La Torre de Claramunt

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLa Torre de Claramunt
Escut de La Torre de Claramunt
La Torre casc antic.JPG
Nucli antic de la Torre de Claramunt, amb el castell al cim

Localització

41° 32′ 07″ N, 1° 39′ 39″ E / 41.535277777778°N,1.6608333333333°E / 41.535277777778; 1.6608333333333
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Entitats de població 9
Població
Total 3.722 (2016)
• Densitat 248,13 hab/km²
Gentilici Torredà, torredana
Geografia
Superfície 15 km²
Altitud 363 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jaume Riba Bayo
Indicatius
Codi postal 08789
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08286
Codi IDESCAT 082861
Modifica dades a Wikidata

La Torre de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Geografia[modifica]

La Torre de Claramunt és un poble ben orientat vers la sortida del sol, amb una densitat de població de 3.532 habitants, amb una extensió de 14,80 km2 i pertanyent a la comarca de l'Anoia (província de Barcelona). El nucli antic es troba a 364 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la vall baixa de la riera de Carme, a l'indret de la seva confluència amb el riu d'Agost, que travessa el terme del sector oriental a l'occidental. La meitat del terme és ocupat per bosc de pins amb algunes alzines i roures. A l'altra meitat del terme, hi predominen els conreus de secà. [1]

Nuclis urbans del municipi[modifica]

Entitat de població Habitants
la Torre Baixa 113
la Torre de Claramunt 1.524
Vilanova d'Espoia 135
Ca l'Anton 303
Les Pinedes de l'Armengol 1.406
el Xaró 116
el Pla de la Torre 71
la Serra 38
Camaró 90
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 13 13 157 390 794 883 905 713 752
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
761 637 530 542 559 716 1.220 1.643 1.576 1.878
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.011 2.098 2.371 2.595 2.936 3.298 3.615 3.757 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica]

Els Claramunt van arribar el 814 a aquesta zona provinents de França per ajudar el comte Ramon Berenguer de Barcelona en la seva lluita contra els agarens; concretament el seu cap Bernat Amat de Claramunt. Van construir el seu castell principal a l'actual municipi de la Pobla de Claramunt, al qual van donar el seu nom, i van construir també una altra fortificació a una part del terme que controlaven, el qual va ser l'inici del municipi actual, la Torre de Claramunt.

Consta que l'any 1147 dos germans del llinatge Claramunt, Berenguer i Pere, van donar al monestir de Sant Cugat del Vallès un territori d'un cim situat dins el terme del castell de Claramunt a fi que hi construïssin una fortalesa.[2] Inicialment era emprada com una torre fortificada, al terme de Claramunt. Es va erigir en un dels extrems del terme de castell de Claramunt una torre de vigilància que, en deixar de tenir ús militar, va esdevenir la residència dels senyors del lloc.

Berenguer de Claramunt va vendre el 1306 l’alt domini del[Cal aclariment] el 1318 el de la Torre de Claramunt, si bé la família hi va continuar vivint, reconeixent els drets dels vescomtes de Cardona que, d'aquesta manera, van afermar l’hegemonia sobre la Conca d'Òdena.

Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, va ser nomenat pels Cardona el 1348 governador de les terres de l’Anoia. El seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell va lliurar el 1463, en nom dels Cardona, les claus del castell de la Torre de Claramunt a un representant d’Igualada, per ordre de la diputació general.

L'any 1530 els Claramunt van comprar als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Francesc de Claramunt i Caçador va obtenir el 1620, de la mateixa manera que els seus avantpassats, el càrrec de governador de la Conca d'Òdena, atorgat pels Cardona. Un descendent seu, Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt, austriacista, va rebre del rei arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt (1708), va ser capità de la Coronela de Barcelona i membre de la Junta de braços de 1713.[3] Fou desterrat a Burgos per Felip V fins al 1725. El castell fou incendiat el 1722.

Ja en temps moderns, Josep Maria de Febrer de Calvo Encalada, marquès de Villa Palma de Encalada, descendent de la casa de Claramunt i baró de la Torre de Claramunt, junt amb la seva dona Matilde Sanllehy i Alrich, germana de Domenech Sanllehy Alrich, alcalde de Barcelona, van fer grans tasques de reconstrucció del castell. El seu fill José Maria de Febrer y Sanllehy, també marquès de Villa Palma de Encalada, les va continuar.

El germà del Marques de Villa Palma de Encalada, Manuel de Febrer de Calvo Encalada, va ser per distribució nobiliària el següent marquès de Gironella. Es va fer construir un gran casal davant el castell, que és conegut avui com la Torre Nova i que el 1930 va ésser venut a particulars. L'any 2007 aquesta propietat va ser adquirida per un empresari holandès per tal de construir-hi un hotel-resort, que ha obert les seves portes el 2011.[4]

José Antonio de Febrer y Monforte, fill primogènit del marquès de Villa Palma de Encalada, va ser alcalde de Torre de Claramunt i va residir al castell de la Torre de Claramunt amb la seva dona Margarita de los Ríos Magriña i els seus sis fills, que són copropietaris del castell actualment, els germans de Febrer de los Ríos, fins a la seva mort el 1976.

El cap del llinatge Claramunt és actualment José Maria de Febrer y de los Rios, primogènit de la nissaga i cap de la família. Va sol·licitar la rehabilitació del títol de comte de Claramunt l'any 1985, en un expedient de millor successió del títol que el dia d'avui no s'ha tancat, malgrat que existeix un informe del Ministeri de Justícia i dos informes del Consell d'Estat demanant la rehabilitació del títol del seu avantpassat al seu favor.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Francesc Bargalló Aloy CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Pérez Fuentes Independents 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Pérez Fuentes Independents 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joan B. Rosa de la Aguilera PSC 15/06/1991 --
1995 - 1999 Ramon Ferri Pla CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Ramon Ferri Pla CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Ramon Ferri Pla CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 Ramon Ferri Pla / Jaume Riba Bayo CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaume Riba Bayo [ciu] 11/06/2011 --
Des de 2015 Jaume Riba Bayo Demòcrates de Catalunya 13/06/2015 --


Llocs d'interès[modifica]

  • Castell de la Torre de Claramunt (s.XI-XII), gòtic.
  • Església romànica de Sant Joan Baptista (La Torre de Claramunt) (s.XI-XII)
  • A Vilanova d'Espoia, església romànica de Sant Salvador de Vilanova d'Espoia; principis del segle XII
  • El Pla de les Sitges, a Camaró. Sitges i restes d'un antic poblat iber (s.VIII i IX)
  • Torre Nova (any 1900), promoguda pel Marquès de Gironella. Actualment és un allotjament turístic.[5]

Festes, fires i tradicions[1][modifica]

  • Festa Major, per Sant Joan Baptista, el 24 de Juny
  • Festa Major d'hivern, Sant Joan Evangelista, el 27 de desembre
  • Festa Major del nucli Pinedes de l'Armengol, segon cap de setmana d'agost
  • Festa Major de Vilanova d'Espoia, a l'agost, per Sant Salvador
  • Festa Major d'hivern de Vilanova d'Espoia, al gener, per Sant Antoni
  • Fira Medieval de l'Anoia, el diumenge més proper a Sant Joan de juny
  • Festa d'homenatge a La Gent Gran, al maig
  • Cavalcada de Reis, 5 de gener per tot el municipi
  • Carnestoltes, concurs de disfresses
  • Botifarrada popular, a l'abril

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ajuntament de La Torre de Claramunt
  2. Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Volum 5. 2a ed.. Rafael Dalmau Editor, 1997, p. 323. ISBN 8423203352. 
  3. «Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Estuidis personals de Flabio Alonso de Celis a partir de la consulta dels arxius del Bisbat (Barcelona), Arxiu Històric de Catalunya i Arxiu comarcal de l'Anoia
  5. Torre Nova (any 1900)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Torre de Claramunt Modifica l'enllaç a Wikidata