La Salzadella

La Salzadella

Bandera de la Salzadella Escut d'armes
Localització
40° 25′ 03″ N, 0° 10′ 29″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Capital	Salsadella (en)
Població humana
Població	660 (2023) (13,23 hab./km²)
Gentilici	salzadellana, salzadellà
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Castelló Nord
Superfície	49,9 km²
Altitud	339 m
Limita amb	Alcalà de Xivert Sant Mateu Santa Magdalena de Polpís Tírig les Coves de Vinromà Catí Cervera del Maestrat Xert
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Dia de mercat	divendres
Festa patronal	2 i 3 de febrer
Organització política
• Alcalde	Cristóbal Segarra Fabregat
Identificador descriptiu
Codi postal	12186
Codi INE	12098
Codi ARGOS de municipis	12098
Lloc web	lasalzadella.es

La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila del País Valencià situada a la comarca del Baix Maestrat.

Geografia

Està situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcalà. El seu paisatge compta amb vegetació típicament mediterrània com ara oliveres, ametlers i arbres fruiters entre els quals destaca el cirerer, que produïx la famosa cirera de la Salzadella. El topònim prové d'un bosc de salzes que hi ha al terme.

El seu terme municipal limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert, Tírig i les Coves de Vinromà.

Nuclis de població

Hi ha els nuclis de població de la Salzadella i les Masies d'en Guasch, la Teuleria, de l'Andalús de Baix, de l'Andalús de Dalt i de la Solana.

Història

En 1924 s'hi va trobar la necròpolis dels Espleters, de l'edat del ferro. Encara que es parla d'antecedents romans, la fundació degué ser àrab, ja que precisament d'esta època són les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites. L'ocupació cristiana tingué lloc entre els anys 1235 i 1236. En 1238, Blasc d'Alagó era senyor del lloc que, històricament, pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinromà. Entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Ascó i Pere d'Olzina. Després de l'òbit de Blasc d'Alagó va passar a l'orde de Calatrava fins a l'any 1275. Entre eixe any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alagó, i a continuació passà al rei i a l'orde del Temple el 1294. En dissoldre's este orde, tot el seu patrimoni passà al senyoriu de la de Montesa l'any 1319, on romangué fins al segle xviii, en què desaparegueren els senyorius.

Demografia

La taula següent mostra l'evolució dels efectius humans del municipi durant la major part de l'època estadística:

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	814	801	794	788	801	806	816	863	855	838	850	870	850	817

Economia

Cireres de la Salzadella

L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'oliva i l'ametla.

Alcaldia

Des de 2011 l'alcalde de la Salzadella és Cristóbal Segarra Fabregat del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Blas Gallego Ferrando	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Blas Gallego Ferrando	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Angel Palatsi	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Víctor Gallego Ferrando	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Abelardo Ripoll Guasch	JPS	16/06/2007	--
2011–2015	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Cristóbal Segarra Fabregat	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Monuments religiosos

Església parroquial de l'Assumpció (La Salzadella)

• Església de la Purificació de Maria. Del segle xviii. Consta d'una nau coríntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756; l'interior va ser destruït en 1936 i es va restaurar en 1964 i 1967 gràcies a la contribució de fills de la vila emigrats a Mèxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle xv i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valencià finament tallat. És un dels exemplars de màxima raresa i interés entre les creus processionals de la comarca.
• Ermita de Sant Josep. Del segle xiv.
• Ermita de Santa Bàrbara. Sobre una més antiga, de 1700, reconstruïda en 1988.
• Calvari. Del segle xviii amb interessants capelletes de ceràmica.

Monuments civils

• Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen el Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
• Peirons del Camí del Cementeri i de Santa Bàrbara. Segles XV-XVI.

• 
  Façana de l'església.
• 
  Ermita de Santa Bàrbara.
• 
  Calvari.
• 
  Portal de les Coves o de València.

Festes i celebracions

Coca de cireres de la Salzadella

• Romeria de Sant Josep. Se celebra el dilluns de Pasqua.
• Festa de la Cirera. Coincidix amb la collita i es celebra entre el 6 i el 7 de juny.
• Mare de Déu d'Agost. El 15 d'agost.
• Festes patronals. En honor de la Candelera i Sant Blai, els dies 2 i 3 de febrer.

Persones il·lustres

• Jorge Palatsí Gallego (1988-), futboliste.

Enllaços externs

• Web dedicada a les cireres de La Salzadella Arxivat 2018-08-05 a Wayback Machine..
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Salzadella