Vés al contingut

La Masia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «La Masia (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióLa Masia

Modifica el valor a Wikidata

Epònimmasia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscamp d'entrenament de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació20 octubre 1979
Data de dissolució o abolició2011 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (1979–2011)
Propietat deFutbol Club Barcelona
FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttps://www.fcbarcelona.cat/ca/club/masia-360

La Masia era un camp d'entrenament situat al costat del Camp Nou que ha estat la residència dels joves de les categories inferiors del FC Barcelona, i s'ha convertit en referència mundial del futbol base i formatiu.[1] En els seus primers trenta anys d'història hi van passar 503 nens amb el somni de convertir-se algun dia en esportistes d'elit.[2] El 85% provenien dels diferents equips de futbol i l'altre 15% de la resta de seccions professionals. Un dels majors reconeixements a nivell mundial es va produir el 10 de gener del 2011, quan tres jugadors formats a la Masia, Xavi, Iniesta i Messi, van quedar en les tres primeres posicions de la Pilota d'Or, premi que distingeix al millor jugador de l'any anterior; una fita mai assolida per cap altre club.[3] L'any 2011 va traslladar-se a la nova Masia, a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.

Història

Can Planes

Can Planes

Després de l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris convocada pel president Agustí Montal i Galobart el 14 de novembre de 1950,[1] el 19 de desembre es va signar la compra de la masia de Can Planes, propietat de Francesc Planes Buera, per 6 milions de pessetes.[4] El 28 de març de 1954, una comitiva de 60.000 persones, presidides per Francesc Miró-Sans, van fer el recorregut des del camp de les Corts fins a la masia, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat.[5]

En el curs de les obres, la masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de reunions i treball d'arquitectes i constructors, i també com a local de recepció d'autoritats.[1] Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de la Mercè, la junta d'en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb el precepte de conservar-hi per sempre la Masia.[1]

Després de romandre tancada uns anys, en el període presidit per Enric Llaudet es procedí a fer-hi unes obres de restauració i el 26 de setembre de 1966 passà a alllotjar la seu social i oficines del club, fins aleshores a la Via Laietana.[1]

Etapa de Núñez i Mussons (1978-2000)

Guillem Amor, Albert Ferrer, Josep Mussons i Pep Guardiola, en una foto que durant molts anys va estar al menjador de La Masia, encoratjant als nous jugadors: «Amb esforç i sacrifici, també (hi) podreu arribar».

Quan la Junta de Josep Lluís Núñez va començar a regir el club, l'1 de juliol de 1978, va decidir ampliar i traslladar les oficines a l'edifici del Palau Blaugrana i Palau de Gel, i convertir La Masia en una residència per a joves futbolistes vinguts de fora i que fins llavors vivien disseminats en pensions i pisos, amb poc control, i amb els riscos que les nits de la gran ciutat comporten per a joves adolescents. Johan Cruyff, que en la temporada 1977-1978 finalitzà la seva etapa com a jugador del Barça, va ser una de les persones que ho havien proposat al president.[6] Al cap de pocs mesos, el 20 d'octubre del 1979, el desig de Núñez es convertia en realitat i naixia oficialment La Masia.[1]

Inicialment es va formar una Comissió Rectora molt nombrosa per gestionar La Masia, que només durà unes setmanes, presidida pel Cap responsable del futbol base, Jaume Amat i Curto.[7] Un dels tutors del futbol base, Francesc Segarra Malons, va ser el primer director executiu i Xavier Comenges, primer administrador, substituïts uns anys més tard, per Joan Cèsar Farrés, i per Carles Naval respectivament.

El novembre de 1979, coincidint amb la dimissió del directiu Jaume Amat, quan fou designat director general de carreteres de la Generalitat, en Josep Mussons i Mata, Vicepresident de l'àrea esportiva del club, va ser nomenat responsable de tota la parcel·la del futbol base i de La Masia, tasca que va desenvolupar fins al final del seu mandat el juny de l'any 2000. D'entrada, Mussons va rodejar-se d'un grup de bons tutors – dos per cada equip, conduïts per l'Ernest Llirinós - amb absoluta renúncia a immiscir-se en qüestions esportives que eren d'exclusiva autoritat dels tècnics respectius. Va marcar un programa d'actuació per assegurar que els nois que començaven la seva carrera esportiva sentissin el compromís de pertànyer a un club com el Barça: allò que, amb el temps ha quedat com l'esperit de La Masia.[1]

La primera novetat va ser la formació integral dels residents, amb obligatorietat d'anar a l'Escola, Acadèmia o Universitat amb cost a càrrec del Club. Una decisió criticada al principi però que posteriorment altres clubs van copiar, establint la formació integral com a norma educativa, cosa actualment generalitzada i corrent. Per a mantenir el nivell d'estudis, La Masia va tenir professors de repàs a hores lliures.[1]

A nivell esportiu, l'entrenador Oriol Tort fou una de les ànimes del projecte.[6] El primer jugador format a la Masia que debutà amb el primer equip va ser Ángel Pedraza, el 16 de setembre de 1980,[8] i els dos següents van ser Luis Milla i Esteve Fradera.[cal citació]

Consolidació i reconeixement mundial (2000-actualitat)

La nova Masia, situada a la Ciutat Esportiva Joan Gamper

Des de l'any 2002 és dirigida per Carles Folguera, exporter de la secció d'hoquei patins del FC Barcelona.[9]

Un dels majors reconeixements a nivell mundial es va produir el 10 de gener de 2011, quan tres jugadors formats a la Masia, Xavi, Iniesta i Messi, van quedar en les tres primeres posicions de la Pilota d'Or, premi que distingeix al millor jugador de l'any 2010. Una fita mai assolida per cap altre planter. L'estiu de l'any 2011, la residència dels joves i l'activitat formativa es traslladà a la Ciutat Esportiva Joan Gamper situada a Sant Joan Despí, on el futbol base s'entrena i juga els partits i on el primer equip s'entrena. La nova Masia, anomenada Centre de Formació Oriol Tort,[10] ocupa un modern edifici de 6.000 m² i amb capacitat per a entre 80 i 120 joves, superior als 60 joves que acollien les antigues instal·lacions. La masia de Can Planes passà a ser seu social del club.[2]

Sanció de la FIFA

El 2013, després d'una denúncia anònima, la FIFA va iniciar una investigació arran del fitxatge del coreà Lee Seung-Woo, aleshores jugador del Cadet B, que va portar l'organisme internacional a bloquejar la seva fitxa federativa.[11] Després d'investicions successives, el 2014 la FIFA va sancionar el FC Barcelona amb una multa de 450.000 francs suïssos i la prohibició d'inscriure jugadors durant dues finestres de mercat per haver vulnerat l'article 19 del Reglament sobre l'Estatut i Transferència de Jugadors a la incorporació de nou menors d'edat no nacionals, des del 2009.[12] Després de posteriors expedients, la situació d'irregularitat es va ampliar fins a assolir una vintena de jugadors del planter, als quals se'ls va prohibir alinear-se amb el club blaugrana, així com utilitzar les seves instal·lacions —incloent-hi la residència a La Masia— fins a assolir l'edat reglamentària.[13]

El president Josep Maria Bartomeu va admetre errors administratius, però va considerar desproporcionada la sanció, per la qual cosa el club va presentar un recurs al Comitè d'Apel·lació de la FIFA, que va ser desestimat. Posteriorment va recórrer al Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), que va ratificar la sanció el desembre del 2014.[14]

Estadístiques dels residents

Llista de jugadors formats a La Masia

La següent taula inclou jugadors de futbol formats a La Masia que han jugat almenys 50 partits a lligues de primera divisió, o que actualment juguen al primer equip del FC Barcelona. Inclou partits i gols marcats en competició de lliga.

NomOrigenPosicióAny de naixementCarrera[a]PartitsGolsClub[b]
Quique Álvarez[c] GalíciaDefensa19751995–2009200005Vila-real CF
Guillermo Amor País ValenciàCentrecampista19671988–2002402048FC Barcelona
Mikel Arteta País BascCentrecampista19822000– ¤241039Arsenal Football Club
Sergi BarjuánCatalunya CatalunyaDefensa19711993–2002352006FC Barcelona
Carles Busquets[d]Catalunya CatalunyaPorter19671990–1999079000FC Barcelona
Jordi CruyffPaïsos Baixos Països BaixosCentrecampista19741994–2010256042Alavés
Cesc FàbregasCatalunya CatalunyaCentrecampista19872004– ¤187032FC Barcelona
Albert Ferrer i LlopisCatalunya CatalunyaDefensa19701990–2003297001FC Barcelona
Luis GarcíaCatalunya CatalunyaCentrecampista19781999– ¤225040Racing Santander[17]
Pep GuardiolaCatalunya CatalunyaCentrecampista19711990–2006291009FC Barcelona
Xavi HernándezCatalunya CatalunyaCentrecampista19801998– ¤367037FC Barcelona
Andrés Iniesta Castella-La ManxaCentrecampista19842002– ¤228022FC Barcelona
Bojan KrkićCatalunya CatalunyaDavanter19902007– ¤092023Ajax
Lionel MessiArgentina ArgentinaDavanter19872004– ¤159106FC Barcelona
Thiago MottaBrasil BrasilCentrecampista19822001– ¤152020Paris Saint-Germain Football Club
Fernando NavarroCatalunya CatalunyaDefensa19822001– ¤194003Sevilla
Gerard PiquéCatalunya CatalunyaDefensa19872005– ¤071005FC Barcelona[18]
Iván de la Peña CantàbriaCentrecampista19761995– 2011369024RCD Espanyol
Oleguer PresasCatalunya CatalunyaDefensa19802002– ¤146002Ajax[19]
Carles PuyolCatalunya CatalunyaDefensa19781999– ¤345007FC Barcelona
Pepe Reina Comunitat de MadridPorter19822002– ¤317000Nàpols
Pedro Rodríguez Illes CanàriesDavanter19872007– ¤060021FC Barcelona
Víctor ValdésCatalunya CatalunyaPorter19822002– ¤281000FC Barcelona
Gabri Catalunya CatalunyaCentrecampista19791999– ¤287026Umm Salal Sport Club
Jeffrén SuárezVeneçuela VeneçuelaDavanter19882009– ¤23003Sporting de Lisboa
Giovani dos SantosMèxic MèxicDavanter19892007– ¤81006Vila-real CF
Roger GarciaCatalunya CatalunyaCentrecampista19761995– 2007258029RCD Espanyol
Òscar GarciaCatalunya CatalunyaMigcampista19731992– 2005169031FC Barcelona
Luis Milla AragóCentrecampista19661986– 2001298006Madrid
Nayim CeutaCentrecampista19661987– 2000341028Tottenham
Óscar Arpón La RiojaCentrecampista19751995– ¤138005Salamanca
Lluís Carreras Illes BalearsDefensa19721992– 2007220010Mallorca
Albert CeladesCatalunya CatalunyaCentrecampista19751995– ¤267011FC Barcelona
Luis Cembranos SuïssaCentrecampista19721994– 2004176037Rayo Vallecano
Sergio GarcíaCatalunya CatalunyaDavanter19832003– ¤166031Reial Saragossa
Javi Moreno País ValenciàDavanter19741999– 2010134040Alavés
Rufete País ValenciàMigcampista19761995– ¤280029Alavés
Toni VelamazánCatalunya CatalunyaMigcampista19771995– ¤198027Hospitalet
Antoni PinillaCatalunya CatalunyaDavanter19711990– 2008242040Tenerife
Ángel Pedraza AndalusiaDefensa19621982– 1997129005Mallorca
Esteve FraderaCatalunya CatalunyaDefensa19631981– 1995211007Mallorca
Cristóbal Parralo AndalusiaDefensa19671987– 2003517014RCD Espanyol
Andreu FontàsCatalunya CatalunyaDefensa19892009–¤007000Real Club Celta de Vigo
Francesc ArnauCatalunya CatalunyaPorter19751996–2011169000Málaga CF

Palmarès de jugadors sortits de la Masia amb els seus clubs

Palmarès de jugador que han jugat almenys 50 partits a lligues de primera divisió, o que actualment juguen al primer equip del FC Barcelona.[e]

Internacionals

Estatals[f]

Individual

2 segones posicions, 3 terceres posició

Notes

  1. ↑ Comença amb el primer partit de primera divisió i acaba amb l'últim
  2. ↑ Per jugadors retirats, es mostra el club on el jugador ha jugat més partits. Per jugadors en actiu, mostra el club actual.
  3. ↑ Entrenador del Barcelona Juvenil A de 2009 a 2010, quan Óscar García Junyent passa a assumir-ho.[15]
  4. ↑ Pare de Sergio Busquets i a partir de 2010, entrenador de porters del Barça.[16]
  5. ↑ Actualitzat fins a l'11 de gener de 2011.
  6. ↑ Actualitzat 22 de maig de 2011

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 Mussons i Mata, Josep. El Barça vist per dins. Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-095-2.
  2. 1 2 3 «El mejor aniversario de La Masia». Mundo Deportivo, 20-10-2009, p. 16.
  3. ↑ «It’s an all Barça affair at FIFA Ballon d'Or» (en anglès). Total Barça, 06-12-2010. Arxivat de l'original el 2010-12-10.
  4. ↑ Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 336 (Quaderns de l'Arxiu, 2). ISBN 84-7609-618-6.
  5. ↑ «EL DOMINGO FUE BENDECIDA Y COLOCADA SOLEMNEMENTE LA PRIMERA PIEDRA DEL NUEVO ESTADIO DEL CLUB DE FÚTBOL BARCELONA». La Vanguardia, 30-03-1954, p. 22.
  6. 1 2 Perarnau, Martí «La Masia, como un laboratorio». Sport, 18-08-2010.
  7. ↑ «Jaume Amat, 80 anys de dedicació al futbol i al Barça». Mundo Deportivo, 15-12-2006.
  8. ↑ Álvarez, Robert «Pedraza, el primero de La Masía que debutó con el Barça». El País, 09-01-2011. Arxivat de l'original el 29-03-2020.
  9. ↑ «La Masía, fábrica de talentos del FC Barcelona, cumple 30 años de éxito». Futbolred, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 18-04-2011.
  10. ↑ «La nova Masia del Barça es dirà Centre de formació Oriol Tort». Empordà, 31-01-2011.
  11. ↑ Martín, Luis «La FIFA veta a seis menores de La Masia». El País, 06-03-2013.
  12. ↑ Tronchoni, Nadia «La trama comienza en Lee». El País, 30-12-2014.
  13. ↑ Domènech, Oriol «La pesadilla llega a su fin». Mundo Deportivo, 23-10-2015.
  14. ↑ «El TAS desestima el recurso del Barça a la sanción de la FIFA y no podrá fichar hasta enero de 2016». 20 Minutos, 30-12-2014.
  15. ↑ Domènech, José Luis «Òscar entrenará al Juvenil A». Mundo Deportivo, 27-07-2010.
  16. ↑ «Plantilla 2010–11». FC Barcelona. Arxivat de l'original el 14-03-2011.
  17. ↑ «Luis Javier García Sanz Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 25-02-2010.
  18. ↑ «Gerard Pique Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 23-08-2009.
  19. ↑ «Oleguer Presas Renom Profile». Soccernet.espn.go.com. Arxivat de l'original el 23-02-2010.

Enllaços externs

  • La Masia - Lloc web oficial (català)