La Jana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Jana
Escut de la Jana
Escut de la Jana
Lajana.JPG
Carrer del centre del poble

Localització
Localització de la Jana respecte del País Valencià.png
40° 30′ N, 0° 15′ E / 40.5°N,0.25°E / 40.5; 0.25
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipi Vinaròs
Municipis 1
Població
Total 700 (2016)
• Densitat 35,9 hab/km²
Gentilici Janenc, janenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 19,5 km²
Altitud 299 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Festa major 24 d'agost
Patró Sant Bertomeu i Mare de Déu dels Àngels
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Joaquín Lladser Balaguer
Indicatius
Codi postal 12340
Codi INE 12070
Codi ARGOS 12070
Altres dades

Web www.lajana.es
Modifica dades a Wikidata

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és el pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. El terme municipal limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.

Història[modifica | modifica el codi]

Antic tauler de joc gravat sobre una llosa de pedra (La Jana)

D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver sigut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins al 1319; rere l'ocupació cristiana, Hug de Follalquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins a l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 812 796 792 791 820 828 823 828 830 820 799 787 757 739

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Marcelino Beltrán Balaguer UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Balaguer Pavia PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Eleuterio Boix PP 30/06/1987
1991 - 1995 Eleuterio Boix PP 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Prades PP 17/06/1995
1999 - 2003 Vicente Prades PP 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Gargallo Balaguer PSPV 14/06/2003
2007 - 2011 Juan Gargallo Balaguer PSPV 16/06/2007
2011 - 2015 Joaquin Lladser Balaguer PP 11/06/2011
Des del 2015 Domingo Tolós Lladser Compromís 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobretot l'oliva i l'oli que se n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla, meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'au, conills i porcs.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Façana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenços, com per exemple la taula de la Verge amb Santa Anna i els dubtes de Sant Josep. Sèrie de retrats de Gambeta.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Casa del Batlle. Segle XVII. Actual Ajuntament.
  • Antic poblat del Carrascal. D'origen iber. D'aquest antic poblat només resta l'ermita de Sant Josep.[3]

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

  • Pont de la Jana. Microrreserva de flora.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Romeria al Real Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua.
  • Mare de Déu dels Àngels. Segon dissabte després del de Glòria.
  • Festes majors. A les darreries de l'agost en honor a Sant Bertomeu.
  • Beat Jacinto Orfanell. Segon dissabte de setembre.
  • Tradicional Fira agrícola i ramadera. De les més antigues de la comarca. Les típiques "paraetes" converteixen els carrers en un gran mercat de tot tipus d'articles. Se celebra l'últim cap de setmana d'octubre.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  3. La memòria de l’abandonament; Abandonament i reocupació als pobles i llogarets de l’interior valencià Agustí Hernàndez Dolç, Xarxa de Museus de la Diputació de València.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Jana Modifica l'enllaç a Wikidata