La Força de Vilamajor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
La Força de Vilamajor
Dispeses 130.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell i monument
Construït S. XI
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Comarca Vallès Oriental
Municipi Sant Pere de Vilamajor

41° 41′ 03″ N, 2° 23′ 18″ E / 41.684045°N,2.388200°E / 41.684045; 2.388200
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Identificador BCIN: 1530-MH
BIC: RI-51-0005674
IPAC: 1728
Modifica dades a Wikidata

La Força de Vilamajor és una torre, un dels elements més ben conservats d'un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental. La Torre Roja de la Força ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es creu que el Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor ocupava el punt culminant del nucli de la Força, i que l'actual campanar romànica es va fer aprofitant la base d'una antiga torre de defensa.[1]

El nom de La Força prové de poble o barri fortificat. Actualment és com es coneix el centre històric de Sant Pere de Vilamajor. Per aquest mateix motiu, altres barris de pobles i ciutats catalanes han rebut el de La Força; com per exemple el barri de La Força de Sant Celoni o el carrer de la Força a Girona. La fortificació de Vilamajor fou obra de la Casa comtal de Barcelona. Durant l'edat mitjana i la Guerra Civil Espanyola el municipi va adoptar el nom de La Força

Descripció[modifica]

Paper moneda emès per l'Ajuntament de La Força (Sant Pere de Vilamajor)

En un petit promontori -conegut com el turó de la torreta- del poble de Vilamajor la casa comtal de Barcelona hi edificà un petit castell, el Castell de Vilamajor. En època dels comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II ja estava en un estat molt lamentable i se'n demanava una reconstrucció.

La Torre Roja[modifica]

La torre d'homenatge del palau "La Torre Roja", de base quadrada de 5x5metres i 25 metres d'alçada. Els murs de la torre fan 1'6m de gruix i actualment és el campanar de l'Església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. El segle XVIII s'engrandiren dos finestrals de l'última planta per encabir-hi les grans campanes. La torre fou restaurada el 1929. La torre-campanar exempta de l'església de Sant Pere de Vilamajor es troba 3 m separada de l'actual temple gòtic, dins el nucli històric de la població anomenat La Força. És una obra romànica del segle XI de planta quadrada (7 x 7 m) i 30 m d'alçada. La base té l'estructura pròpia d'una torre de defensa que continua amb tres pisos. El primer només presenta espitlleres. El segon mostra finestres geminades, a cada cara, separades per dobles columnes amb capitells mensuliformes decorats. Una filera d'arcuacions amb un fris de dents de serra el separa de l'últim pis de dues obertures geminades i dues grans finestres obertes al segle XVIII per a les campanes. El coronament es fet de maons formant merlets.[1]

La Torre Negra[modifica]

El castell de base triangular tenia una torre de base circular "La Torre Negra"" feta a base de pedres de riu fosques -d'aquí el seu nom-. D'aquesta torre, actualment, només en queda el topònim i la seva base.

Palau Comtal de Vilamajor[modifica]

Muralla del recinte sobirà del palau comtal de Vilamajor

Fou al segle XI quan el casal de Barcelona impulsà l'edificació d'un Palau Comtal a Vilamajor. La màxima època d'esplendor fou amb el comte Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d'Aragó. Ambdós -especialment la reina-, passaven llargues estades al palau, que tenia una funció més de casa d'estiu i hostalatge (es trobava entre Barcelona i Girona) que no pas defensiva. Encara es conserven els albarans de les despeses de la familia reial a Palau. L'any 1157, l'infant Ramon -posteriorment conegut com el rei Alfons el Cast I de Catalunya i II d'Aragó- nasqué al palau i hi passà la major part de la seva infantesa. El Palau estava compost per un recinte sobirà on hi havia el palau i el recinte jussà on hi havia el poble de Vilamajor.

La muralla sobirana[modifica]

Envolta el que eren el pati d'armes (on ara hi ha l'església de Sant Pere de Vilamajor), l'antiga església romànica, les dependències del castell, la ferreria, la mongia...

La muralla jussana[modifica]

Envolta La Força de Vilamajor, el poble, i és envoltada pels fossats.

Torres de defensa[modifica]

A més de la Torre Roja i de la Torre Negra, hi havia altres torres de defensa a les entrades del recinte. L'única que es conserva és can Vila, a l'entrada del carrer de les Brugueres. Es creu que n'hi havia una altra a l'entrada del carrer Ripoll on hi havia can Ferrer Guineu.

Can Vila: Torre de defensa a l'entrada de Brugueres del palau comtal de Vilamajor

Fossats[modifica]

Muralla nord de La Força de Vilamajor

Seguint les muralles hi havia tres fossats:

  • El fossat sud (avui dessecat) que seguia l'actual carrer de la Dàlia.
  • El fossat nord (avui dessecat) que seguia la muralla nord seguintel torrent del Ripoll
  • El fossat est era la pròpia riera de Vilamajor.

Història[modifica]

L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[2]

Terratrèmol del 1448[modifica]

Tot i que ja estava mig abandonat, el cop de gràcia del palau -així com de tot el nucli de la Força de Vilamajor- fou el terratrèmol de Catalunya de 1448 que destruí el castell (poc en quedava), el palau (considerablement) i moltes de les cases i masies de la Força i del terme de Vilamajor. Les runes del castell serviren per a la reconstrucció del poble i de les masies del voltant fins que una ordre del Govern prohibia l'ús de les runes del castell si no era per a reconstruir la nova església de Sant Pere de Vilamajor.

Nucli antic[modifica]

La Força de Vilamajor amb l'església de Sant Pere

Des d'aleshores, sense el poder comtal, el poble va anar perdent imporància gradualment. El centre de decisió es desplaçà al mas fortificat de can Derrocada. Tot i la força de la construcció de la nova església i les contínues obres de'ampliació dels murs al segle XVII i XVIII, amb la inclusió de bauluards, el poble de la Força es va anar ruralitzant cada vegada més. El 1599 el municipi de Cardedeu s'independitzà de Vilamajor i el segle XIX ho féu Sant Antoni de Vilamajor juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou.

Segle XX[modifica]

Durant el segle XX, la Força de Vilamajor s'ha deteriorat molt. Moltes cases i elements castrals s'han enderrocat i s'ha anat edificant malmatent la imatge original, avui difícilment recognoscible. Per aturar-ho, l'Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya estan redactant un Pla Especial de Protecció de La Força de Vilamajor.

Entitats culturals[modifica]

Els gegants de Sant Pere de Vilamajor

El nom de La Força l'han adoptat algunes entitats locals: L'adoptà un grup de teatre local (avui dissolt). També prengueren aquest nom la colla gegantera local amb el nom de "Colla de Geganters i Grallers La Força". Els gegants del municipi representen el rei Alfons el Cast i la seva dida Loreto. Aquesta entitat publicà una revista local "LA FORÇA" durant els anys 1989 i 1990.

Vegeu: Els Gegants de Sant Pere de Vilamajor

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Força de Vilamajor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «La Força de Vilamajor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 octubre 2017].
  2. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984.