La Iglésia Cremada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Iglésia cremada)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Iglésia Cremada[1] és el tercer article de Joan Maragall escrit el 1909 amb motiu dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona.

Anteriorment Maragall havia escrit Ah! Barcelona, publicat a la Veu de Catalunya l'1 de setembre de 1909, on acusava veladament a la ciutadania de Barcelona.[2] Posteriorment va escriure La Ciutat del Perdó on denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de juliol de 1909, i on demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), que havia estat detingut i estava a punt de ser afusellat. L'article no va ser publicat per decisió d'Enric Prat de la Riba (1870-1917) que era el director de la Veu de Catalunya.

Un mes després del rebuig de l'article "La Ciutat del Perdó", Maragall va poder publicar La Iglésia Cremada a la Veu de Catalunya el 18 de desembre de 1909. L'article original havia passat per diverses revisions i ajustos entre membres del clero i l'autor que varen provocar una demora de quinze dies en la seva publicació,[3] comentant posteriorment Maragall que «aparegué bon xic deformada» pels retocs soferts.[4]

Un dels fets més destacats de la Setmana Tràgica va ser la crema d'esglésies i Joan Maragall, home de profunda religiositat, va voler manifestar la seva opinió sobre aquesta vessant de la revolta i el posicionament de l'estament religiós. Maragall, a partir del fort impacte que li va causar l'assistència a una missa dins d'una de les esglésies que havien estat cremades, fa un discurs crític cap al distanciament entre la institució i el poble, amb una progressiva identificació amb els posicionaments de la burgesia, mantenint, per exemple, barreres culturals com la utilització del llatí, o l'ostentació de riquesa dels temples.[5] L'article descriu un imaginari sermó crític fet pel mossèn als feligresos; descriu a continuació la reacció entre els ben pensants -nom amb què es coneixia als burgesos lectors de la Veu de Catalunya- i de com ressonarien les paraules del sermó, unes paraules que de fet ja estaven en l'aire de feia temps; acaba criticant directament la falsa pietat de la burgesia.[6]

Una posició compartida amb sectors crítics de dins l'Església com en el cas del jesuïta Ignasi Casanovas i Camprubí qui també es va pronunciar arran dels fets.[7]

Malgrat les paraules de Maragall, va haver una forta repressió governamental a càrrec del capità general Weyler, acabat de nomenar, conegut com el "terror de Cuba", qui manifestava que "per solucionar aquesta situació, calia tancar les presons i obrir els cementiris".[6]

En certa forma, denunciava profèticament, ja el 1909, el que seria l'actitud general i oficial de l'Església Catòlica com a part integrant dels vencedors del 1939.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. S'ha respectat el nom original, tot i que alguna publicació posterior d'aquest article ha fet servir la forma normalitzada figurant com a "L'Església Cremada".
  2. Benet, 1963: pàg. 68
  3. Benet, 1963: pàg. 124
  4. Benet, 1963: pàg. 189
  5. 5,0 5,1 Raguer, Hilari «Joan Maragall y la Semana Trágica» (web). El País [Madrid], 25-07-2009 [Consulta: 15 novembre 2010].
  6. 6,0 6,1 Raguer, 2001: pàg. 392
  7. Corts i Blay, Ramon. La Setmana Tràgica de 1909: l'Arxiu Secret Vaticà. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 110–. ISBN 9788498831443 [Consulta: 16 novembre 2010]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre La Iglésia Cremada a Viquitexts, la biblioteca lliure.