Vés al contingut

La Ràpita (Montsià)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «la Ràpita (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Ràpita
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya i municipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 37′ 13″ N, 0° 35′ 34″ E / 40.620301°N,0.592744°E / 40.620301; 0.592744
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià Modifica el valor a Wikidata
Capitalla Ràpita Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.119 (2025) Modifica el valor a Wikidata (300,17 hab./km²)
Gentilicirapitenc, rapitenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície53,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud11 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAmposta
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJavier Reverté Balada (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal43540 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43136 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431362 Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblarapita.cat Modifica el valor a Wikidata

La Ràpita, anteriorment anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

Història

[modifica]
La Ràpita i la Banya

La presència humana al terme de la Ràpita es remunta al paleolític, fet documentat per una pintura rupestre que representa un bou de color negre en posició vertical trobada a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, i actualment ja no es conserva. Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle xviii es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle xviii el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al terme de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d'Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls feu renunciar als seus drets.

El plenari de l'ajuntament del 26 de novembre de 2021, va aprovar el canvi de nom del municipi, que passa a ser la Ràpita. La proposta va rebre els vots a favor dels deu regidors de l'equip de govern municipal (ERC) i una regidora no adscrita.[1]

Geografia

[modifica]

Economia

[modifica]

El port pesquer de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.

El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle xix, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també s'hi troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle xix quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.

La Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre. L'any 2014 s'inaugurà el Museu del Mar, gràcies a una inversió de 500.000 euros a càrrec de l'ajuntament local.[2]

Entitats de població

[modifica]
Bandera (no oficial) de la Ràpita
Escut no oficial
Entitat de població Habitants (2025)
la Ràpita16.230
Salines de la Trinitat0
Font: Idescat

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
- - - - - 1.962 3.164 3.132 3.901 4.592
1920193019401950196019701981199019921994
5.462 6.039 7.176 7.960 7.320 8.964 9.960 10.650 10.781 10.781
1996199820002002200420062008201020122014
10.828 10.976 11.194 11.735 12.594 13.488 15.307
 15.583
 15.232
 15.003
2016201820202022202420262028203020322034
14.718
 14.611
 14.953
 14.767
 15.683 - - - - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Victoriano Pomerol Ferre Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Jose Pedro Geira Balague CIU 28/05/1983 --
1987–1991 Jose Pedro Geira Balague CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Jose Pedro Geira Balague CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Blai Antoni Escrich / Lluís Salvador Tenesa / Miquel Alonso Herrera PSC / ERC / EUiA 17/06/1995 En aquesta legislatura l'alcaldia es va dividir entre els tres partits que van fer coalició de govern. Lluís Salvador Tenesa (ERC) va accedir a l'alcaldia el dia 16/10/1996 i Miquel Alonso Herrera (EUIA) va pendre possessió el dia 20/02/1998
1999–2003 Miquel Alonso Herrera / Manuel Castellà Menero / Jose Pedro Geira Balague PSC / ERC / CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Miquel Alonso Herrera PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Miquel Alonso Herrera PSC 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Manuel Martín Masdéu CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Carles Caparrós García ERC 13/06/2015 --
2019-2023 Josep Carles Caparrós García ERC 15/06/2019 --
Des de 2023 Javier Reverte Balada PSC 17/06/2023 --

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

[modifica]
Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 2.189 34,34
ERC Oriol Junqueras 1.710 26,82
PSC Pere Navarro 770 12,08
PPC Alicia Sánchez-Camacho 567 8,89
ICV-EUiA Joan Herrera 475 7,45
CUP David Fernández 150 2,35
C's Albert Rivera 130 2,03
Vots en blanc 124 1,92
Altres 259 6,1
Total 6.473 63,12

Eleccions municipals 2019[3]

[modifica]
Resultats electorals - La Ràpita (Montsià), 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
ERC-AM 3.279 10 48,22%
JxCAT-Junts 1.008 3 14,82%
mR 834 2 12,26%
PSC-CP 731 2 10,75%
MR-MTE-ECG 270 0 3,97%
PRIMÀRIES 230 0 3,38%
C's 181 0 2,66%
Podemos 161 0 2,37%
Total 6.913 17

Consulta sobre el nom oficial

[modifica]

El 12 d'octubre de 2021 es va celebrar una consulta als habitants del poble sobre si mantenir el nom oficial o canviar-lo al popular nom «la Ràpita». Tot i que la majoria va votar sí, no va arribar pas el llindar mínim de participació. No obstant això, va ser aprovat el canvi a la Ràpita. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicà la resolució que donava conformitat al canvi de nom el 10 de febrer de 2022.[4]

Cultura

[modifica]

La biblioteca municipal, que rep el nom de Sebastià Juan Arbó, és una biblioteca pública que forma part del sistema de Lectura Pública de Catalunya. El nou edifici de la biblioteca va obrir les portes el 17 de juny de 2014,[5] però no es va inaugurar fins al 18 de gener de 2015. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Josep Lluís Millan Bel, mentre que la senyalització va ser obra de Cinta Montserrat Gasparín. Ocupa una superfície útil de 1.372 metres quadrats, distribuïts en diversos nivells. En el moment de la seva inauguració disposava d'un fons d'uns 20.000 documents.[6]

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Digital, Redacció Ebre. «Aprovat pel plenari el canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita, aviat la Ràpita», 26-11-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
  2. ↑ ROYO,R.,Impuls definitiu al Museu del Mar, Diari Avui, 16/12/2010. Consulta 29/12/2010.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://resultados.elpais.com/elecciones/2019/municipales/09/43/136.html
  4. ↑ «RESOLUCIÓ PRE/215/2022, de 4 de febrer, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 10-01-2022. [Consulta: 10 febrer 2022].
  5. ↑ "Inauguració de la Biblioteca Municipal Sebastià Juan Arbó a Sant Carles de la Ràpita (Montsià)" [en línia]. Biblioteques Públiques de Catalunya (13/01/2015) [Consulta: 27 de gener de 2021]
  6. ↑ Ferré Borràs, Begonya «Sant Carles de la Ràpita estrena biblioteca». Nuvol.com, 20-01-2015 [Consulta: 27 gener 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Ràpita_(Montsià)&oldid=36788025»