La Guingueta d'Ix

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Bourg-Madame (fr)
Escut de la Guingueta d'Ix
Sant Martí d'Ix.jpg
Església de Sant Martí d'Ix

Epònim Maria Teresa de França
Localització
Map commune FR insee code 66025.png
42° 26′ 03″ N, 1° 56′ 38″ E / 42.434166666667°N,1.9438888888889°E / 42.434166666667; 1.9438888888889
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 1.214 (2015)
• Densitat 154,65 hab/km²
Gentilici Guinguetès, guinguetesa
Geografia
Superfície 7,85 km²
Altitud 1.130 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66760
Fus horari
Altres

Lloc web www.bourg-madame.fr
Modifica les dades a Wikidata

La Guingueta d'Ix ([ləɣiŋ'gɛtə'ðiʃ], tradicionalment les Guinguetes (d'Ix), [ləzgiŋ'gɛtəs], oficialment en francès Bourg-Madame) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

La comuna inclou les poblacions de la Guingueta d'Ix, que és la més gran i fa de cap comunal; Ix, que n'era l'antiga capital i que fou breument la capital del comtat de Cerdanya al segle XVI; Càldegues, que va ser comuna independent fins al 1973; i Oncès.

La dita popular és[1] Els homes de la Guingueta, són gent de bragueta.

Etimologia[modifica]

La primera part del topònim, Guingueta (o Guinguetes), significa taverna o hostalet, com explica Joan Coromines, en el seu[2] Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Es tracta d'un terme procedent del francès, Guinguette. Es tractaria, així, doncs, de les tavernes o hostalets del poble d'Ix instal·lades a peu de carretera ran de la frontera administrativa.

D'altra banda, el mateix Coromines explica[3] Ix en el seu Onomasticon Cataloniæ com un dels nombrosos topònims d'origen iberobasc presents a la zona pirinenca. Procedeix del terme èuscar etxe (``casa``).

La denominació francesa està explicada a l'apartat d'Història contemporània.

Geografia[modifica]

La Guingueta d'Ix a l'Alta Cerdanya

Localització i característiques generals[modifica]

El terme comunal de la Guingueta d'Ix, de 78.500 hectàrees d'extensió, és situat al centre del límit sud de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[4][5] al límit entre l'Alta i la Baixa Cerdanya.

El terme sencer és al bell mig de la plana cerdana. És del tot pla, i només hi ha uns lleugers turons a l'extrem de llevant del terme. El punt més elevat de la comuna arriba als 1.231 m alt a la carretera N - 116 al Pla de Medes, al sud-est de Càldegues. El punt més baix és a la llera del Segre just en el moment d'entrar en el terme de Puigcerdà, a 1.127,8 m alt, en el lloc on el Reür s'uneix al Segre, al sud del poble de la Guingueta d'Ix. Aquest poble és a 1.137,2 m alt, Ix, a 1.156,8, Càldegues, a 1.166,5, i Oncès, a 1.175,1. Aquesta zona tan plana és el punt de trobada de diversos cursos d'aigua cerdans: el Segre, que ve del nord del terme comunal, de la vila de Llívia, el seu afluent per la dreta, el Reür, que procedeix del nord-oest, del terme d'Ur, el Rec de la Verneda, que hi arriba per l'esquerra procedent de l'est, del terme de Santa Llocaia, i el Rec de Nervols, que arriba del sud-est, del terme d'Oceja.

El terme comunal de la Guingueta d'Ix està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.

Termes municipals limítrofs:

Ur Llívia
Brosen windrose-fr.svg Santa Llocaia
/
Naüja
Puigcerdà (Baixa Cerdanya) Palau de Cerdanya Oceja

.

Antic terme de la Guingueta d'Ix[modifica]

El terme antic de la Guingueta d'Ix, abans que hi fos afegit l'antic terme de Càldegues, representava més de dues terceres parts del terme actual: tot el sector oest i tot el sud.

El poble de la Guingueta d'Ix[modifica]

La Guingueta d'Ix en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

L'actual cap comunal, antigament anomenat les Guinguetes d'Ix o la Guingueta d'en Giraut és[6] a l'extrem de ponent del terme, just damunt de la línia fronterera estatal. El poble vell està agrupat a banda i banda de la carretera de Puigcerdà, on hi ha la frontera, però modernament s'ha estès cap al nord, nord-est i est, amb una sèrie de barris nous de cases unifamiliars amb jardí; per l'est, fins a l'Estació de la Guingueta d'Ix i una gran zona esportiva i escolar.e

El poble s'originà al llarg de la carretera que l'unia amb Puigcerdà, just al límit de l'estat francès. Posteriorment, pràcticament tot durant els segles XIX i XX, anà creixent a través de nous carrers que s'obriren al nord i al sud de la carretera, però ja d'una forma menys compacte que la filera de cases de la carretera. El barri del Prat del Pont és el primer espai on va créixer el poble. En una segona línia de carrers es va construir Sant Martí de la Guingueta, l'església parroquial del lloc, que heretà el patronatge de l'antiga parròquia del terme, Sant Martí d'Ix. Els noms de les cases de la Guingueta d'Ix conservats són Cal Corderó, desapareguda, i Cal Pató.

En els darrers cinquanta anys, la Guingueta d'Ix ha crescut pel desenvolupament d'algunes urbanitzacions, com l'Arenal, Bellevue, Casanova, les Dues Aigües, la Font d'Ix, Forques Llargues, el Mas d'en Piques, on hi ha el càmping, els Nèrvols, el Reür i la Solana.

Ix[modifica]

Ix en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

Ix fou l'antic cap de la comuna, fins i tot un breu període de temps capital del Comtat de Cerdanya, és[7] molt a prop de la Guingueta d'Ix (a cosa de mig quilòmetre), al bell mig de la plana. Just al nord del poble hi ha el Cementiri Nou de la comuna. És un poble petit, agrupat, però sense formar un nucli compacte.

La seva església parroquial de Sant Martí és al nord-est del nucli de població. Les cases d'Ix el nom de les quals s'ha conservat són Cal Carbonell, Cal Girvès, Cal Martí, un altre Cal Martí, abans Cal Llanes o Cal Batlle, Cal Mas Blanc d'Ix, abans Ca l'Esteve, Cal Meia i Cal Mir, abans la Torre d'Ix.

Antic terme de Càldegues[modifica]

L'antic terme de Càldegues ocupava aproximadament una tercera part del terme actual de la Guingueta d'Ix, situasa al seu nord-est.

El poble de Càldegues[modifica]

Càldegues en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

El poble de Càldegues és[8] en el centre del terç nord-oriental de la comuna, a la dreta del Rec de la Verneda.

Es tracta d'una parròquia rural de petit volum, creada a prop al nord i nord-est de l'església de Sant Romà de Càldegues, romànica del segle XII, que té el cementiri vell al costat de migdia del temple. Modernament s'ha obert un cementiri nou a poca distància al sud del del costat de l'església.

A Càldegues es conserven alguns noms tradicionals de les cases: Cal Baurès, abans Cal Viol, Cal Bolfa, Cal Gambús, Cal Mir, un altre Cal Mir, abans Cal Puig, i Cal Vernis, ara ja en desús.

Oncès[modifica]

Oncès en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO)

El petit vilatge d'Oncès és[9] a prop del límit amb Llívia, al nord-est del terme de la Guingueta d'Ix.

Es tracta d'un poble petit, agrupat, però no compacte, format per una vintena de construccions, entre cases i edificis agrícoles, al voltant de la Plaça. No té església (hi havia hagut la de Sant Julià d'Oncès, ara desapareguda) ni cap altre edifici comú, atès que sempre ha depès, en tots els aspectes, de Càldegues.

A Oncès es conserven també alguns noms de cases: Cal Calbet, Cal Carbonell, Cal Delcor, Cal Lassús, abans Cal Blanc, Cal Travis i Cal Xem.

Els masos del terme[modifica]

En el terme de la Guingueta d'Ix hi ha alguns masos, principalment per l'orografia, que permet un treball agrícola intensiu de secà. Així, hi ha el Mas Blanc, convertit en liceu professional agrícola, el Mas d'en Cot, el Mas d'en Llorda, o Llordes, i el Mas d'en Piques, al voltant del qual s'ha format una urbanització. També hi ha el Molí, o Molí de Traví. En aquest terme hi ha dos ponts dignes d'esment: el de Llívia i el del Reür (aquest pont coincideix amb la frontera administrativa).

Hidrònims[modifica]

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

A causa del seu paper de poble fronterer, la Guingueta d'Ix està molt ben comunicada per carretera, pels dos costats de la frontera. Les carreteres presents en aquest terme comunal són la N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), la N - 20 (N - 320 / N - 22, a Portè - la Guingueta d'Ix), la D - 30 (Vallcebollera - Ur) i la variant d'aquesta carretera, D - 30c (D -30, a la Guingueta d'Ix - Ix).

La N - 116 és la carretera que enllaça la Guingueta d'Ix amb la resta de la Cerdanya nord-oriental, amb el Conflent i el Capcir, i amb el Rosselló. Per aquesta carretera, aquest poble dista 100 quilòmetres de Perpinyà, 55,3 de Prada, 34,9 de Formiguera (a través de Montlluís, que és a 22 km), citant només els caps de les comarques nord-catalanes. La N - 20 permet la comunicació amb la Cerdanya occidental, Andorra i el País de Foix.

La D - 30 uneix la Guingueta d'Ix amb els pobles cerdans propers: cap al sud-est, Oceja (4 km) i Vallcebollera (6,5); cap al nord, a través del terme de Santa Llocaia, Càldegues i Ur; la seva variant D - 30c permet l'accés a Ix.

Ferrocarril[modifica]

En el sector oriental del poble de la Guingueta d'Ix es troba l'estació de ferrocarril, de la línia del Tren Groc. Està a l'Avinguda de l'Estació (popularment, de la Gara).

Transport públic col·lectiu[modifica]

La Guingueta d'Ix disposa del Servei a la demanda, i, a més, en els pobles veïns pot enllaça amb la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.

Els camins del terme[modifica]

En un terme tan pla com el de la Guingueta d'Ix, els camins rurals són abundants. Els que enllacen els pobles del terme amb els termes i vilatges veïns són el Camí d'Age, des de Càldegues, el d'Angostrina, el de Darrer d'Iglésia, abans Camí de Montlluís, o Camí Ral, el Camí de Gorguja, el de Llívia, el del Pont de Llívia, abans Camí d'Ur des de la Guingueta, el de Naüja, el d'Oceja des de Càldegues, el d'Oceja des d'Ix, el d'Ur des de Càldegues, la Ruta de Llívia, la Ruta de Perpinyà, la Ruta de Sallagosa, des de Càldegues, la Ruta de Tolosa i la Ruta d'Oceja, abans Camí, des de la Guingueta, a més del Tren Groc. Els camins interns del terme propi són el Camí del Mas Blanc, el del Mas d'en Llordà, el d'Oncès i el Camí Ramader, o de la Granja.

Activitats econòmiques[modifica]

Història[modifica]

Edat Moderna[modifica]

En un inici, les Guinguetes d'Ix eren una barriada del poble d'Ix situada al costat de la frontera entre els estats francès i espanyol, fruit del tractat dels Pirineus, en el segle XVII. Gràcies al comerç transfronterer i al contraban gran part dels habitants d'Ix s'hi anà traslladant, i aquelles guinguetes s'anaren convertint en el poble actual.

Edat Contemporània[modifica]

El 1815, Napoleó I havia exiliat a Barcelona el duc d'Angulema Lluís Antoni de França. Després de la desfeta de Waterloo, el 10 de juliol s'instal·là a Puigcerdà i els principals de la Guingueta d'Ix es prepararen per a rebre un Borbó tan destacat (fill del futur Carles X de França). Com a recompensa al primer poble francès que trepitjà, el duc donà a aquell burg la capitalitat del terme d'Ix. Els guinguetesos oferiren anomenar Bourg-Angoulême el nou terme, però el duc preferí retre homenatge a la seva esposa (i cosina) Maria Teresa de França filla primogènita dels guillotinats Lluís XVI de França i Maria Antonieta i li donà el nom actual de Bourg-Madame, ja que Madame Royale era el títol que li corresponia.

Fins al 1973 l'actual terme comunal estava migpartit en dues comunes independents: la Guingueta d'Ix, amb el poble d'Ix, i Càldegues, amb el d'Oncès. Es fusionaren l'any esmentat, com es donà en moltes altres comunes nord-catalanes.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[10]

Evolució demogràfica de la Guingueta d'Ix entre 1365 i 1789
1365 1378 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1788 1789
6 f 4 f 8 f 5 f 7 f 7 f 97 h 22 f 99 h 24 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
133 115 128 122 121 220 240 338 288
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
263 278 289 296 280 305 356 351 366
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
367 363 350 387 507 468 480 516 508
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014
656 742 1.120 1.257 1.238 1.166 1.198 1.234 1.201
2016
1.221

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[11] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[12]

Nota: l'increment que es produeix entre els anys 1.968 i 1.975 es deu a la incorporació a la Guingueta d'Ix del terme comunal de Càldegues, produïda el 1973.

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa del Comú de la Guingueta d'Ix

Batlles[modifica]

Alcalde Període
Thomas Casals 1930 - ?[13]
Jean Salvat 1945 - 1965
Joseph Calvet 1973 - Març del 1995
Jean-Jacques Fortuny Març del 1995 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Jean-Jacques Fortuny, batlle.

Adjunts al batlle[14][modifica]

  • 1r: Augustin Meya
  • 2a: Hélène Marty
  • 3r: Daniel Armisen
  • 4a: Andrée Bey.

Consellers municipals[modifica]

  • Nabil Ayache
  • Marie-Thérèse Baussard Ortiz
  • Sylvie Blanc-Ravetllat
  • Sylvie Blanch
  • Neus Garcia Ruiz
  • Henri Georges
  • Francis Gineste
  • Sandrine Laurent
  • Jean-Louis Marty
  • Marie-Andrée Toussaint.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Bolquera ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunats[modifica]

La Guingueta d'Ix forma part de la Comunitat de comunes Pirineus - Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llogaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

Agermanaments[modifica]

Ensenyament i Cultura[modifica]

A la Guingueta d'Ix hi ha un establiment escolar públic per a cada nivell educatiu (menys el Mas Blanc, que és privat): una escola maternal, situada al carrer de l'Escola, una de primària, a l'Avinguda de les Guinguetes, prop de l'estació de tren, el col·legi de secundària Cerdanya, situat a la zona esportiva i escolar del nord-est del poble, darrere i al nord de l'escola primària (el carrer del Col·legi separa aquests dos establiments), i el liceu agrícola del Mas Blanc, privat, situat uns 700 metres al nord del poble, al mas del qual pren el nom. S'hi pot estudiar el batxillerat professional de serveis a les persones i al territori.

També hi ha un Espai Mediateca municipal, connectat a la Mediateca Departamental; és situat al mateix edifici de la Casa del Comú, a la Plaça de Catalunya. A més de les funcions de préstec de llibres i material audiovisual, habituals a les mediateques, ofereix espai per a exposicions temporals i animacions culturals.

També hi ha l'Espai d'Art Puigmartí, museu permanent dedicat al pintor Josep Puigmartí i Valls.

Llocs d'interès[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. Ajuntament de la Cabanassa (en francès) BULLETIN MUNICIPAL [la Cabanassa], 14, Juliol-agost 1997 [Consulta: 25 agost 2013].
  2. Coromines, 1993.
  3. Coromines, 1995.
  4. El terme de la Guingueta d'Ix en els ortofotomapes de l'IGN
  5. La Guingueta d'Ix a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  6. La Guingueta d'Ix en els ortofotomaoes de l'IGN
  7. Ix en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Càldegues en els ortofotomapes de l'IGN
  9. Oncès en els ortofotomapes de l'IGN
  10. Pélissier, 1986.
  11. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  12. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  13. (francès) Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Bombardement collatéral en Cerdagne, janvier 1938, 23 desembre 2014
  14. Adjoints au maire, en francès.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «74 - La Guingueta d'Ix». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1 octubre del 2014].
  • Coromines, Joan. «Guingueta». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1993 (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. IV, Fl - Li). ISBN 84-7256-173-9. 
  • Coromines, Joan. «Ix». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «La Guingueta d'Ix». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Guingueta d'Ix Modifica l'enllaç a Wikidata