La Polla Records

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLa Polla Records
EvaristoParamos2.jpg
La Polla Récords en concert
Dades bàsiques
Tipus grup de punk
Forma jurídica
Creació 1979 a Agurain
Dissolució 2003
Activitat
Període d'activitat 1979-2003
Voluntaris Evaristo Páramos
Abel
Fernandito (mort)
Txarly
Sume
Maleguin
Tripi
Jokin
Discogràfica

Oihuka
Soñua
Maldito Records

GOR
Artistes relacionats

Gatillazo
Falta de Riego
RIP
The Kagas
The Meas

M.C.D.
Gènere artístic Punk
Estil Punk rock
Format per

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: cd3f2331-160b-4ed3-9f2d-f0c54fcc1c63 Songkick: 45789
Modifica les dades a Wikidata

La Polla Records és un grup de música punk, procedent del País Basc.

Història[modifica]

La Polla Records es va formar el 1979 a Agurain, poble situat a Àlaba (País Basc), per Evaristo com a vocalista, Fernandito a la bateria, Maleguin al baix, Txarly a la guitarra solista i Sumé a l'altra guitarra. Fan el primer concert en la discoteca de Salvatierra.[1] El 1984, treuen un àlbum de 19 cançons anomenat Salve. En les seues lletres critiquen el feixisme, capitalisme, catolicisme, l'alienació, la moda i altres factors de la societat, quelcom que caracteritzaria tota la seua carrera.

Els anys següents, gravaren Revolución (ací va ser el primer canvi en el baix de Maleguin per Abel, cosí de Fernandito), No somos nada, En directo (gravat en un concert a Lakuntza), Ellos dicen mierda, nosotros amén, Los jubilados, Barman, Negro, Hoy es el futuro i Bajo presión. El 1996, canvien el nom deixant únicament La Polla amb l'LP Carne pa'la picadora.

Posteriorment, llancen l'àlbum titulat La Polla en tu recto, el qual també va ser gravat en viu com una recopilació. El 1999, celebren els 20 anys gravant: Toda la puta vida igual. Després llancen Bocas i Txarly deixa la banda, i és substituït per Jokin de M.C.D.

El 2002, quan continuen tocant i donant concerts, mor Fernandito (bateria) el 2 de setembre. LPR deixa tots els seus concerts i gires. Després de la pèrdua de Fernandito, trauen el seu últim àlbum, com bé indica el seu títol: El último (el) de la Polla i posen fi a 23 anys de carrera.

El grup no va ser amant de les promocions ni de les gravacions en vídeo. Durant la seua dilatada carrera van realitzar pocs videoclips.

La Polla Records ha originat el naixement d'algunes bandes de tribut, com ara Des-Kizia2 que reprodueix el repertori principalment del la primera dècada del grup i algunes cançons més recents.[2]

Al febrer de 2019 anuncien la seva tornada als escenaris, en principi com una reunió puntual del grup, però sense descartar la seva continuació. Aquesta reunió consisteix, segons va explicar Evaristo en la presentació del dia 13 de març al Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid, en una gira de quatre grans concerts a València, Barakaldo, Madrid i Barcelona i vuit a Amèrica Llatina, a més de l'edició d'un disc que porta com a títol Ni descanso, ni paz!, el llançament està previst per al 10 de maig, amb 19 cançons regravades dels tres primers discos de la banda i una cançó nova, que dóna nom al disc i de la qual van rodar el primer videoclip de la història de la banda.


Membres originals[modifica]

Última formació[modifica]

  • Evaristo - veu
  • Abel - baix
  • Tripi - bateria
  • Txiki - guitarra
  • Sumé - guitarra

Membres passats[modifica]

  • Maleguin - baix. Des de Y ahora qué?, 1983, fins a Salve, 1984.
  • Jokin - guitarra. Va estar en el disc Bocas, 2001, darrere de la marxa de Txarly del grup. Exguitarrista d'MCD i posteriorment de Motorsex.
  • Txarly - guitarra. Des de Y ahora qué?, 1983, fins a Toda la puta vida igual, 1999. Va deixar el grup per un accident que li va afectar l'audició.

Cronologia[modifica]

Discografia[modifica]

Hoy es el futuro, mural d'Escif que fa referència a una cançó de La Polla.

Àlbums[modifica]

  • Banco Vaticano (Maqueta) - 1981
  • Y ahora qué? - 1983
  • Salve - 1984
  • Revolución - 1985
  • No somos nada - 1987
  • Donde se habla - 1988
  • En directo - 1988
  • Ellos dicen mierda, nosotros amén - 1990
  • Los jubilados - 1990
  • Barman - 1991
  • Negro - 1992
  • Hoy es el futuro - 1993
  • Bajo presión - 1994
  • Carne para la picadora - 1996
  • En tu recto - 1998
  • Toda la puta vida igual - 1999
  • Bocas - 2001
  • El último (el) de La Polla - 2003
  • Vamos entrando (directo) - 2004

DVD[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Entrevista a Evaristo Páramos (Carne cruda)» (Gravació d'àudio penjada en Youtube) (en castellà) p. Minut 13:05. Cadena Ser. [Consulta: 3 juny 2018].
  2. «DES-KIZIA2 Tributo a POLLA RECORDS» (en castellà). BEBA33. [Consulta: 2 juny 2018].