La Transfiguració (Rafael)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaLa Transfiguració
Transfiguration Raphael.jpg
Tipus quadre
Artista Raffaello Sanzio
Data creació dècada del 1510
Gènere art sacre
Estil Renaixement italià
Material pintura a l'oli
Dimensions 405 (alçària) × 278 (amplada) cm
Col·lecció Pinacoteca Vaticana Tradueix (Roma)
Modifica les dades a Wikidata

La Transfiguració (en italià, La trasfigurazione) és una pintura de l'artista renaixentista italià Rafael Sanzio realitzada ca. 1517-1520, dins del període romà de l'artista. Aquesta obra és considerada la seua última pintura, que va deixar inacabada i que es creu va ser completada pel seu alumne Giulio Romano poc després de la mort de Rafael en 1520. És una pintura a l'oli sobre taula, de 405 cm d'alt i 278 cm d'ample. Es conserva a la Pinacoteca Vaticana (Museus Vaticans), a la Ciutat del Vaticà.

Història de l'obra[modifica]

Encarregada l'any 1516 pel cardenal Juli de Mèdici, qui fou arquebisbe de Narbona i Climent VII, papa de Roma. En aquella època, Rafael estava treballant en les pintures de les estances vaticanes, en la pintura sobre la vida de Sant Pere, tres palaus i una vil·la. Per tal d'estimular Rafael a atendre l'encàrrec, Juli de Mèdici va encarregar la resurrecció de Llàtzer a Sebastiano del Piombo. De totes maneres, Rafael morí prematurament i deixà l'obra inacabada.[1]

Després de la mort de Rafael, el cardenal va quedar-se amb la pintura en lloc d'enviar-la cap a França, i després la va donar a l'església de San Pietro in Montorio de Roma. El 1774 es va elaborar una còpia de l'obra en mosaic i s'instal·là a la basílica de Sant Pere del Vaticà i el 1797 les tropes franceses es van endur la pintura original a París, però l'any 1815 retornà a Itàlia i s'instal·là al Vaticà, la seva ubicació actual.

Descripció[modifica]

La pintura, que expressa la connexió entre Déu i els homes, es divideix en dues parts que presenten dos episodis consecutius de l'evangeli segons Sant Mateu. A la part superior es mostra la Transfiguració de Jesús al Mont Tabor, amb el Crist transfigurat davant d'uns núvols de coloració suau i entre els profetes Moisès i Elies. Les dues figures que apareixen agenollades a l'esquerra són els màrtirs Sant Agapit i Sant Felicíssim, la festivitat dels quals coincideix amb la festa de la transfiguració, el 6 d'agost.[2]

A la part baixa, Rafael pintà l'intent dels apòstols d'exorcitzar un noi. L'acció dels apòstols fou infructuosa fins a l'arribada del Crist recentment transfigurat, qui obrà el miracle. Goethe va comentar: "Els dos són un: cadascun part de l'altre, ambdós interaccionant entre ells.[3]

Referències[modifica]

  1. http://www.nerone.cc/nerone/archivio/arch89.htm
  2. Schiller, I, 152
  3. Al Viatge a Itàlia, desembre de 1787, mencionat per Schiller, I, 152

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Transfiguració Modifica l'enllaç a Wikidata