La Libre Belgique

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Libre Belgique
La Libre Belgique logo.svg
La Libre Belgique June 1915.jpg
Frontis del juny 1915
Tipus diari
Fitxa
Llengua francès
Data de publicació febrer del 1915
Redactor en cap Francis Van de Woestyne
(2013-…)
Fundador Victor Jourdain
Adreça Rue des Francs, 79
1040 Brussel·les (Bèlgica)
Publicat a àrea metropolitana de Brussel·les
Estat Bèlgica
Dades i xifres
Format de periòdic tabloide
Periodicitat quotidià
Gènere Diari d'informació general
Editorial Groupe Multimédia IPM
Tirada 38346
Difusió 165400
Identificadors
ISSN 1379-6992

Lloc web www.lalibre.be
Twitter: lalibrebe
Modifica les dades a Wikidata

La Libre Belgique és un diari belga en llengua francesa que va ser creat el febrer del 1915 com a diari clandestí de la resistència contra l'ocupant prussià durant la Primera Guerra mundial, editat, segons el primer número en «un celler automòbil».[1] Després de la guerra, Paul Jourdain, el fill del fundador del diari clandestí, amb carta blanca del cardenal Désiré-Joseph Mercier, en va fer un diari normal que fins a la fi dels anys 1960 va ser el diari més influent de Bèlgica.[2]

« Anuncis: Com que els negocis són nuls sota la dominació alemanya, hem suprimit la pàgina d'anuncis i aconsellem als nostres clients estalviar els seus diners fins a temps millors. »
La Libre Belgique, febrer 1915

Als anys 1960, tenia una tirada de més de cent mil exemplars, i tot i ser publicat en francès, la meitat es venia a Flandes. Vers la fi de la dècada, l'ocàs en va començar, i va haver de col·laborar, per meres raons econòmiques, amb el fins aleshores enemic jurat, el diari liberal i «ateista» La Dernière Heure.[2] Fins a l'any 1999 era d'estricta ideologia catòlica,[3] monàrquica i conservadora, però aleshores es va modernitzar i adaptar a la nova realitat d'una societat aconfessional i emancipada, cosa que va contribuir a la desaparició de diaris de partit o d'ideologia, igual com va passar amb la premsa socialista.[4] Durant molt de temps va ser el darrer bastió de l'unionisme belga, llegit a ambdós costats de la frontera lingüística per la burgesia conservadora, però a poc a poc es va adaptar a la realitat del nou estat federal i de la desaparició dels «pilars» polítics. Segueix una línia redaccional de centredreta i accepta en les seves columnes crítiques a l'ala més conservadora de l'Església catòlica o la dogmàtica moral sexual, cosa que era inimaginable al segle XX.[5]

Bibliografia[modifica]

  • Bastin, Jean-François. Le phénomène «Libre Belgique» (en francès). Brussel·les: Éditions Vie Ouvrière, 1972, p. 172. 
  • Millard, Oscar E. Uncensored; the true story of the clandestine newspaper "La Libre Belgique" (en anglès). Londres: R. Hale, 1937, p. 287. 
  • Stéphany, Pierre. La Libre Belgique: histoire d'un journal libre, 1884-1996 (en francès). Louvain La Neuve: Duculot, 1995, p. 576. ISBN 9782801111406. 

Referències[modifica]

  1. NN. «La Libre Belgique» (facsímil de l'edició original del primer número) (en francès), febrer del 1915. [Consulta: març del 2016].
  2. 2,0 2,1 Stéphany, Pierre. Les années 60 en Belgique (en francès). Lannoo Uitgeverij, 2006, p. 398. ISBN 9782873864873. 
  3. Bastin, 1972.
  4. Vegeu la història semblable del diari de centre esquerra De Morgen, eixit dels despareguts diaris del Partit Socialista Belga.
  5. Vegeu per exemple:
    Meurice, Jacques «Le dogme, cancer de l’Eglise catholique» (en francès). La Libre Belgique, 08-02-2016.
    Davin, José «Homosexualité: l’Eglise doit progresser!» (en francès). La Libre Belgique, 22 octubre del 2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Libre Belgique Modifica l'enllaç a Wikidata