La Justícia (tarot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Justícia, vuitè arcà major del tarot (Tarot de Marsella).

La Justicia (VIII) el vuitè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot (tot i que a la tradició iniciada pel tarot Rider-Waite és l'onzè) i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

La carta de la Justícia apareix ja en els primers tarots, com el Tarot de Marsella. Normalment apareix després del Carro (VII), tot i que en algunes baralles aquest criteri pot canviar. És una de les tres virtuts cardinals que apareixen als arcans majors del tarot, juntament amb la Força i la Temprança.

Si bé aquest ha estat tradicionalment el vuitè arcà i la Força l'onzè, en el segle xix això canvià quan A. E. Wite els intercanvià la numeració. Aquesta mesura anava encaminada a aconseguir una major correspondència astronòmica, ja que Lleó (constel·lació amb la que identificava la Força) és anterior a Balança (constel·lació amb la que identificava la Justícia). A causa de la importància de la seva baralla, referent del tarot en el món anglosaxó, avui dia aquesta doble numeració (una segons la tradició italo-marsellesa, l'altra segons la tradició anglosaxona) es troba molt estesa.

Descripció[modifica]

Ben asseguda al seu tron, la Justícia mostra tant un atribut actiu (l'espasa) com un de passiu (la balança). També és la primera figura que mira al davant, al consultant, convidant a una introspecció sense fissures.

Tot i que aquest és l'arcà de la simetria, petits detalls de la carta ens mostres elements diferenciadors que rompen amb aquesta. De de la mateixa manera que en l'art sagrada dels constructors de catedrals, la veien com una cosa diabòlica, elements com els capçals del seu tron, la diferent altura dels plats de la balança o la manca de paral·lelisme entre l'espasa i la columna la defugen de manera subtil, però clara per a qui sap mirar.[1]

La balança en la seva mà esquerra és feta d'or, simbolitzant una decisió equilibrada.[2]

Interpretació[modifica]

Al·legoria de la Justicia, per Raffaello. En el Renaixement italià, la Justicia no acostuma a aparèixer amb els ulls tapats.

La Justícia simbolitza la perfecció, és el cim de la sèrie dels números parells: després de l'acumulació del 2, de l'establiment del 4 i de descobriment del plaer del 6, el 8 assoleix l'estat en que no hi ha res que afegir ni que restar.[1]

És un arcà que parla de l'equilibri i l'estabilitat pròpia de la simetria. Tot i així, si s'observa el moviment de la balança, es pot observar que la Justícia influeix en ell amb el colze i el genoll. Això pot interpretar-se de manera negativa (injustícia, ardit, falsa perfecció...), però també es pot entendre que l'arcà ens avisa de l'excés de perfeccionisme, que sovint por fer que el mètode o la tècnica facin que el fons perdi el sentit o la importància en pro de la forma.

La seva simbologia remet a la Llei, a la disciplina i la lògica, però també a les decisions moderades i la claredat de judicis.[3] Segons el tarot Rider-Waite, parlaria de la llei del Karma iens ensenya la lliçó més justa, però també la més cruel: un no obté el que espera, ni tal sols el que desitja, sinó el que mereix.[4]

Precedit per:

El Carro (VII)
Arcans majors del Tarot Succeït per:

L'Ermità (VIIII)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Justícia
  1. 1,0 1,1 Jodorowsky, Alejandro. La vía del Tarot (en castellà). Ciudad de Méjico: Random House Mondadori, 2004, p. 611. ISBN ISBN 968-5956-99-5. 
  2. Gray, Eden. Complete Guide to the Tarot. (en anglès). Nova York: Crown Publishers, 1970. 
  3. Couste, Alberto. El tarot o la máquina de imaginar (en castellà). Barcelona: Barral, 1971, p. 224. ISBN 8421171925. 
  4. Waite, Edith. El tarot universal de Waite (en castellà). Barcelona: Sirio, 2006. ISBN 8478084010.