La Nuit de mai
| Forma musical | poema simfònic  |
|---|---|
| Compositor | Ruggero Leoncavallo |
| Instrumentació | tenor i orquestra |
La Nuit de mai és un poema simfònic per a tenor i orquestra compost per Ruggero Leoncavallo i basat en un text d'Alfred de Musset. Compost durant l'any 1886,[1] es va estrenar amb èxit a la Sala Kriegelstein, al carrer Charras de París, el 3 d'abril de 1887. El tenor fou Portejoie, amic del compositor.[1][2][3]
Origen i context
[modifica]
Leoncavallo sempre havia mostrat una fascinació pel Romanticisme francès, especialment per la figura del poeta Alfred de Musset, que, com Chatterton, representava l’ideal del jove romàntic i heroic. Conegut com a Miss Byron per la seva bellesa delicada, la seva intensa i frustrada relació amb George Sand va donar lloc, entre altres obres, al poema Nuit de mai.[1]
Per al seu primer poema simfònic, Leoncavallo adopta un text que plasma l’angoixa creativa a través d’un diàleg tens entre un poeta anònim i la seva insaciable musa. L’orquestració refinada i distintiva mostra influències de Berlioz,[2] Liszt i, en alguns passatges especialment lànguids, sembla anticipar el tractament posterior de Mahler.[4]
Representacions
[modifica]A la mateixa Sala Kriegelstein de l'estrena, el 10 d’abril es va oferir una segona audició, complementada amb un recital de Berthe i un tal senyor Louvet de l’Òpera de París. Sembla que les lliçons de cant de Berthe amb Victor Maurel havien tingut efecte. L’èxit de l’estrena, el primer que aconseguia, va fer que Édouard Colonne el convidés a interpretar-lo en els seus prestigiosos Concerts Colonne.[1]
Anàlisi musical
[modifica]La Nuit de mai està estructurada en 12 moviments i constitueix un diàleg filosòfic entre un poeta (tenor) i la seva musa (orquestra). El tenor s’expressa en versos parells, mentre que l’orquestra respon amb versos imparells, tot desplegant un llenguatge metafòric ric i elaborat. Aquesta composició és un poema simfònic d’uns quaranta minuts de durada i 218 pàgines de partitura orquestral, que posa de manifest l’habilitat de Leoncavallo com a orquestrador i la seva capacitat innata per crear situacions dramàtiques que després reutilitzaria a l’òpera.[1]
Enregistraments
[modifica]El director Alberto Veronesi amb la seva orquestra amb seu a Bolonya i el tenor Plácido Domingo van enregistrar el 2010 aquesta peça per a Deutsche Grammophon.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Dryden, Konrad. Leoncavallo: Life and Works. Scarecrow Press, 2007, p. 27. ISBN 9781461716655.
- ↑ 2,0 2,1 Ashley, Tim «Ressenya del disc». The Guardian.
- ↑ Lewis, Dave. «Ressenya del disc a allmusic.com».
- ↑ Lewis, Dave. «Ressenya del disc a allmusic.com».
- ↑ «Disc a deutschegrammophon.com». Arxivat de l'original el 2018-01-13. [Consulta: 20 setembre 2023].