La Vall d'Almonesir

Infotaula de geografia políticaLa Vall d'Almonesir
Vall de Almonacid (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Vall d'Almonesir Escut de la Vall d'Almonesir
Bandera de la Vall d'Almonesir Escut de la Vall d'Almonesir
VGeneral VallAlmonacid.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de la Vall d'Almonesir respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 54′ 12″ N, 0° 27′ 23″ O / 39.903333333333°N,0.45638888888889°O / 39.903333333333; -0.45638888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalVall de Almonacid Modifica el valor a Wikidata
Població
Total287 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat13,59 hab./km²
GentiliciValler, vallera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície21,12 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud440 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDimarts i dissabte
Festa patronalInmaculada Concepció
8 de desembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio José Cases Mollar Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12414 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12125 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12125 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webvalldealmonacid.es… Modifica el valor a Wikidata

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Castellnou, Gaibiel, Xèrica, Matet i Navaixes.

Geografia[modifica]

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal, que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la Fuente Larga (o de la Trinitat), la de la Rodana, la de Anchoy, la de las Balsillas, etc. La localitat està situada en el vessant oriental de la Serra d'Espadà i presenta per això grans desnivells; no obstant això, les altures no són excessivament elevades a causa de la proximitat al mar.

Història[modifica]

Malgrat haver trobat en el terme restes de l'edat del bronze i iberes, la història de la població actual comença quan els àrabs hi construïren el castell d'Almonesir, del qual de l'actual municipi era una de les 7 alqueries que depenien del castell, el terme del qual rebia el nom de la Vall d'Almonacir. El castell i la seua Vall foren donats, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquell territori comprenia els actuals térmens d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir i els despoblats de l'Alfàndega, Almedinella i Ravanosa, mes l'alqueria d'Aïr, actualment la Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer, el senyoriu passà, almenys, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) per el seu enllaç amb Sanxa Ferrandis, filla i hereva del senyor d'Almonecir. Posteriorment passà per les mans de les famílies Berenguer de Blanes (el comprà al rei Vidal de Blanes el 1437) i Requesens-Cardona-Anglesola, que ho van vendre (Antoni de Cardona en 1581) a Dionís de Reus, qui el va donar aquell mateix any als comtes d'Aranda. L'any 1582 donaven una nova carta pobla a Pavies i Matet. El seu fill, Pere Ximénez d'Urrea, en maig de 1610, obligat per la despoblació que provocà l'expulsió dels moriscs, donà carta pobla a 65 famílies procedents de l'Aragó que s'establiren a Aïr i l'Algímia. A Posteriorment enparentaren amb les cases de Castel Rodrigo, Lumiares, Pio de Savoia etc. fins que amb l'abolició del feudalisme i els senyorius, Algímia, Matet i Pavies ens constituiren en municipis independents de la Vall d'Almonesir (actualment i oficialment Vall de Almonacid).

Economia[modifica]

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que se n'extrau, és la producció principal de l'economia local, malgrat que ha deixat de ser l'ocupació principal. Artesanalment es fabricaven, fins fa poc, forques i mànecs de fusta per a les eines del camp.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1970 1981 1991 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
893 879 777 757 643 613 538 469 309 271 266 293 292 284 272 266 269 278 279 275 267

Alcaldia[modifica]

Des de 2004 l'alcalde de la Vall d'Almonesir és José Antonio Cases Mollar del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Pérez Torres UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Victorino Vicente Vicente PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Jesús Sebastián Blay CDS 30/06/1987 --
1991–1995 Jesús Sebastián Blay CDS 15/06/1991 --
1995–1999 José Manuel Pérez Blay PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Manuel Pérez Blay PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Manuel Pérez Blay
José Antonio Cases Mollar
PP
PP
14/06/2003
19/05/2004
Defunció
--
2007–2011 José Antonio Cases Mollar PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Antonio Cases Mollar PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Antonio Cases Mollar PP 13/06/2015 --
Des de 2019 José Antonio Cases Mollar PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments[modifica]

Passejar pel poble és evocar l'època musulmana pels seus carrers estrets i torts.

  • Església de la Puríssima Concepció. Del XVII.

Temple barroc d'una nau amb quatre trams, va ser refet a final del segle XIX. Es conserva el retaule gòtic de Sant Valer, procedent de la capella homònima del claustre catedralici de Sogorb, donat pel cabild amb motiu de l'incendi sofert l'any 1839 (guerres carlines) . Pot datar-se cap a 1436 i segons una anàlisi recent, és obra d'un mestre desconegut.

Situat en el terme municipal de la Vall d'Almonesir, és d'origen musulmà. És l'únic cas al País Valencià de ribat (monestir musulmà fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.

Exercia influència sobre una vasta zona que incloïa els actuals municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i la mateixa Vall d'Almonesir, que depenien del castell; va deixar d'exercir funcions de govern, militars i administratives al segle xvi quan aquestes funcions es traslladaren a la casa-palau d'Aïr, actual Vall d'Almonesir. Encara que sembla de planta irregular a causa de l'accidentalitat del terreny, reconstruccions sobre el paper i fotografies aèries han demostrat que la planta del castell era perfectament rectangular. Sobre estar en ruïnes, conserva grans llenços de la muralla dels dos recintes existents i diversos elements auxiliars. L'element més destacable és la torre de l'homenatge, de quatre altures, recentment restaurada.

  • Casa-palau. Del segle xvi.
  • Masia La Matuta.
  • Torre morisca. Al pati de la Casa Abadia.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. En honor de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre.
  • Sant Gil. Festa dels jubilats i pensionistes, l'1 de setembre.
  • Sant Pere. Festa de l'associació de dones, el 29 de juny.
  • Festes d'estiu. Al mes d'agost, en honor de la Divina Pastora, Crist de la Sang i Verge dels Dolors.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vall de Almonacid. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Almonesir