Edicions de la Magrana
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | editorial  |
| Història | |
| Creació | 1975, Barcelona |
| Governança corporativa | |
| Part de | Penguin Random House |
| Lloc web | penguinllibres.com… |
Edicions de la Magrana, més coneguda simplement com La Magrana, és una editorial catalana. Activa entre 1975 i 2003, fou creada a Barcelona el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola, qui en fou nomenat director. La Magrana es dedicà inicialment a l'edició de llibres de caràcter polític i, posteriorment, edità altres col·leccions de tarannà més divers a més d'autories com Jesús Moncada, Maria Barbal o Joan-Lluís Lluís. Més endavant també va editar llibres de caràcter didàctic i publicà vídeos.
Història
[modifica]El context social i polític i l'activisme dels fundadors (tot quatre eren militants del PSAN, Partit Socialista d'Alliberament Nacional) va determinar la dedicació inicial del segell al assaig ideològic, amb col·leccions com les anomenades Alliberament o Biblioteca de Clàssics del Socialisme; de fet, tant el nom com el logotip de l'editorial varen ser escollits per suggerir el concepte d'«unió». Però aquest propòsit inicial va haver de reformular-se quan, a partir de 1978, va anar minvant l'interès pel llibre polític que havia caracteritzat la transició.[1][2]
L'aposta per una banda per la literatura d'autor (amb figures com Jesús Moncada, Isabel-Clara Simó, Maria Barbal, Andreu Martín, Pep Albanell, Maria Antònia Oliver), i pels llibres escolars de lectura en català per l'altra (en el moment en què s'iniciava la immersió lingüística a l'ensenyament) van ser les claus d'una nova estratègia comercial amb resultats visibles: el 1986 ja se superaven els cent títols anuals nous.[2]
A finals dels 90, el catàleg de La Magrana incloïa una vintena de col·leccions. Sis d'elles es nodrien de llibres per a l'escola; la més nombrosa, L'Esparver, reunia literatura juvenil original o traduïda (Mark Twain, Emilio Salgari, Jules Verne, Jack London). Completaven l'oferta didàctica L'Esparver Ciència (divulgació), L'Esparver Clàssics (autors grecs i llatins), L'Esparver Llegir (antologies), L'Esparver Poesia i El Petit Esparver (ficció infantil). L'oferta adulta acumulava sèries i col·leccions sobre el més diversos temes i gèneres: Les Ales Esteses (escriptores catalanes), La Negra (sèrie policial), La Marrana (narrativa eròtica), Venècies (narradors del segle XX), Cotlliure (poesia), Pèl & Ploma (gastronomia) i altres que agrupaven biografies, llibres d'història i pensament, manuals d'idiomes o guies de viatge.[2]
El 2000 La Magrana fou adquirida pel Grup RBA esdevenint el segell català del grup, encara que conservà el nom i l'autonomia en la direcció fins al 2004, quan es fusionà definitivament i passà a ser un segell d'aquest grup editorial.[3] Des del 2003, la documentació històrica de l'editorial La Magrana, des dels inicis fins a principis dels anys 2000, es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya.[4]
Després d'un temps inactiva,[5] l'any 2021 el Grup Penguin Random House anuncià que havia arribat a un acord per a adquirir La Magrana i recuperar-ne tres de les col·leccions i una cinquantena de títols del catàleg històric encara vius, a més de publicar algunes novetats com dues obres del darrer premi Nobel de Literatura, Abdulrazak Gurnah.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Patrimoni d'editors i editats de Catalunya. «Edicions de la Magrana». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Llanas, Manuel. «Edicions de La Magrana (Barcelona, 1976 - )» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ Serra, Montserrat. «La Magrana reprèn el rumb després de mesos d'indefinició». Vilaweb, 15-02-2012.
- ↑ «Edicions de la Magrana / Cerca Fons i col·leccions / Fons i col·leccions / Inici - Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ Bennasar, Sebastià. «Llumets vermells d'alerta a la Fundació RBA». Vilaweb, 16-03-2019. [Consulta: 5 desembre 2021].
- ↑ Serra, Montserrat. «La Magrana torna a les llibreries recuperant els valors literaris dels orígens». Vilaweb, 30-11-2021. [Consulta: 5 desembre 2021].