La Revue blanche

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Revue blanche
Revue blanche.svg
Lautrec la revue blanche (poster) 1895.jpg
Misia Sert a la portada per Henri de Toulouse-Lautrec (1895)
Tipus publicació periòdica
Fitxa
Data de publicació 1r desembre 1889
Dissolució maig 1903
Fundador Thadée Natanson
Publicat a Lieja i París
Estat França
Modifica les dades a Wikidata

La Revue blanche (1889-1903) va ser una revista bimensual d'art i literatura d'inspiració anarquista.[1] Va parèixer primer a Lieja[2] i des de l'octubre 1891 a París, editat pels tres germans (Alexandre, Tadeusz i Louis-Alfred Natanson, fills d'un banquer polonès establert a París. Es va crear com a competidor i opositor al Mercure de France. Félix Fénéon, Lucien Muhlfeld El 1894, Léon Blum va succedir Muhlfeld com redactor en cap, acte corratjós, al paroxisme de la crisi de l'anarquisme.[3] La iniciativa parisenca va inspirar el 1898 Joan Montseny i Teresa Mañé per crear un equivalent en castellà, La Revista Blanca.[4]

Félix Fénéon a la redacció La Revue blanche
Retrat per Félix Vallotton (1896)
L'editor Tadeusz Natanson,
Retrat per Félix Vallotton (1898)

Els editors refusaven adherir a un escola o moviment artístic. Dona la benvinguda a tothom que tingui talent. Per això van triar el nom blanche, el color blanc que és una mescla de tots els colors.[5] Des de 1893, després de la fusió amb la revista Le Banquet,[3] cada capçalera era una obra gràfica d'un artista reconegut.[5] Misia Sert, «la reina de París» aleshores esposa de Tadeusz Natanson, va tenir un paper important als inicis de la revista i va inspirar molts artistes i portades.[6]

Sobretot Félix Fénéon va implicar La Revue blanche en la defensa d'Alfred Dreyfus el 1898 durant el plet polític i antisemític. Després, es va endinsar en altres temes de l'època que va denunciar: el genocidi armeni, les tortures a Catalunya… i va publicar una primera investigació sobre la Comuna de París. La revista primer va prendre una orientació més política i socialista i després la crisi de Dreyfus va prendre una orientació pluralista, caracteritzada per un periodisme professional, llegit per la qualitat dels seus reportatges.[3]

«La Revue blanche que no va durar gaire més que deu anys, va tenir un paper de frontissa essencial a França. La majoria dels escriptors, pintors, músics, polítics i intel·lectuals més importants del fin de siècle hi van col·laborar o la van freqüentar.»[7] «Era una de les més llegides del món literari i artístic del París.»[8]

L'estiu de 1902 Thadée Natanson es va emmalaltir. El maig de 1903 va parèixer el 237è i darrere número.

Col·laboradors destacats

Referències[modifica]

  1. Caron, Jean-Claude «La Revue blanche. 1871, enquête sur la Commune, introduction et notes de Jean Baronnet» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle (rassenya), 43, 2011, pàg. 169.
  2. «La Revue blanche : littérature, arts, sciences» (facsímil en línea) (en français). Gallica, 1889-12. [Consulta: 10 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Paulhan, Claire «"La Revue blanche" : tout l'esprit d'une époque» (en francès). Le Monde, 06-12-2007.
  4. Guirao, Antoni; Abelló, Teresa; Cattini, Giovanni; et alii. «Premsa, intel·lectuals i acció política al periode 1869-1914». A: Jordi Casassas i Ymbert. Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 70-71. ISBN 9788447529759. OCLC 69673922. 
  5. 5,0 5,1 Van Gogh Museum, s.d. (2019).
  6. del Mar Arnús, Maria «La Reina de París». La Vanguardia, 08-08-2012.
  7. Bourrelier, 2007.
  8. Magrané, Joan «Debussy, antisistema». El Temps, 02-02-2019.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Revue blanche Modifica l'enllaç a Wikidata