Vés al contingut

La Pobla de Lillet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Pobla de Lillet
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 14′ 40″ N, 1° 58′ 28″ E / 42.2444°N,1.97445°E / 42.2444; 1.97445
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Pobla de Lillet Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.109 (2024) Modifica el valor a Wikidata (21,53 hab./km²)
Llars60 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPoblatà, poblatana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície51,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat i Arija Modifica el valor a Wikidata
Altitud843 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Castellar de n'Hug
Castell de l'Areny
Sant Julià de Cerdanyola
les Llosses
Gombrèn
Sant Jaume de Frontanyà
Guardiola de Berguedà Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08696 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08166 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081666 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpoblalillet.cat Modifica el valor a Wikidata

La Pobla de Lillet és un municipi de la comarca del Berguedà. El 2022 tenia 1079 habitants.[1] Antigament, era considerat un dels pobles més puixants de la comarca, tant econòmicament com socialment o demogràficament; tanmateix, la popularitat d'aquest indret ha caigut considerablement pel fet que la majoria de residents són gent gran.[2]

Història

[modifica]

El municipi es troba a la part nord-oriental del Berguedà, a 843 m d'altitud. Antigament, aquesta vall era un niu de masies estructurades entorn de la parròquia de l'antic monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell dels Senyors de Lillet. El conjunt, després d'estar habitat per monjos agustinians durant segles, entrà en declivi en prendre més importancia el nucli de població format a partir del 1297 entom del Castell del pujol, quan Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana, aleshores senyors de la vall, van atorgar la carta de poblament i franqueses a la villa perquè el nucli cresqués, com així fou, i les cases van començar a construir-se a redós del castell.

A mitian s XIV va començar a construir-se el Pont Vell per franquejar el riu Llobregat en el cami ral que duia a la Cerdanya. És un pont d'estil romànic actualment d'una sola arcada. A causa del creixement de la població durant el s.XVII es va decidir transformar l'antiga capella privada del castell del pujol en Església Parroquial. Es va reformar durant el segle següent i fou acabada el 1784.

Posteriorment, la vall va passar d'agricola-ramadera a industrializar-se. Aquest procés que va començar els segles XVIII-XIX i va tenir el seu maxim esplendor durant la primera meitat del XX. Van prosperar les serradores i les fäbriques tèxtils. Fruit d'aquesta industrialització va aparèixer aqui un personatge clau, l'Eusebi Güell, qui va fundar la seva fábrica cimentera (Asland) al paratge del Clot del Moro, molt prop del nucli municipal. En aquella época hi va haver grans avenços: l'arribada de la Ilum, la nova carretera, el telègraf... i amb la fundació de la fábrica, la construcció del Tren del Ciment, conegut com a Carrilet, que servia tant per proveir-la de carbó com per distribuir el producte acabat cap a d'altres contrades i posteriorment també donant servei a passagers. En l'actualitat, des d'un tram del trajecte recuperat, hom pot gaudir dels paisatges i del seu passat industrial.

El carbó s'extreia de les mines del Catllaràs. Els enginyers anglesos que van instal·lar-se al poble per ampliar-les necessitaven un habitatge prop del seu lloc de treball, i Güell va demanar a Antoni Gaudí que pugés per realit-zar aquest projecte.

La colonia de l'Asland по estava acabada amb la qual cosa es va buscar un allotjament a Gaudí. Els burgesos Artigas van ser els seus amfitrions i durant la seva estada a la vall, i l'arquitecte, a més de dur a terme el disseny del Xalet del Catllaràs, els va obsequiar amb el d'uns jardins per a la seva propietat que la gent van anomenar popularment font de la magnèsia i avui reconeguts arreu com a Jardins Artigas.

Geografia

[modifica]

És situada a la Vall de Lillet, en plena vessant pirinenca, a 10 km de les fonts del Llobregat i a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Més enllà, les serres del Cadí i el Moixeró. A l'oest confronta amb Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i les cingleres del Banyador de Cerdanyola. Al sud hi té el Catllaràs i la Serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Meranges i els Rasos de Tubau.[2]

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Casanova Guitart Independents 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Casanova Guitart Independents 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Bober Camprubi CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Josep Bober Camprubi CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Josep Bober Camprubi CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Casanova Guitart PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Joan Casanova Guitart / M. Carme Rosell Espelt PSC 14/06/2003 --
2007–2011 M. Carme Rosell Espelt PSC 16/06/2007 --
2011–2015 Vicenç Linares Clota CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Vicenç Linares Clota CIU 13/06/2015 --
2019-2023 Enric Pla Aramberri ERC 15/06/2019 --
Des de 2023 Enric Pla Aramberri ERC 17/06/2023 --

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
41 44 60 644 1.326 2.146 1.490 1.206 1.340 1.768

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.424 2.674 2.164 2.468 2.732 2.469 1.949 1.830 1.744 1.744

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.566 1.527 1.455 1.320 1.357 1.327 1.338 1.303 1.249
 1.155

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.110
 1.101
 1.093
 1.079
 1.109
 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Successos

[modifica]
  • La riuada del 1864. El 8 de setembre de 1864 la Pobla de Lillet va patir una important riuada que es va endur un molí i dues cases i en la qual va morir un nen de quatre anys.[3]

Llocs d'interès

[modifica]
El pont vell de la Pobla de Lillet
El salt de la font del Bisbe (ca. 1907)

Festivitats

[modifica]
  • Dilluns de Pasqua - Dansa de Falgars i festa Major de Cinquagesma
  • Primer diumenge d'octubre - Festa Major del Roser

Vilatans notables

[modifica]
  • Janot Riembau. Bandoler del Berguedà del segle xvi, batlle natural de la Pobla de Lillet. Durant la seva joventut va lluitar en la bandositat dels Barons de Pinós contra la Vila de Berga i la seva família mantenia rivalitat contra la família dels Cadell d'Arsèguel. En Janot Riembau és un cas típic de personatge que va passar de cap familiar d'una bandositat familiar a cap de quadrilla bandolera. En Janot comença a participar en el bandolerisme a la dècada del 1550, durant el virregnat de Garcia de Toledo, època en què el bandolerisme català es va expandir molt. En Janot desaparegué i el 1566 fou donat per mort i li foren confiscades les seves pertinences.[8]
  • Francesc Prat i Puig (la Pobla de Lillet, 1906 - Santiago de Cuba, 1997) arqueòleg. Es llicencià en arqueologia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Exiliat a la fi de la Guerra Civil, desenvolupà la major part de la seva carrera a Cuba. El 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «la Pobla de Lillet (Berguedà)I». Idescat, 2022. [Consulta: 14 gener 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «la Pobla de Lillet». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 14 gener 2023].
  3. ↑ Sala i Bartés, Miquel «La riuada del 1864 a la Pobla de Lillet». L'Erol, revista comarcal del Berguedà, 8, 3-1984, pàg. 42.
  4. ↑ Bassegoda i Nonell, Juan. Gaudí a la Vall de Lillet. 1. ed. Berga: Amalgama, 2002. ISBN 84-89988-42-0. 
  5. ↑ «Pont Vell». pat.mapa. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
  6. ↑ «La Pobla de Lillet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 agost 2015].
  7. ↑ «Tren del Ciment - FerrocarLlocsril Turístic de l'Alt Llobregat». Trens de Catalunya, 11-01-2012. [Consulta: 14 gener 2023].
  8. ↑ Pedrals, Xavier «En Janot Riembau i el bandolerisme». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 4, 3-1983, pàg. 41-46.
  9. ↑ «Francesc Prat i Puig». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 14 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla de Lillet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_de_Lillet&oldid=35212728»