La Hidrofórica
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa |
| Indústria | mina d'aigua |
| Història | |
| Creació | 1842 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
La Hidrofórica[1] o Sociedad Hidrofórica,[2] va ser una societat reusenca constituïda amb la finalitat de buscar aigua per a regar i per la indústria local. Segons Andreu de Bofarull, l'any 1843 la Hidrofórica va publicar un reglament. L'any anterior, el 1842, es va constituir per a «explotar aguas subterráneas o superficiales», segons l'escriptura de constitució signada per 195 socis,[3] escriptura que també demanava protecció municipal.[4] Aquell mateix any (1842) ja es van emetre accions de l'empresa.
Es va construir una mina, oficialment anomenada la mina de la Hidrofòrica però coneguda pels reusencs amb el nom de la mina de la Bassa Nova, perquè dirigia tota l'aigua a la Bassa Nova, que la recollia, una gran bassa de forma hexagonal, situada a uns deu minuts a peu anant pel camí de la Pedrera del Coubi, a la banda de ponent, que l'any 1862 ja existia, diu Ramon Amigó. Aquesta mina tenia dos braços principals que se subdividien en tres més. Amigó explica que hi havia 850 pous i s'estenia al llarg de 20 kilòmetres de minat. Passava per cinc termes municipals, i un del dos braços passava per Riudoms i anava a Maspujols i d'allà cap a Reus, i l'altra s'iniciava vora el mas de Cercós vora la riera del Salt, a l'Aleixar i baixava per Castellvell fins a la bassa Nova.[1] Joan Antoni Domènech explica que l'aigua provenia de les Borges i de Maspujols, i que s'utilitzava sobretot per l'agricultura.[3]
La companyia es va fundar amb un capital d'un milió de rals, i per acord dels socis els dividends es pagaven amb monedes d'or o de plata. Es va reformar el reglament dues vegades, una l'any 1872 i l'altra el 1899. A inicis del segle xx l'empresa tenia un capital social de 250.000 pessetes. Els accionistes eren grans propietaris agrícoles o empresaris que van invertir en la societat. Hi destaquen Joan Muñoz Montserrat, Casimir de Dalmau, Pau Abelló Boada, Josep de Rabassa Ortega, Ramon Vidiella Balart (que en seria president durant molts anys), Francesc Benavent Capdevila i Antoni Vidal Grau.[3]
L'empresa subministrava aigua a l'Electra Reusense, una societat que competia amb la companyia del Gas Reusense, ja que tenia una petita fàbrica d'electricitat que subministrava a la ciutat a més del gas.[3]
A la dècada dels anys 1920 la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va voler comprar les accions de La Hidrofórica, però l'Ajuntament de Reus es va interessar també pel tema. Més enllà d'anunciar la compra no es va arribar a cap acord. L'inici de l'abastament d'aigües per part del Pantà de Riudecanyes va posar fi a l'activitat de La Hidrofòrica.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 82, 283. ISBN 8486387655.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. é Hijo de Sabater, 1866, p. 334.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Domènech, Joan Antoni. Penúltimes històries empresarials de Reus. Reus: Comunicació Externa, 2025, p. 53-54. ISBN 9788409766673.
- ↑ «Actes municipals», 15-7-1842, foli 62v