La Torre de les Maçanes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLa Torre de les Maçanes
Torremanzanas (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de la Torre de les Maçanes
Escut de la Torre de les Maçanes Modifica el valor a Wikidata
El riu251.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de La Torre de les Maçanes respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 36′ 24″ N, 0° 25′ 09″ O / 38.606666666667°N,0.41916666666667°O / 38.606666666667; -0.41916666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesAlacantí Modifica el valor a Wikidata
Població
Total661 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat18,12 hab/km²
GentiliciTorruà, torruana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície36,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud788 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDavid Espí Llinares
Identificador descriptiu
Codi postal03108 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03132 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03132 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtorremanzanas.es Modifica el valor a Wikidata

La Torre de les Maçanes (oficialment La Torre de les Maçanes / Torremanzanas) és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí, a la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Geografia[modifica]

El seu terme municipal ocupa una estreta i trencada vall solcada per l'anomenat riu Torre de les Maçanes (riu-rambla que desemboca en el Montnegre).

Limita amb els municipis de Xixona, Alcoi, Benifallim, Penàguila i Relleu.

Història[modifica]

L'origen remot de la localitat radica en un castell musulmà, una antiga torre almohade (s. XII-XIII) situada a la part alta de la població, coneguda com la Casa alta, dona el nom al municipi i n'és el símbol. Després de la conquesta cristiana, va ser annexionada a la Corona d'Aragó, denominada Iri Lauria en l'any 1297. La Torre de les Maçanes fou depenent de l'Ajuntament de Xixona fins a la seua segregació el 1794, constituint-se des de llavors en municipi independent. Durant la Guerra de Successió fou destruïda per les tropes de Carles III d'Aragó, i fou edificada novament en l'any 1708 per ordre de Felip V. Obtingué el títol de vila l'any 1805.

Evolució demogràfica[modifica]

Durant el segle xx ha mantingut una pauta demogràfica de caràcter recessiu, degut a l'emigració de la població cap a nuclis industrials com ara Alcoi. L'any de màxima població censal va ser 1897 amb 1.673 veïns, descendint a 1.230 el 1950, 890 el 1970, 702 el 1991; segons el padró d'1 de gener de 2008, la població té 758 habitants. Un 19% de la seua població el 2008 era de nacionalitat estrangera, principalment d'altres països de la Unió Europea.[1]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 720 703 695 709 717 727 733 745 758 742 788 802 797 770

Política i govern[modifica]

Corporació municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 3 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per la Torre de les Maçanes (Compromís).

Escut de la Torre de les Maçanes.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Torre de les Maçanes

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg David Espí Llinares 165 39,01% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Cristòfol Sala Menargues 163 38,53% 3 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per la Torre de les Maçanes Compromís (isotip).svg Matilde Torregrossa Coloma 90 21,28% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Vots en blanc Transparent.gif 5 1,18%
Total vots vàlids i regidors 424 100 % 7
Vots nuls 10 2,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 433 76,91%**
Abstenció 130* 23,09%**
Total cens electoral 563* 100 %**
Alcalde: David Espí Llinares (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (3 vots de PSPV[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Alacant,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de la Torre de les Maçanes és David Espí Llinares del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 David Coloma Verdú PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Baptista Bertomeu Major PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Pau Torregrossa Coloma BLOC-EV 14/06/2003 --
2007–2011 Felip Sirvent Cantó PP 16/06/2007 --
2011–2015 Cristòfol Sala Menargues PP 11/06/2011 --
2015–2019 Cristòfol Sala Menargues PP 13/06/2015 --
Des de 2019 David Espí Llinares PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Economia[modifica]

L'economia es basa principalment en l'agricultura de secà (ametlla, oli, fruites i llegums), petites indústries de joguines, reclams publicitaris i en el turisme rural.

Monuments i llocs d'interés[modifica]

La Casa Alta o Torre Gran
  • Jaciments prehistòrics: Freginal de la Font Major (Mesolític), Sitges de la Foia de Cortés i el Xipreret (d'entre els més de setanta construïts entre el 3000 aC fins a l'edat mitjana), Necròpolis de la Muntanya de la Barsella i del Penyó del Comanador.
  • La Foia de Cortés: masia fortificada on es van trobar restes àrabs.
  • El Molí de dalt: restes d'un antic molí medieval.
  • La Casa Alta: Torre almohade (S. XII - XIII), de la qual prové el topònim de la vila i n'és el símbol.
  • Parròquia de Santa Anna: els orígens es remunten a 1588. En el seu interior es troba una necròpoli. El seu estil actual és neoclàssic.
  • El Pou de la Neu: antic i espectacular dipòsit de neu, situat a 1160 m. d'altitud la funció era la d'aglutinar i conservar el preuat element per donar-li diferents usos en èpoques estivals.
  • El Sanatori: a 965 m. d'altura, data de l'any 1926. Antic sanatori antituberculós que ja havia estat anteriorment casa de repòs, colònia infantil de vacances i hospital militar durant la Guerra Civil. Encara que es troba abandonat, la seua fonamentació presenta un magnífic estat, la qual cosa anima l'Ajuntament a projectar futures funcions per a l'edifici.
  • Les Masies: hi ha una gran quantitat de masies antigues escampades per tot el terme municipal, vestigis d'una societat agrícola del passat recent que tenen un gran valor històric i cultural (Masia els Castellanos, El comanaor, Mareta, la Foia Boix, El Buitre).

Festes[modifica]

  • Festes de Sant Gregori: setmana del 9 de maig. Són patronals. Els festers són triats d'entre els cap de família. Es remunten a 1658, any en què segons la creença popular el poble va ser alliberat d'una plaga de llagosta per intercessió del sant. Per eixe motiu es realitza la Festa del pa beneït, en què s'ofrena al sant un pa beneït d'uns 6-8 kg de pes, realitzat artesanalment, adornat amb flors i fines teles brodades. Es posa sobre un llibrell que porten les clavariesses damunt del cap. Els actes més importants són: L'ofrena, en què els anomenats llumeneres van abillats amb el vestit típic de pagès i les clavariesses de pagesa (destaca per la seua bellesa i valor artístic el mocador negre brodat amb flors) i ambdós ofrenen flors al sant. La Desfilada de Pans: els llumeneres de pagès i les clavariesses amb enagües blanques i mocador clar (que iguala en bellesa al de l'ofrena), en un vistós i espectacular desfilada, es dirigixen a l'església per a oferir el pa beneït al sant. La processó: llumeneres i clavariesses visten com en la desfilada. De les festes es conserven dues melodies populars amb dos segles d'antiguitat: El Sant Rosari de l'Aurora a Sant Gregori i els Goigs al Sant Patró.
  • Festes de Santa Anna: dies 24, 25 i 26 de juliol. Són patronals. Celebrades per les dones casades. També realitzen els actes religiosos vestides de pageses. Es programen actes culturals, lúdics i de germanor.
  • Festa de la Mare de Déu de l'Assumpció (Mare de Déu dels Fadrins ): setmana del 15 d'agost. La festegen els homes solters. Amb una projecció especial per ser data clau en les vacances estivals i acompanyada d'un clima immillorable, es realitzen actes de tota classe: concurs de paelles i de disfresses, sardinada, mascletà, pregó humorístic, moros i cristians humorístics, teatre, concert de la Societat Musical l'Aliança, cors i danses, pilota valenciana, orquestres nocturnes, etc. i actes religiosos L'acte més important i popular és la banyà ('banyada'): sempre es realitza el dia 15 d'agost a la una de la vesprada. Convoca gran quantitat de gent i es tracta d'una espècie de batalla d'aigua en què s'utilitzen poals o qualsevol altre contenidor. S'ha d'anar vestit o disfressat i no amb banyador.
  • Festa de la Immaculada Concepció (Mare de Déu de les Fadrines ): dies 6, 7, i 8 de desembre. Celebrada per les dones solteres. En els actes religiosos (ofrena, missa i processó) van abillades amb teula i mantellina. Es programen activitats culturals, lúdiques i de germanor.
  • Romeria de Sant Isidre: els festers que han realitzat la festa a Sant Gregori la setmana anterior, organitzen una romeria, en contacte amb la natura, amb actes religiosos, ofrena de flors i menjar campestre.

Gastronomia[modifica]

Vegeu també: Gastronomia del País Valencià

D'entre les més de cent receptes, destaquen:

Referències[modifica]

  1. Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Población por sexo, municipios y nacionalidad (principales nacionalidades).
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2019), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Méndez de los Ríos, Silvia (Secretària). «Acta sesión 5/2019», 15-06-2019.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.496 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí oficial de la Província d'Alacant. Diputació d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 84-86. inserció 4547/2019 [Consulta: 25 juny 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 26 abril 2020].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a la Torre de les Maçanes», 24-05-2015. [Consulta: 25 juny 2019].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Torre de les Maçanes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Torre de les Maçanes