La Farga de Bebié

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La fàbrica de La Farga de Bebié

La Farga de Bebié[1] és una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona. Fou fundada el 1895 pel ciutadà suís Edmond Bebié, per la qual cosa també era coneguda com la colònia dels suïssos. En el padró del 2005 tenia 56 habitants de Montesquiu i 54 de les Llosses. La fàbrica tancà el 2008. Té estació d'ADIF.[2]

Descripció[modifica]

Estació de La Farga de Bebié
Vista general de La Farga de Bebié
Edifici a l'estació de La Farga de Bebié
Església de La Farga de Bebié

La colònia està ubicada a banda i banda del Ter, en un meandre molt pronunciat. Està composta per les dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos (la torre vella i la torre nova), una església, una pista esportiva i un baixador de tren. El nucli de la colònia és una gran fàbrica de naus, la fàbrica vella. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb la segona fàbrica de planta baixa i un pis, situada al marge esquerre del Ter. La fàbrica nova té una façana d'estil monumental que marca bé la separació entre ambdós nivells. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa "Edmond Bebié S.A." i pel coronament a tall de frontó semicircular. Hi ha diversos blocs d'habitatges, amb un estat de conservació divers. Els habitatges dels Sunyers, al nord, és un bloc en forma de U de planta baixa i tres pisos, amb un estil que recorda l'arquitectura rural suïssa. S'hi accedeix per una escalinata monumental i consta de vint-i-quatre habitatges repartits en planta bixa i tres pisos, a l'entorn d'un pati interior, amb galeries d'arc de mig punt als diferents nivells i una porxada a planta baixa. El conjunt, avui molt deteriorat, tenia safareigs i una pista de bàsquet. Els habitatges Tibidabo, arran de la carretera N-II, són cinc blocs adossats de tres plantes amb coberta a dos vessants. Actualment estan abandonats i són els que es troben en pitjor estat de conservació. L'aspecte més destacat d'aquest conjunt és són les galeries, amb alternança de finestrals d'arc de mig punt. El Balcó del Ter és el bloc d'habitatges més modern. És un edifici allargassat de planta baixa i tres pisos, on se centrà principalment la vida de la colònia, ja que s'hi trobava el cinema, la residència de les noies, el cafè i la fonda. A més, també hi havia les botigues, arrenglerades sota el porxo de planta baixa que dóna al riu: queviures, lleteria, carnisseria, economat, etc. Dins el terme municipal de Montesquiu s'hi construí l'església, Conangle i el Solell. Els habitatges Conangle, prop de la fàbrica nova, són dos blocs de cases unifamiliars adossades, amb coberta a quatre vents i un habitatge aïllat, que tenen porticons d'estil suís. El Solell (pronunciat solei) és un carrer de blocs de planta baixa i pis, a prop de l'estació de ferrocarril.[3][4]

L'església, oberta al culte, és dedicada a la Mare de Déu del Carme i, al seu soterrani, hi havia hagut l'escola.[3]

Història[modifica]

A l'antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella s'hi havia fabricat ferro fins al segle XVIII. A principis del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora, els orígens de la qual remunten al segle XII. Al segle XVIII els Rocafiguera van adquirir rang de noblesa i des del segle XIX residien a Vic, i arrendaven el molí a diferents moliners de la zona, l'últim dels quals, abans de ser venut a Edmond Bebié fou Josep Tubau i Vilageliu.[4]

Edmond Bebié Wild era un enginyer suís, director i propietari d'una fàbrica de filats de llana moguda amb energia hidràulica, al riu Aar (afluent del Rin) al cantó suís d'Aargau, prop de Zuric. L'interès pel riu Ter li va arribar a través del seu fill Ernest, que tenia com a company d'estudis a a ciutat de Winterthur, un estudiant de Vic, el qual li va parlar de les possibilitats de la zona, on ja s'havien començat instal·lar industrials catalans. Llavors Edmond Bebié va recórrer el Ter cercant un bon emplaçament, i devia ser entre 1895 o 1896 que va comprar 400 hectàrees de terreny a banda banda de Ter a la família Rocafiguera, un lloc estratègic aprofitant el meandre que aquí dibuixa el riu, on s'incloïa el molí.[4]

La construcció de la fàbrica i la colònia incloïa una important obra hidràulica per aprofitar la concessió de 6.000 l/s. El canal de la Cúbia, de 450 m de llarg, gairebé tots soterrats, permet aconseguir un salt de 10,5 m de desnivell que proporcionaven al principi una força de 600 CV. Aquest rendiment s'amplià posteriorment fins als 1000 CV.[4]

La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s'havia ampliat el 1910 fins a 13.312 fusos de fiar i retorçar cotó. El període de la Primera Guerra Mundia (1914-1918) va ser un moment de gran creixement, ja que com tot el sector tèxtil tenia molta demanda. Això va fer créixer la Farga de Bebié en producció i en habitatges. En acabar la guerra tenia 600 treballadors i s'havia convertit en una de les filatures més grans de Catalunya, amb 24.000 pues. Una mostra de la prosperitat de l'empresa és que disposava d'un taller de manyaneria i un de fusteria, i subvencionava una part de l'energia elèctrica que consumien els habitants de la colònia. A més, des de 1920, disposava d'estació de tren pròpia per a càrrega descàrrega. La importància que anava adquirint la Farga va fer que una colla de veïns plantegés seriosament la segregació del terme municipal de les Llosses i la formació d'un municipi propi, l'any 1927. La proposta va arribar al mateix governador civil de Girona, el qual no va atendre les peticions dels veïns.[4]

La població que formà la colònia procedia, al principi de Montesquiu i dels petits nuclis rurals de la rodalia. De seguida s'hi van anar afegint habitants procedents d'altres zones de la comarca del Ripollès i d'Osona, i més endavant d'altres comarques de Catalunya, especialment del baix Ebre, de diferents regions de l'Estat espanyol, especialment de Múrcia. Durant la dècada dels 60 del segle XX sobretot de Galícia, d'on procedien moltes de les noies que l'empresa mateixa s'encarregava de contractar per quatre anys i els buscava acolliment a la residència de noies de les germanes magdalenes.[4]

La colònia va quedar molt afectada per l'aiguat del 1940, especialment el marge esquerre. Va desaparèixer l'edifici de la Fonda, part dels habitatges i l'escola. Els ponts de l'entrada i el de tren a l'exterior es van haver de refer.[5] No obstant això, els anys 40 va ser una època de creixement espectacular. Les reformes a què va obligar els aiguats i la renovació de la maquinària va donar pas a l'ampliació de la colònia. Es va inaugurar el cinema, el cafè, el forn de pa i la perruqueria, que s'afegien als serveis ja existents de la botiga de queviures i la cooperativa de consum que funcionaven des de 1920.[4]

Pel que fa als elements arquitectònics, la fabrica s'amplià el 1917 amb una nova nau de planta baixa i pis, al costat esquerre del riu. Aquesta ampliació es va fer quan la Farga va comprar el Carbur de Dalt, que no donava un rendiment suficient. Els habitatges més antics són els Tibidabo. Als anys vint es van construir els habitatges dels Sunyers i Conangle, mentre que l'església és dels anys cinquanta. Els habitatges Tibidabo estan abandonats des dels anys noranta i la majoria dels Sunyers també.[3]

Un fet destacat que es va produir a la colònia fou un tiroteig entre la guàrdia civil i uns membres dels GRAPO, el 17 de juny de 1981, en al qual van morir quatre membres de la banda i va resultar ferit un guàrdia civil.[6] En la seva història més recent ha viscut l'acomiadament dels treballadors existents i la fi de l'activitat productiva (març del 2008).

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim apareix al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya 2000; tot i que a Serra 2000 hi dedica un capítol amb el nom La Farga Bebiè (amb accent obert i sense preposició).
  2. «la Farga de Bebié». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «La Farga de Bebié». Consorci del Ter. [Consulta: 23 maig 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  5. «La Farga de Bebié». Empremtes de l'aiguat de 1940. Consorci del Ter.
  6. «Colonia La Farga de Bebié (Les Llosses, Girona)» (en castellà). Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial. Chimevapor.

Bibliografia complementària[modifica]

  • Viñeta i Ortigués, Paquita, Història d'una colònia tèxtil: La Farga de Bebié. Impremta Offset Bonet SL, Ripoll, 2002

Coord.: 42° 7′ 50.92″ N, 2° 12′ 20.28″ E / 42.1308111°N,2.2056333°E / 42.1308111; 2.2056333