La Font de la Reina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «La Font de la Reina (Capellades)».
Infotaula de geografia políticaLa Font de la Reina
Fuente la Reina
Bandera de La Font de la Reina Escut de La Font de la Reina
Bandera de La Font de la Reina Escut de la Font de la Reina
FuenteLaReinaDesdeLasSimas.jpg
Vista de la Font de la Reina

Localització
Localització de la Font de la Reina respecte del País Valencià.png
40° 03′ 50″ N, 0° 36′ 33″ O / 40.0639196°N,0.6090426°O / 40.0639196; -0.6090426
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de Castelló
Comarcal'Alt Millars
Municipi 1
Població
Total 43 (2017)
• Densitat 5,38 hab/km²
Gentilici Reiner, reinera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 811 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Organització política
• Alcalde Miguel Soriano Collado
Identificador descriptiu
Codi postal 12428
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 12063
Codi ARGOS de municipis 12063
Altres

Lloc web www.fuentelareina.es
Modifica les dades a Wikidata

La Font de la Reina (en xurro, Juente la Raina;[1] en castellà i oficialment, Fuente la Reina) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica]

Està situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao, en el sector nord-oest de la comarca de l'Alt Millars. El terme municipal es troba entre els 800 i els 1100 metres d'altitud i és força accidentat i esquerp, farcit de fonts com ara la dels Magraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys, i està solcat pel barranc de la Maimona. La població se situa en terreny accidentat i agrest.

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-20 prenent després la CV-207.

Limita amb les localitats de la Pobla d'Arenós, Montant, Caudiel i Vilanova de la Reina, al País Valencià, i San Agustín a la província de Terol.

Història[modifica]

Població d'origen musulmà, fou repoblada per cristians procedents del Regne d'Aragó, va mantenir la població morisca fins al 1609, any de l'expulsió d'aquests; segons la tradició son nom procedeix del fet que la reina Elionor de Portugal vingué en 1348 a passar una convalescència i hi va morir; en el segle XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al comte de Vilanova; allunyada de les vies de comunicació i accés amb la costa, va sofrir una aturada tècnica i agrària que repercuteix en l'envelliment progressiu de la seua població, i l'emigració dels joves vers a la ciutat de València i voltants i les comarques del litoral.

Economia[modifica]

Les principals activitats econòmiques són les agrícoles, darrerament es practica l'agricultura ecològica. També l'artesania popular arriba a alguna importància. Altre component econòmic més recent és el lloguer de cases per a turisme rural.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramón Balaguer Monte UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Balaguer Villalba AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Balaguer Villalba PSPV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Balaguer Villalba PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Balaguer Villalba PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Balaguer Villalba PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Balaguer Villalba PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Miguel Soriano Collado PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Miguel Soriano Collado PSPV 11/06/2011 --
Des de 2015 Francisco García Moyá PSPV 13/06/2015 --

Demografia[modifica]

La seua població va arribar als 462 habitants l'any 1900, però al llarg del segle XX va anar descendint de forma gradual. Tot i això, s'observa un xicotet canvi de tendència des de l'any 2000.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1994 1998 2002 2004 2006 2008 2010 2012
462 533 423 370 289 218 167 77 37 39 29 29 32 35 44 51 49 57

Llocs d'interés[modifica]

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Del segle XVIII i estil barroc.
  • Ajuntament. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Omeda de La Font de la Reina. Microrreserva de flora.
  • Font de las Mangraneras.
  • Barranc de la Maymona. Creua el terme formant un angost sender entre elevats penya-segats.

Referències[modifica]

  1. «Las rodalás churras» (en castellà). Lengua churra. [Consulta: 12 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font de la Reina Modifica l'enllaç a Wikidata