La Vall d'Ebo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Vall d'Ebo
Bandera de la Vall d'Ebo Escut de la Vall d'Ebo
Vall d'Ebo.jpg
Vista de la Vall d'Ebo

Localització
Localització de Vall d'Ebo respecte del País Valencià.png
38° 48′ 20″ N, 0° 09′ 39″ O / 38.805555555556°N,0.16083333333333°O / 38.805555555556; -0.16083333333333
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Marina Alta
Població
Total 243 (2016)
• Densitat 7,5 hab/km²
Gentilici Ebolí, ebolina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 32,4 km²
Altitud 394 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història
Festa major Primera setmana d'agost
Organització i govern
• Alcalde Rafael Llodrá Masanet
Indicatius
Codi postal 03789
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03135
Codi ARGOS 03135
Altres dades

Web www.lavalldebo.org
Modifica dades a Wikidata

La Vall d'Ebo, o simplement Ebo, és una població de la comarca de la Marina Alta, situada al País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El barranc de l'Infern al seu pas per la Vall d'Ebo.

La fita més interessant d'Ebo és el paisatge dels seus 32,4 km² de terme en què trobem el riu Ebo (o Gironà), el barranc de l'Infern,[1] per a caminants; els Avencs i la cova del Rull,[2] per a espeleòlegs; els tolls, piscines naturals que forma l'Ebo i les fonts del Monjo, d'En Gili, de la Serra, amb llavador del XVIII, que subministra l'aigua potable al poble.

S'accedeix a aquesta localitat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332, prenent després la CV-700 per accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.

El terme de la Vall d'Ebo limita amb els termes municipals de l'Atzúbia, Castell de Castells, Orba, Pego, Tollos, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar.

Història[modifica | modifica el codi]

Són poques les dades històriques conegudes sobre aquest municipi en el que s'han trobat restes neolítiques, calcolítiques i del Bronze; encara es poden trobar a la vall restes de les alqueries que la componien i que, amb els seus topònims, delaten el seu origen islàmic: Bisbilan, Ben icid, Benicais, Serra, Benisuai, Millans, Cairola, Benesseit i La Solana. Ebo és l'única que va sobreviure a l'expulsió de 1609. Després d'unirse a la revolta d'Al-Azraq va ser repoblada, pel seu primer senyor, Bernat de Sarrià, amb cristians mallorquins.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El municipi té una població de 299 habitants (INE 2008). Un 13,26% del cens és de nacionalitat estrangera, majoritàriament procedents d'altres països de la Unió Europea.

Evolució demogràfica de la Vall d'Ebo
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008
Pobació 628 746 774 796 779 825 800 745 560 458 390 354 355 309 297 299

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia ha estat tradicionalment agropecuària, la qual cosa explicaria la intensa desforestació del seu terme, els quals pobladors pretenien guanyar terreny per als pasturatges. La seua agricultura és la típica del secà: olivera, cereal, ametler i garrofer. També es conreen alguns fruiters i hortalisses. La propietat de la terra es troba àmpliament distribuïda, encara que la pobresa de la mateixa explica la fort emigració que ha patit la localitat.

Política[modifica | modifica el codi]

L'ajuntament està governat per 5 regidors del PSPV i 2 d'INDEPENDENTS PER EBO.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Juan Monfort Pedor PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Frau Mengual PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Rafael Llodrá Masanet PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Rafael Llodrá Masanet PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 n/d n/d 13/06/2015

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Miquel.
  • Cova del Rull. situada al municipi, posseeix importants valors geològics. La cavitat està desenvolupada en conglomerats calcaris d'edat miocena (entre 23,5 i 5,3 milions d'anys d'antiguitat) i es localitza a la unitat geològica del Prebètic. Presenta abundants espeleotemes amb orígens i morfologies variades com són les estalagmites, estalactites, colades, banderes, etc.
  • Museu Etnològic.

Altres[modifica | modifica el codi]

L'últim diumenge d'abril s'hi celebra la Fira del Bescanvi. Les festes patronals se celebren durant la primera setmana d'agost.

Com a curiositat, direm que Cavanilles l'esmenta com a Evo.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Ebo Modifica l'enllaç a Wikidata