La Paradoxa Francesa

De Viquipèdia
Formatge, com aquest Brie de Meaux, és alt en greixos saturats, i és un menjar popular a la cuina francesa.

La paradoxa francesa és una frase ganxo que va aparèixer a finals dels 80, que resumeix l'observació epidemiologica aparentment paradoxal de que les persones franceses tenen una incidència relativament baixa de malalties de les artèries coronàries (CHD), tot i tenir una dieta relativament rica en greixos saturats, en contradicció aparent a la creença àmpliament propagada de que el consum alt d'aquests greixos és un factor de risc per CHD. La paradoxa és que si la tesi que enllaça els greixos saturats a CHD és vàlida, els francesos haurien de tenir una incidència més alta de CHD que països comparables on el consum per capita de tals greixos és més baix.[1]

La paradoxa francesa implica dues possibilitats importants. La primera és que la hipòtesi que enllaça greixos saturats a CHD no és completament vàlida (o, en l'extrem, és totalment invàlida). La segona possibilitat és que l'enllaç entre CHD i greixos saturats és vàlid, però que algun factor addicional en la dieta francesa o l'estil de vida mitiga aquest risc—presumiblement amb la implicació que si aquest factor pot ser identificat, pugui ser incorporat a la dieta i estil de vida d'altres països, amb el mateix efecte salvavides que a França. Les dues possibilitats han generat un considerable interès als mitjans de comunicació, així com alguna recerca científica.

També s'ha suggerit que la paradoxa francesa és una il·lusió, creada en part per les diferències en la manera que les autoritats franceses recullen estadística de salut, comparat amb d'altres països, i, en part pels efectes a llarg termini en la salut coronària de ciutadans francesos, de canvis en patrons dietètics que es va adoptar anys abans.[2]

Referències[modifica]

  1. Ferrieres, J. Heart, 90, 1, 2004, pàg. 107–111. DOI: 10.1136/heart.90.1.107. PMC: 1768013. PMID: 14676260.
  2. Law, M.; Wald, N. British Medical Journal, 318, 7196, 1999, pàg. 1471–1480. DOI: 10.1136/bmj.318.7196.1471. PMC: 1115846.