És situada a la Vall de Lillet, en ple vessant prepirinenc, a 10 km de les fonts del Llobregat. Està situat a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Més enllà, les serres del Cadí i el Moixeró. A l'oest confronta amb Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i les cingleres del Banyadó de Cerdanyola. Al sud hi té el Catllaràs i la serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Maranges i els Rasos de Tubau.
La riuada del 1864. El 8 de setembre de 1864 la Pobla de Lillet va patir una important riuada que es va endur un molí i dues cases i en la que va morir un nen de 4 anys.[2]
Janot Riembau. Bandoler del Berguedà del segle XVI, batlle natural de la Pobla de Lillet. Durant la seva joventut va lluitar en la bandositat dels Barons de Pinós contra la Vila de Berga i la seva família mantenia rivalitat contra la família dels Cadell d'Arsèguel. En Janot Riembau és un cas típic de personatge que va passar de cap familiar d'una bandositat familiar a cap de quadrilla bandolera. En Janot comença a participar en el bandolerisme a la dècada de 1550, durant el virregnat de Garcia de Toledo, època en què el bandolerisme català es va expandir molt. En Janot desaparegué i el 1566 fou donat per mort i li foren confiscades les seves pertinences.[3]
Francesc Prat i Puig, (la Pobla de Lillet, Berguedà, 1906 - Santiago de Cuba, 1997) arqueòleg. Es llicencià en arqueologia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
La Pobla de Lillet
