La Pobla de Farnals

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Pobla de Farnals
Escut de La Pobla de Farnals.svg
Puebladefarnalsmarina.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 34′ 39″ N, 0° 19′ 36″ O / 39.5775°N,0.3266°O / 39.5775; -0.3266Coord.: 39° 34′ 39″ N, 0° 19′ 36″ O / 39.5775°N,0.3266°O / 39.5775; -0.3266
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.128 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.032 hab/km²
GentiliciPoblà, poblana, creuetí, creuetina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMassamagrell
Dades històriques
PatrociniFèlix de Nola (prevere) Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEnric Palanca Torres (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46139 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46199 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46199 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblapobladefarnals.es Modifica el valor a Wikidata

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica]

Situat a la part septentrional de l'Horta de València, a mitjan camí entre el Cap i Casal i Sagunt, el relleu és totalment pla i el clima mediterrani. Al terme es conreen productes de l'horta i, a la franja costanera, a les terres de la Marjal de Rafalell i Vistabella (protegida pels ajuntaments de Massamagrell i el Puig) històricament s'ha cultivat l'arròs, si bé actualment creix una vegetació de juncs i canyes molt exuberant.

Nuclis[modifica]

  • La Pobla de Farnals
  • Platja de la Pobla

Municipis limítrofs[modifica]

El terme municipal limita amb els dels municipis de Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol, tots a la comarca de l'Horta Nord

Accés[modifica]

Per carretera, es pot accedir al poble per la CV-300 o antiga carretera nacional N-340 de Barcelona, que es convertix en carrer principal que travessa el municipi. L'eixida 5 de l'autovia V-21 està a escassos quilòmetres, al municipi del Puig. Per a arribar a la Platja de la Pobla es poden prendre diferents camins locals des del nucli principal o per l'eixida 9 de la mateixa autovia V-21.

A més de l'accés per carretera, la Pobla de Farnals compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València que comunica el poble amb el centre de la ciutat, l'aeroport i amb altres pobles de la comarca.

Història[modifica]

L'origen de la Pobla de Farnals sembla una alqueria andalusí situada en el lloc que actualment ocupa l'església parroquial ,[1] , davant de la font de Caduf. Els únics vestigis dels antics pobladors són uns materials romans trobats en prospeccions subaquàtiques en la zona de la platja. Reminiscències de l'època islàmica són, a més de la font del Caduf, la Partida de Cebolla i el Camí dels Moriscos, que comunica el Barri de Moratall amb el litoral. En el Llibre de repartiment de Jaume I apareix com l'Alqueria de Fernalis, [2] donada el 17 de juny del 1238 a Guillem d'Alcalà. El 28 de desembre de 1240, la donació va ser revocada i la vila va ser donada a Deusdat, Sança Damià i Pere Martí, a excepció dels fons i el molins, tant del nucli de dalt (الفوقية, al-fauquía) com el de baix (السفلية, As-siflía). Després d'eixa revocació, Guillem d'Alcalà rebé en compensació l'Alqueria de Godayla (Godella), amb perjudici d'Eiximén Sanç de Geraix. La Pobla de Farnals i el Puig de Santa Maria formaven una baronia que va pertànyer als voltants de 1340 a Margarida Escalona, dona del Comte de Terranova, Nicolau Morató. Al morir la baronessa sense descendència, cedí les terres per a obres a la jurisdicció criminal del rei, qui va fer-ne beneficiària a València. Per altra banda, la jurisdicció civil va recaure al temps sobre la família Exarch, de la localitat veïna de Rafelbunyol, mentre que l'eclesiàstica passà a Massamagrell. En la primera meitat del segle xv el lloc apareix registrat en el llibre de veïnats de València com las Tascas del Puig, nom que rep també en el plànol d'Abraham Ortelius del segle xvi. En aquella època la població tenia unes 9 cases (uns 36 habitants). És, sobretot, a partir del segle CVII que es comença a conéixer la població com a la Creu del Puig, nom que encara s'usa popularment i que és origen del gentilici Creueti.[1]

Fins al segle xvii, La Pobla de Farnals estigué conformada per dos nuclis, en un dels quals probablement estava habitat per repobladors cristians i l'altre, pels musulmans. Així, el nucli sud (Acifilia) degué constituir la moreria, és per això que hui trobem l'actual denominació de Moratall.[1] En 1608 va deixar de pertànyer al Puig i en 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos i el nucli va quedar despoblat. En 1646 en La Pobla de Farnals hi havia 24 veïns un 100 habitants, la mateixa xifra que l'any 1713. El segle xviii va ser un segle d'expansió, ja que l'any 1787 ja hi habitaven 629 persones i cent anys més tard 1.021.[1] El mossèn nadiu Joaquín Ferrer sol·licità al Vaticà el trasllat de les restes de San Fèlix a La Pobla de Farnals, el qual es va concedir en 1785, de manera que es va convertir en sant patró del poble. Per a albergar les restes del sant es construí llavors una església encara depenent de Massamagrell, beneïda el 16 d'agost de 1789. El temple creuetí fou ampliat en 1887 i en 1902 elevada a parròquia independent.

En la dècada de 1970 començà la construcció del nucli de la platja de la Pobla de Farnals, que l'any 1974 ja comptava amb port esportiu i una església. Esta urbanització del litoral va fer desaparèixer bona part dels aiguamolls. En 2003 ja estaven censades allí 2015 persones, la meitat que al nucli principal.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2014
4.865 4.663 5.161 4.960 5.191 5.473 5.749 6.172 6.473 6.752 7.080 7.790

Economia[modifica]

La població, tradicionalment agrícola, ha abandonat quasi per complet esta activitat per a dedicar-se a la indústria, però sobretot als servicis, i més concretament al turisme.

Només es dedica al sector agrícola un 6% de la població. El terme està cultivat majoritàriament amb cítrics (taronja, llima) mentre que la resta està ocupat per cultius intensius de diverses hortalisses. En concret, de les 220 ha conreades, totes de regadiu, els cítrics ocupen 190 ha, les hortalisses 27 ha i els arbres fruiters 3 ha. L'aigua de reg procedix de la Séquia Reial de Montcada.[1]

La indústria ocupa quasi un miler de treballadors, repartits entre una gran empresa alimentària i altres empreses de metal·lúrgia. A més de xicotets tallers de construcció i ceràmica, entre altres. Segons dades de l'any 2003, la indústria i la construcció ocupaven un 23% i a 14% de la població activa respectivament.

El gros de la població (un 57%) es dedicava en 2003 al sector terciari. La indústria hotelera, amb un fort caràcter estacional, dona faena a unes 150 persones. El sector turístic s'ha desenvolupat de forma destacada en els darrers anys, sobretot al voltant del Port Esportiu, on ha sorgit un vertader nucli urbà amb fisonomia similar a la de Benidorm (edificació vertical), però de dimensions menors.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per la Pobla de Farnals (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut de la Pobla de Farnals ornamentat.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Pobla de Farnals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Enric Palanca Torres 1.686 44,38% 7 (Green Arrow Up.svg+4)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Aurora Encarnación Bernet Marqués 979 25,77% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís Municipal Compromís (isotip).svg Ana Borja Royo 404 10,63% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg María Pilar León Mínguez 292 7,69% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 409 10,77% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 29 0,76%
Total vots vàlids i regidors 3.799 100 % 13
Vots nuls 38 0,99%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.837 64,68%**
Abstenció 2.095* 35,32%**
Total cens electoral 5.932* 100 %**
Alcalde: Enric Palanca Torres (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 7 de PSPV i 1 de Compromís[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Sagunt,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de la Pobla de Farnals és Enric Palanca Torres de PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Vicente Peris Ferrer PCE 19/04/1979 --
1983–1987 José Vicente Peris Ferrer PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Sanchis Marqués PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Manuel Peralta González
Natividad García Castellar
PP
No ads.
16/06/2007
18/10/2008
Moció de censura[c]
--
2011–2015 José Manuel Peralta González PP 11/06/2011 --
2015–2019 Enric Palanca Torres PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Enric Palanca Torres PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments[modifica]

Església de Sant Josep
  • Església de la Mare de Déu del Carme. Es va construir al voltant de 1970 a la platja de la Pobla de Farnals i té planta circular. Es tracta d'una edificació exempta, els paraments exteriors de la qual estan realitzats en rajola, i la resta de l'obra en formigó. El presbiteri té forma de lent biconvexa, tenint tots els seus elements forma cilíndrica de diverses altures i seccions d'acord amb la seua finalitat.[1]

Festes[modifica]

  • Festes Majors. Se celebren durant la segona setmana de setembre, en honor de Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i la Immaculada Concepció.
  • Festes de la Platja de la Pobla de Farnals. Al llarg del mes de juliol.
  • Festes de la Verge del Carme. Durant la segona setmana d'agost.

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Ciudadanos de la Pobla de Farnals (CSLPF) (216 vots, 5,69%), Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) (127 vots, 3,34%) i La Playa Primero (LP1) (66 vots, 1,74%)
  2. Guanyem la Pobla de Farnals (Guanyem) i Ciutadans de la Pobla de Farnals (CSLPF) perderes cadascú 1 regidos obtinguts a les eleccions de 2015.
  3. El 18 d'octubre de 2008, la regidora triada a les llistes del PP a les eleccions municipals de 2007, Natividad García Collado, fou triada alcaldessa desplaçant de la batllia al seu excompany popular José Manuel Peralta amb el suport d'un segon regidor trànsfuga del PP i els sis regidors del PSPV que, posteriorment foren expedientats i suspesos de militància del partit per la direcció nacional.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pobla de Farnals, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. «Fernalis». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  3. «Enric Palanca és reelegit alcalde de la Pobla de Farnals», 20-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.490 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 77 [Consulta: 28 juliol 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Pobla de Farnals», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Pobla de Farnals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. Zafra, Ignacio «La Pobla de Farnals se rebela contra la alcaldesa tránsfuga» (en castellà). El País [València], 19-10-2008 [Consulta: 18 agost 2015].
  11. «Fitxa BRL:Iglesia Parroquial de San José». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla de Farnals