La Pobla del Duc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Pobla del Duc
Bandera de la Pobla del Duc.svg Escut de la Pobla del Duc
Escut de la Pobla del Duc modifica
Iglesia Parroquial de la Asunción.jpg
modifica

Localització
Localització de la Pobla del Duc respecte del País Valencià.png modifica
 38° 54′ 12″ N, 0° 25′ 02″ O / 38.903333333333°N,0.41722222222222°O / 38.903333333333; -0.41722222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Vall d'Albaida modifica
Població
Total2.543 (2019) modifica
• Densitat134,76 hab/km²
GentiliciPoblà, poblana modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície18,87 km² modifica
Altitud243 m modifica
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde modificaVicente Gomar Moscardó modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46840 modifica
Codi de municipi INE46200 modifica
Codi ARGOS de municipis46200 modifica
Altres

Lloc weblapobladelduc.es modifica

La Pobla del Duc és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

El terme municipal de la Pobla del Duc se situa al marge dret del riu Albaida i limita amb les localitats següents: Bèlgida, Beniatjar, Benigànim, Castelló de Rugat, Quatretonda, Llutxent, Otos i Sempere, totes elles a la Vall d'Albaida.

Per a arribar a la localitat des de València, cal agafar la A-7 per a enllaçar després amb la CV-40 i la CV-60 i finalitzar a la CV-611.

La població fruïx d'un clima mediterrani.

Història[modifica]

Sobre el seu origen se sap que en el lloc hi havien diverses alqueries fundades i habitades pels musulmans i que després de la conquesta del rei Jaume I a mitjan segle xiii, el monarca va concedir una carta de poblament al senyor de Bellvís per a la fundació d'un nou nucli urbà reconegut pel Regne de València. Més tard, el senyoriu es va vincular als ducs de Gandia, més concretament a la família Borja, d'ací el seu nom actual.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Àngel Bataller Boscà Independent 19/04/1979
1983 - 1987 Romualdo Soler Miquel PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Rafael Calatayud Llorens AP 30/06/1987
1991 - 1995 Rafael Calatayud Llorens PP 15/06/1991
1995 - 1999 Rafael Calatayud Llorens PP 17/06/1995
1999 - 2003 José Luis Soler Navarro Unió Valenciana 03/07/1999
2003 - 2007 Natalio José Navarro Pellicer PP 14/06/2003
2007 - 2011 Natalio José Navarro Pellicer PP 16/06/2007
2011 - 2015 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 Vicent Gomar Moscardó PSPV-PSOE 15/06/2019

Transports[modifica]

Estació adif Pobla del Duc

L'estació de ferrocarril de La Pobla del Duc pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2011
2.642 2.627 2.596 2.490 2.435 2.427 2.543 2.595 2.645 2.621 2.561 2.539

Economia[modifica]

Fins fa pocs anys la vinya era pràcticament l'únic suport econòmic de la Pobla del Duc. Però amb el temps i les exigències del mercat, ara per ara gran part del sòl es dedica a fruiters d'estiu, com ara la prunera, la bresquillera i l'albercoquer. La ramaderia compta amb diverses granges avícoles i porcines, mentre que en llibertat pasturen unes 200 caps de bestiar de llana. [cal citació]

El sector industrial ha experimentat un creiximent ampli en els últims anys, tot i que encara té menor importància que les activitats agroalimentàries.

Monuments[modifica]

  • Església parroquial. Dedicada a Mare de Déu de l'Assumpció, de planta rectangular i torre de base hexagonal. La capella de la Comunió va ser construïda en el passat segle.
  • Cases pairals. Encara queden a la població, gran nombre de cases pairals, que encara senzilles en els seus acabats, no perden l'encant mediterrani.
  • Jardí del Calvari. Interessant jardí.
  • La Poasa. Antic pou, fet a partir del que establiren els primers habitants a la zona.
  • Convent de Mínims. Fundat el 1603, prenent com a base l'ermita de Sant Sebastià i Sant Fabià, situada als afores de la població. Després de la desamortització eclesiàstica i l'exclaustració decretada per Juan Álvarez Mendizábal en 1835, l'edifici va ser cedit a l'ajuntament, qui el va enderrocar. Resta la primitiva església del convent, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià, i amb prou feines queden els arcs de les portes, els quals han estat integrats en un petit parc-jardí.

Festes locals[modifica]

  • Festes patronals. Celebra les seues festes al setembre en honor al Crist de l'Empar, Sant Blai i la Divina Aurora.
  • Festes cíviques. Durant els últims anys la població ha anat desenvolupant nous actes lúdics per al gaudi de grans i petits, com "La Verema" (Raimà), "la festa del raïm" o la Fira Comercial i Gastronòmica de Pobla del Duc: "Bon profit i bona gana".

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]