Edicions de la Magrana

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Magrana)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEdicions de la Magrana
Dades
Tipuseditorial Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975 Modifica el valor a WikidataBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2003 Modifica el valor a Wikidata

Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial catalana activa entre 1975 i 2003. Fou creada a Barcelona el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Sinyol i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, qui en fou nomenat director. Inicialment es dedicava a l'edició de llibres de caràcter polític i, posteriorment, edità altres col·leccions del tarannà més divers. Més endavant també va editar llibres de caràcter didàctic i publicà vídeos. El 2000 fou adquirida pel Grup RBA, encara que conservà el nom i l'autonomia en la direcció fins al 2004, quan es fusionà definitivament i passà a ser un segell d'aquest grup editorial.

Des del 2003, la documentació històrica de l'editorial La Magrana, des dels inicis fins a principis dels anys 2000, es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya.[1][2]

Col·leccions[modifica]

  • Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català
  • El Petit Esparver, de literatura infantil
  • L'Esparver, de literatura juvenil
  • Les Ales Esteses, de narrativa
  • Pèl & Ploma, de cuina
  • Venècies, de literatura estrangera i coeditada amb Edicions 62
  • La Negra, policíaca
  • La Marrana, de literatura eròtica
  • L'Esparver clàssic, de literatura clàssica grega i llatina

Col·lecció Venècies [cal citació][modifica]

La Col·lecció Venècies és un recull de trenta novel·les de la literatura universal del segle XX traduïdes al català. Va ser iniciada per Edicions de la Magrana l'any 1985 sota la direcció d'Oriol Castanys i Llorenç Marquès. A partir del tercer volum va continuar en coedició amb Edicions 62, dirigida per Oriol Castanys, Llorenç Marquès i Josep M. Castellet. El darrer volum es va publicar el mes de març de 1992.

  • 1. La consciència de Zeno, d'Italo Svevo. Traducció de Carme Arenas i Elisabetta Sarmati. Primera edició: febrer 1985
  • 2. Zazie al metro, de Raymond Queneau. Traducció i postfaci de Jaume Fuster. Primera edició: octubre 1985
  • 3. El mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov. Traducció de Manuel de Seabra. Primera edició: desembre 1985
  • 4. Cassandra, de Christa Wolf. Traducció de Núria Roig. Primera edició: febrer 1986
  • 5. Parla, memòria. Una autobiografia reviscuda, de Vladímir Nabòkov. Traducció d'Oriol Carbonell i Curell. Primera edició: setembre 1986
  • 6. Gaspar, Melcior & Baltasar, de Michel Tournier. Traducció de Miquel Martí Pol. Primera edició: octubre 1986
  • 7. Les cosmicòmiques, d'Italo Calvino. Traducció de Francesc Miravitlles. Primera edició: novembre 1986
  • 8. Ernesto, d'Umberto Saba. Traducció i postfaci de Rossend Arqués i Corominas. Primera edició: febrer 1987
  • 9. Ferry d'octubre a Gabriola, de Malcolm Lowry. Traducció de Josep Sales i Boguñà. Primera edició: abril 1987
  • 10. 1912 + 1, de Leonardo Sciascia. Traducció de Joan Casas. Primera edició: juny 1987
  • 11. Tocaia Grande. La faç obscura, de Jorge Amado. Traducció de Manuel de Seabra. Primera edició: setembre 1987
  • 12. Retrat de l'artista com a cadell, de Dylan Thomas. Traducció de Víctor Compta. Primera edició: octubre 1987
  • 13. Diari de Moscou, de Walter Benjamin. Traducció de Ricard Wilshusen. Edició i notes de Gary Smith. Pròleg de Gershom Scholem. Prefaci de J.F. Yvars. Primera edició: novembre 1987
  • 14. Accident. Notícies d'un dia, de Christa Wolf. Traducció de Núria Roig. Primera edició: febrer 1988
  • 15. L'ametller en flor i altres narracions, de Walter de la Mare. Traducció de Josep Sales i Boguñà. Primera edició: març 1988
  • 16. El banquer anarquista. Seguit d'Elogi de la indisciplina, de Fernando Pessoa. Traducció i postfaci de Manel Guerrero. Primera edició: maig 1988
  • 17. Les coses. Una història dels anys seixanta, de Georges Perec. Traducció de Pascale Bardoulaud i Ramon Lladó. Postfaci de Pascale Bardoulaud. Primera edició: agost 1988
  • 18. Don Giovanni a Sicília, de Vitaliano Brancati. Traducció de Jordi Moners i Sinyol. Primera edició: octubre 1988
  • 19. Jocs africans, d'Ernst Jünger. Traducció de Marta Pera. Primera edició: octubre 1988
  • 20. Trànsit, d'Anna Seghers. Traducció de Joan Fontcuberta. Postfaci de Christa Wolf. Primera edició: febrer 1989
  • 21. Retaule, de Vincenzo Consolo. Traducció d'Assumpta Camps. Primera edició: març 1989
  • 22. El sembrador de pesta, de Gesualdo Bufalino. Traducció de Xavier Riu. Primera edició: setembre 1989
  • 23. La fuga de Tolstoi, d'Alberto Cavallari. Traducció de Carme Arenas. Primera edició: octubre 1989
  • 24. Un robatori, de Saul Bellow. Traducció d'Enric Canals i Saborit. Primera edició: març 1990
  • 25. El petó i altres narracions, de Dezsö Kosztolányi. Selecció de Pál Réz. Traducció de Kálmán Faluba. Primera edició: maig 1990
  • 26. A les altures. Intent de salvació, bestieses, de Thomas Bernhard. Traducció de Joan Fontcuberta i Gel. Primera edició: octubre 1990
  • 27. Semmelweis, de Louis Ferdinand Céline. Traducció d'Estanislau Vidal-Folch. Primera edició: setembre 1990
  • 28. Tarda d'un escriptor. Relat, de Peter Handke. Traducció de Judith Vilar. Primera edició: maig 1991
  • 29. L'absència, de Peter Handke. Traducció de Lourdes Bigorra. Primera edició: octubre 1991
  • 30. La confessió de Lúcio, de Mário de Sá-Carneiro. Traducció de Víctor Martínez-Gil. Primera edició: març 1992

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]