La Vall d'Almonesir


(bandera)	(escut)

Localització

Municipi de l'Alt Palància

Vista de La Vall d'Almonesir

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb

Gentilici Valler, vallera

Predom. ling.

Castellà

Superfície 21,12 km²

Altitud 441 msnm

Població (2014^[1])
• Densitat 254 hab.
12,03 hab/km²

Coordenades 39° 54′ 14″ N, 0° 27′ 24″ O / 39.90389°N,0.45667°O / 39.90389; -0.45667Coord.: 39° 54′ 14″ N, 0° 27′ 24″ O / 39.90389°N,0.45667°O / 39.90389; -0.45667

Distàncies 63,6 km de València
62 km de Castelló de la Plana
9 km de Sogorb

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 1
5 PP i 2 PSPV
José Antonio Cases Mollar (PP) (2015)

Codi postal 12414

Codi territorial 12125

Festes majors Inmaculada Concepció
8 de desembre

Dies de mercat Dimarts i dissabte

Web

www.valldealmonacid.es

La Vall d'Almonesir (en xurro, La Val; en castellà i oficialment, Vall de Almonacid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Castellnou, Gaibiel, Xèrica, Matet i Navaixes.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga; la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc. La localitat està situada en el vessant oriental de la Serra d'Espadà pel que presenta grans desnivells encara que a causa de la proximitat al mar les altures no són excessivament elevades.

Història[modifica | modifica el codi]

Malgrat haver-se trobat deixalles del Bronze i iberes, aquesta comença amb els àrabs que hi aixecaren el castell d'Almonesir, gènesi de l'actual casc urbà. Fou donada, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest senyoriu comprenia els actuals termes d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer el senyoriu passà, almenys, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) i les del duc de Sessa. Fou venut en 1437 per Vidal de Castellà i en 1581 fou comprada per Dionís de Reus a Antoni de Cardona, i donada aquell mateix any a la comtessa d'Aranda, que el 1582 donava una nova carta pobla. La retirada a la vida monacal del comte d'Aranda deixa la Vall en mans de Pere d'Urrea el qual, en maig de 1610, obligat per la despoblació soferta a ran de l'expulsió dels moriscs, donà de bell nou carta pobla a 65 famílies procedents d'Aragó. Posteriorment recauria en la casa de Castel Rodrigo.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que s'hi n'extrau, manté l'economia local. Artesanalment continuen fabricant-se forques i mànecs de fusta per a les eines.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1970	1981	1991	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
893	879	777	757	643	613	538	469	309	271	266	293	292	284	272	266	269	278	279	275	267

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	José Pérez Torres	CDS	19/04/1979	--
1983 - 1987	Victorino Vicente	CDS	28/05/1983	--
1987 - 1991	Jesús Sebastián Blay	CDS	30/06/1987	--
1991 - 1995	Jesús Sebastián Blay	CDS	15/06/1991	--
1995 - 1999	José Manuel Pérez Blay	PP	17/06/1995	--
1999 - 2003	José Manuel Pérez Blay	PP	03/07/1999	--
2003 - 2007	José Antonio Cases Mollar	PP	14/06/2003	--
2007 - 2011	José Antonio Cases Mollar	PP	16/06/2007	--
2011 - 2015	José Antonio Cases Mollar	PP	11/06/2011	--
Des de 2015	José Antonio Cases Mollar	PP	13/06/2015	--

Monuments[modifica | modifica el codi]

Passejar pel poble és evocar l'època musulmana pels seus carrers estrets i torts on encara es poden trobar llenços de la muralla.

Església de la Puríssima Concepció. Del segle XV.

Temple barroc d'una nau amb quatre trams, va ser refet i es conserva el retaule gòtic de Sant Valer, procedent de la capella homònima del claustre catedralici de Sogorb, donat pel cabild amb motiu de l'incendi. Pot datar-se cap a 1436 i segons anàlisi recent, és obra d'un mestre desconegut.

Castell d'Almonesir. Del segle XII.

Aquest castell situat en les proximitats d'Algímia d'Almonesir però en el terme municipal de la Vall d'Almonsir és d'origen musulmà. És l'únic cas al País Valencià de ribat (monestir musulmà fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.

Exercia la seva influència sobre una vasta zona que incloïa els municipis d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i la mateixa Vall d'Almonesir perquè aquestes mancaven de castell propi, però va deixar d'exercir les seves funcions militars en el segle XVI.

Encara que sembla de planta irregular a causa de l'accidentat del terreny, reconstruccions sobre el paper i fotografies aèries han demostrat que la planta del castell era perfecta rectangular. A pesar que el seu estat és de ruïnes es conserven grans llenços de la muralla dels dos recintes existents així com diversos elements auxiliars. Però per sobre de tot el que destaca és la torre de l'homenatge, de quatre altures.

Casa-palau. Del segle XVI.

Masia La Matuta.

Torre morisca. Al pati de la Casa Badia.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Festes patronals. En honor a la Immaculada Concepció, el 8 de desembre.
Sant Gil. Festa dels jubilats i pensionistes, l'1 de setembre.
Sant Pere. Festa de l'associació de dones, el 29 de juny.
Festes d'estiu. Al mes d'agost, en honor a la Divina Pastora, Crist de la Sang i Verge dels Dolors.