La Guaira
| ||||
| Tipus | ciutat i capital  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Veneçuela | |||
| Estat federat | estat La Guaira | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 203.520 (2018) (135,95 hab./km²) | |||
| Idioma oficial | castellà | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1.497 km² | |||
| Altitud | 4 m | |||
| Creació | 1589 | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 1160 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 212 | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 3 juny 1999 | |||
| Identificador | 1306 | |||
| Lloc web | laguaira.gob.ve | |||
 | ||||
La Guaira és una ciutat de Veneçuela, la capital de l'estat homònim (abans anomenat estat de Vargas) i un dels principals ports del país, fundat el 1577 com a sortida per a la propera Caracas.[1]
La ciutat acull el seu propi equip de beisbol de la Lliga Veneçolana de Beisbol Professional, els Tiburones de La Guaira, que han guanyat vuit campionats nacionals des de la seva fundació el 1962 i van guanyar la Sèrie del Carib el 2023-24.[2]
Història
[modifica]
Després de la fundació de Caracas pels conqueridors espanyols el 1567, cap al tombant del segle xvi, el port de la Guaira va emergir com a porta d'entrada a Caracas. Aquesta ciutat costanera, gairebé sense terreny per a urbanitzar i banyada pel mar Carib, es va convertir en un port important durant el segle xviii. Atacada pels bucaners i per les armades anglesa, holandesa i francesa, La Guaira es va transformar en una ciutat fortificada i emmurallada. Durant la Guerra de l'Orella de Jenkins (1739-1748), va tenir lloc el primer atac de la Royal Navy a la Guaira. El març de 1743, a la batalla de la Guaira, el port va ser atacat sense èxit per un altre esquadró anglès de 19 vaixells sota el comandament de l'almirall Charles Knowles. Les bateries costaneres, liderades per Gabriel de Zuloaga, José de Iturriaga i Don Mateo Gual, van contraatacar i van aconseguir posar en fuga els anglesos.
Aquest període també va veure el monopoli comercial de la Reial Companyia Guipuscoana de Caracas, que controlava els principals ports de la Guaira i Puerto Cabello i va ser fonamental en el desenvolupament de la producció de cacau a gran escala al llarg de les valls de la costa. La fragata anglesa HMS Hermione (1782) va ser lliurada a les autoritats espanyoles a la Guaira després que la seva tripulació s'amotinés el 1797.
El 20 de novembre de 1799 hi arribà el naturalista Alexander von Humboldt i emprengué la marxa cap a Caracas a través del Camino de los Españoles. Allí es troba amb Aimé Bonpland i foren rebuts pel governador i capità general Manuel de Guevara Vasconcelos, qui s'ocupa d'atendre'ls.
El 1804 arribà a la Guaira la Reial Expedició Filantròpica del Vaccí a càrrec de Francesc Xavier Balmis i Josep Salvany. L'expedició es va dividir a la Guaira: Salvany, el segon cirurgià, es va endinsar en l'actual Colòmbia i el Virregnat del Perú i Balmis va anar a Caracas i després a l'Havana. El poeta veneçolà Andrés Bello fins i tot va escriure en 1804 una Oda a la Vacuna.
El 18 d'abril de 1810 arribaren a la Guaira els comissaris de la Junta Suprema Central de Cadis per a dirigir-se a Caracas, ciutat agitada per la revolució que va desembocar en la declaració d'independència del 19 d'abril. Mesos més tard, el general veneçolà Francisco de Miranda en tornar a Veneçuela va ser rebut amb honors i manifestacions d'alegria al port de la Guaira.
La ciutat va patir greus danys pel terratrèmol del 26 de març de 1812.[3] El mateix any es va lliurar una altra petita batalla naval davant de la Guaira, entre corsaris dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit. Al segle xxi, la Guaira és el segon port comercial en importància a Veneçuela després de Puerto Cabello.[4]
El Placer de La Guaira és una dorsal oceànica que es troba aproximadament a 19 quilòmetres de la costa de la ciutat de la Guaira. El banc oceànic té aproximadament 19km de llarg d'est a oest i 6 km d'amplada de nord a sud, i la seva profunditat augmenta de 90 m a la zona circumdant fins a 260 m. La zona proporciona refugi per a animals d'aigües profundes i altres organismes com ara octocol·laris, esponges de mar i coralls, que necessiten corrents oceànics per a portar-los l'aliment. Els corrents de l'oest flueixen davant la costa de Veneçuela, i el banc actua com a barrera al corrent, creant un aflorament de nutrients a la superfície de l'oceà des de les reserves d'aigües profundes. Aquests nutrients alimenten plantes i plàncton i atrauen animals més grans com ara balenes, marsopes, ocells marins i grans pelàgics com ara tonyines, taurons, Acanthocybium solandri, dofins i quatre tipus diferents d'istiofòrids.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Inaugurada la 21.ª Filven en la ciudad histórica de La Guaira» (en castellà), 19-11-2025. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Fernando Tatis dirigirá a Tiburones de La Guaira en la temporada 2026-2027 de la LVBP» (en castellà), 23-04-2026. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑
«La Guaira». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 16. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - ↑ «War of 1812: UK sources for Privateers», 02-09-2011. Arxivat de l'original el 2 September 2011. [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ «La Guaira celebra la vida marina con arribo de una enorme Tortuga Cardón» (en castellà), 24-05-2026. [Consulta: 26 maig 2026].
