La Força d'Àreu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
La Força d'Àreu
Dades bàsiques
Tipus poble
Època Medieval
Característiques
Estil Obra popular
Altitud 1.256,2 msnm
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Municipi Alins

42° 35′ 35″ N, 1° 19′ 29″ E / 42.59293333°N,1.32475°E / 42.59293333; 1.32475
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 770-MH
BIC: RI-51-0006226
IPAC: 862
Modifica dades a Wikidata

La Força d'Àreu és un veïnat del poble d'Àreu, del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Tot i ser un veïnat del poble esmentat, n'està una mica allunyat al nord, i forma un nucli amb personalitat pròpia. Té l'antiga església de Sant Feliu de la Força d'Àreu, i, rere seu, les restes del nucli fortificat que li dóna el nom.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme força, conservat sobretot en terres pirinenques, designava una població murallada o bé un castell o una part de la població que reunia aquesta característica. Així, en aquest cas, es troba Àreu al pla, en lloc de més fàcil accés, sense clos murallat, i la Força a prop, en lloc de més difícil accés i protegit per muralles, o bé el clos format per les mateixes cases, amb algun element casteller (torre, portal, etcètera) de defensa.

Història[modifica | modifica el codi]

La d'Àreu segueix les mateixes pautes històriques que la resta de castells i fortificacions de la Vall Ferrera: Alins, Araós i Tor. Documentada almenys des del 1280, el 1519, quan el veïnat tenia 28 habitants, apareix en una descripció de Pere Tragó de la manera següent: Al lloc d'Àreu la força està separada de la vila. La força o fortalesa és al peu de la costa i les cases fan muralla closa, i dins la fortalesa hi ha l'església parroquial. A dalt de la fortalesa hi havia una torre forta quadrada que ha estat enderrocada. La vila està en el pla, sense muralla, i hi ha una altra església i la casa de la rectoria.

Les restes[modifica | modifica el codi]

L'església de Sant Feliu i el castell es troben a la part alta del nucli de la Força d'Àreu.[1]

Darrere de l'església hi ha les restes d'una construcció de planta rectangular, que fa 14,4 metres de llarg per 7,4 metres d'ample i un màxim de 2,5 metres d'alçada, paral·lela a l'església de Sant Feliu de la Força d'Àreu, que podrien correspondre a la Força d'Àreu.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «La Força d'Àreu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bolòs i Masclans, Jordi; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Benito i Monclús, Pere. «La Força d'Àreu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàg. 82. ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]