La Figuera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «La Figuera (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticala Figuera
LaFiguera1.JPG
Vista de La Figuera

Localització

41° 13′ 04″ N, 0° 43′ 56″ E / 41.217777777778°N,0.73222222222222°E / 41.217777777778; 0.73222222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Entitats de població 1
Població
Total 105 (2016)
• Densitat 5,61 hab/km²
Gentilici Figuerenc, figuerenca
Geografia
Superfície 18,7 km²
Altitud 575 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Maria Porqueres Giral
Indicatius
Codi postal 43736
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43058
Codi IDESCAT 430580
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Figuera és un municipi de la comarca del Priorat a una altitud de 575 metres, que li permeten gaudir d'una privilegiada vista sobre la comarca des del Balcó del Priorat, o Coll d'en Solans, i des de la Punta del Guixar, també anomenada l'Escambellet. A més, des de l'ermita de Sant Pau es diu que es poden arribar a veure terres de set províncies.

El terme municipal és al centre de l'extrem occidental de la comarca. Limita al nord amb Cabacés, al nord-est amb la Vilella Baixa, a l'est i al sud-est amb el Lloar, i al sud i sud-oest amb el Molar, tots ells de la mateixa comarca del Priorat. El límit de ponent, esbiaixat de sud-oest a nord-est, és amb la Torre de l'Espanyol, de la veïna comarca de la Ribera d'Ebre.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

És un dels topònims més fàcils d'explicar de tota la comarca, atès que el seu significat és exactament el del mot comú "figuera" de la nostra llengua: l'arbre que dóna figues.

Els arbres, per la seva abundor o per haver-n'hi un de destacat, han donat origen a nombrosos topònims tot al llarg dels territoris de parla catalana.

El nom de la població ja apareix amb aquesta forma al segle XIV, i al llarg de la història ha anat apareixent i desapareixent, segons les èpoques, l'afegitó "de Falset".

Descripció[modifica | modifica el codi]

El poble de la Figuera -de vegades anomenat la Figuera de Falset- és a l'extrem nord del terme, el qual, com la major part dels de la comarca, és orogràficament molt accidentat. En efecte: el terme és un conjunt de valls separades per serres, obertes per tot de barrancs, que es van ajuntant per anar a formar, la majoria, el barranc de Rec de Bas, que s'aboca a l'Ebre just al nord de Garcia, ja a la Ribera d'Ebre.

Com acabem de dir, el poble és al nord del terme, i està situat dalt d'una carena, a 578 m. alt., que uneix la Serra de Sant Pau, a ponent, culminada pel turó de Sant Pau, de 628 m. alt., amb la Serra de Llangossets, a llevant, que té el Guixar, de 636 m. alt., com a punt més elevat.

Al nord del poble queda un petit fragment del terme, constituït per la vall del barranc de l'Engollidor, afluent del riu de Montsant, emmarcada a ponent per la Pena Roja, de 458 m. alt., i la carena de los Plans i los Roquerols, a llevant. El nord del límit, sinuós, està format pel mateix riu Montsant, fins a la cua del Pantà de la Vilella Baixa. Els voltants de la Pena Roja estan inclosos en el Parc Natural del Montsant.

La major part del terme està emmarcada per la Serra de Sant Pau i la seva continuació cap al sud-oest, la Serra de les Obagues, unes serres interiors, com la dels Borrossos i la del Collet Redó, que assoleixen els 502 i els 461 m. alt., respectivament, i la dels Llangossets a llevant, que des dels 500 metres va pujant fins al punt del Guixar, ja esmentat.

Enmig d'aquestes serres s'obren les valls dels barrancs de Marga, de les Comes, i de les Faixes, que s'ajunten, i ja en terme del Molar formen el barranc dels Comuns (després encara s'anirà incrementant amb altres barrancs, fins a abocar-se a l'Ebre). Més a llevant discorre el barranc de Llangossets, en part dins del terme del Lloar a la zona central, que s'adreça cap al Molar, on anirà a parar al riu Siurana, que també s'aboca a l'Ebre.

Aquesta complexa orografia omple el terme de valls, valletes i raconades que enclouen els antics masos, molt abundosos. La major part, però, romanen avui dia o bé deshabitats o abandonats i rònecs.

L'extensió del terme és de 18.75 km², i hi predomina el conreu de la vinya i de l'olivera.

Tal com ja hem dit, un dels principals atractius del poble és la privilegiada vista sobre el seu entorn, a més els esports d'aventura tenen en el terme un magnífic indret on establir-s'hi, com ara l'escalada, el parapent, el senderisme i l'espeleologia.

El poble data de l'època de la dominació àrab. Amb la conquesta cristiana i la subsegüent repoblació s'incorporà, a la segona meitat del XII, al territori de Cabassers; el 1161 ja hi ha un esment de la Figuera. El lloc rebé carta de població del bisbe de Tortosa el 1182, amb el nom de Gibolhoder, nom que torna a sortir en altres documents d'aquella època. Quedà integrat en la baronia episcopal de Cabassers, del bisbe i capítol de Tortosa. Els comtes de Prades hi tingueren drets senyorials.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Creua el terme una sola carretera, la T-730 (T-714, a Cabassers-el Molar).

Entrant pel nord i sortint per llevant, travessa un tros del terme el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el seu tram entre Cabassers i el Molar.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 27 25 90 590 706 740 884 519 558
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
506 508 425 371 293 204 147 138 131 130
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
123 119 121 124 220 165 156 135 128 118
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - La Figuera, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 30 43,47
ERC Oriol Junqueras 23 33,33
ICV-EUiA Joan Herrera 8 11,59
PPC Alicia Sánchez-Camacho 3 4,34
Vots en blanc 1 1,43
Altres 4 5,79
Total 70 73,68

Indrets turístics[modifica | modifica el codi]

Els principals indrets turístics de la població de La Figuera són:

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Pau (15 de gener)
  • Sant Isidre (15 de maig)
  • Festa d'Estiu (2n diumenge d'agost)
  • Sant Martí (11 de novembre)

La jota de la Figuera[modifica | modifica el codi]

Contràriament al que moltes persones poden pensar, la sardana no és el ball o la dansa típica d'aquestes contrades, sinó que és importada de la Catalunya Vella.

El ball o dansa típica és la jota. I concretament la Figuera té la seva pròpia jota: "La jota de la Figuera".

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Figuera Modifica l'enllaç a Wikidata