La Vall d'Uixó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Vegeu-ne altres significats a «Vall d'Uixó (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticala Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó Escut de la Vall d'Uixó
Bandera de la Vall d'Uixó Escut de la Vall d'Uixó
Ajuntament lavallduixo.jpg
Ajuntament de la Vall d'Uixó

Localització
Localització de la Vall d'Uixó respecte del País Valencià.png
39° 49′ 25″ N, 0° 13′ 54″ O / 39.8235837°N,0.2316995°O / 39.8235837; -0.2316995
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província província de Castelló
Comarca Plana Baixa
Municipis 1
Població
Total 31.819 (2016)
• Densitat 474,2 hab/km²
Gentilici Valler, vallera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 67,1 km²
Altitud 118 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història
Festa major
Sant Vicent Ferrer, abril
Sagrada Família i Santíssim Crist (oct)
Falles de Sant Josep, març
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcaldessa Tania Baños Martos
Economia
Pressupost 24.200.996,72 (2007)
Indicatius
Codi postal 12600
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12126
Codi ARGOS 12126
Altres dades
Agermanament

Web Ajuntament de la Vall d'Uixó
Modifica dades a Wikidata

La Vall d'Uixó, també coneguda com a Vall-llarga, la Vall del Duc o, rònegament, la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà. Té 32.864 habitants[1] sent així la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de la Plana, Vila-real i Borriana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Vall d'Uixó és al sud de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de València. És a 8 kilòmetres de la Mar Mediterrània, enmig d'una vall als estreps de la Serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar, el que la fa gaudir d'unes condicions climàtiques típiques d'aquesta costa amb hiverns suaus i estius calorosos.

La Vall està envoltada de les muntanyes: Penya Migdia (550 m), Penya-Creus (326 m), Rodeno (538 m), Pinyal (309 m), Font de Cabres (637 m), La Pitera (645 m), Penyalba (648 m), Pipa (591 m), El Frontó (621 m), Sants de la Pedra (585 m), El Castell (492 m), Sumet (450 m), La Balona (456 m), Penya Garrut (412 m) i Alt de Cerverola (492 m).

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

La Vall d'Uixó és rodejada pels pobles d'Almenara, Artana, Alfondeguilla, la Llosa, Moncofa, Nules i Xilxes; i pel sud toca també amb el terme municipal de Sagunt, ja en la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

La seua història es remunta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'aquesta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berbers de Mauritània) i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, assolint amb això una carta de població[2] que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona.

El 3 de desembre de 1420, al setge de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uixó i en aquesta avinentesa és anomenat per primera vegada "cavaller".[3]

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de Sogorb que perderen el domini sobre aquest amb l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.

En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Rere l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de Successió es va inclinar pel partit filipista, per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat.

Hi destaquen les coves de Sant Josep, riu soterrani navegable, que s'ha convertit en un important focus d'atracció turística. S'hi conserva l'aqüeducte romà, a l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. També cal destacar-hi l'església arxiprestal de l'Assumpció -segle XVIII-, de grans proporcions, impressionant portalada barroca. La seua indústria més important és la del calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat rere l'expulsió dels moriscos, no recuperant-se la seua població fins al segle XVIII (1.895 habitants (vallers) el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins a l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració: 5.400 habitants el 1974 i 29.095 en 1994 El seu terme és de 68,2 km².

L'any 2011 la ciutat va celebrar el centèsim aniversari de la creació del seu himne a la plaça del Centre. La seua lletra és la següent:

En un pla rodejat de muntanyes,
una vila en la falda s'estén:
és la Vall, nostra pàtria beneita,
d'Espadà en la serra, al començ.
Té per porta la mar llevantina,
per defensa, l'abrupte murall,
per riquesa, els fruits de la terra
i per timbre, sa amor a les arts.
Isquen notes d'un cant a la vila
que s'aixequen del cor falaguer;
des del mar fins al mont creuen l'àmbit
i giren i juguen portades pel vent,
confonent-se en total harmonia
i fent un sol prec
que l'espai infinit atravesse,
anant fins a Déu.
Visca Vall d'Uixó!
S'oïsca tot arreu!
Visca, visca tot arreu!"

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 8 de Partit Popular (PP), 6 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 2 de Compromís, 1 de Som la Vall (SLV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's).

Escut de la Vall d'Uixó-2.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - La Vall d'Uixó

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Óscar Clavell López 6.377 34,61% 8 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Tania Baños Martos 4.845 26,3% 6 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Antoni Llorente Ferreres 2.438 13,23% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís Compromís (isotip).svg Jordi Julià Garcia 1.701 9,23% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Som la Vall Som la Vall.jpg Óscar Langa Sáez 1.433 7,78% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Vicente Senent Rodríguez 1.154 6,26% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png Benjamín Marco Arnau 259 1,41% 0
Vots en blanc Transparent.gif 216 1,17%
Total vots vàlids i regidors 18.423 100 % 21
Vots nuls 234 1,25%**
Participació (vots vàlids més nuls) 18.657 75,34%**
Abstenció 6.108* 24,66%**
Total cens electoral 24.765* 100 %**
Alcaldessa: Tania Baños Martos (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV i 3 d'EUPV i 2 de SLV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcaldessa de la Vall és Tania Baños Martos de PSPV-PSOE.[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pedro Navarro Lereu
Vicente Zaragoza Michavila
PCE
PCE
19/04/1979
09/10/1979
Dimissió
--
1983 - 1987 Vicente Zaragoza Michavila PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Zaragoza Michavila PTE-UC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ernest Fenollosa Ten PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicent Aparici Moya PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicent Aparici Moya PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Tur i Rubio PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Isabel Bonig Trigueros PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Isabel Bonig Trigueros
Óscar Clavell López
PP
PP
11/06/2011
02/07/2011
incompatibilitat
--
Des de 2015 Tania Baños Martos PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016
28.407 28.314 29.095 28.283 28.823 29.152 29.871 30.610 31.553 32.617 32.983 32.782 31.828 31.819

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments Naturals[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Església del Sant Àngel
  • Torre de Benissahat (carrer Nostra Senyora de l'Assumpció). És l'única torre existent en l'actualitat, en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmica.
  • Necròpolis romanovisigòtica (barri de la Unió). És una necròpolis recentment excavada. Es van trobar vuit fosses amb les restes de 66 individus, pertanyents als segles VI i VII dC.
  • Ciutat Ibèrica de la Punta d'Orlell (a la partida la Punta). Són les restes d'una ciutat, la denominació antiga del qual no ha pogut ser identificada. Va ser excavada en part. Restes de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles pertanyents a diverses èpoques.
  • Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia (a la carretera de Sant Josep, al final del nucli urbà). L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en època romana i utilitzat fins a mitjan segle XX. Va patir diverses reparacions en època medieval. Es troba complet des del seu origen, en la Font de Sant Josep, encara que emmascarat en part per construccions modernes. Junt amb ell, un altre aqüeducte d'època medieval, forma un conjunt hídric que mou dos molins contigus.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església del Sant Àngel Custodi (plaça del Sant Àngel Custodi).
  • Església de la Mare de Déu de l'Assumpció (plaça de la Mare de Déu de l'Assumpció).
  • Ermita del Sant Crist del Calvari, del segle XVIII (en el barri Carbonaire). Ermita amb taulellets de l'Alcora d'eixa època, en la seua façana.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer, del segle XVII (plaça Sant Vicent). Construïda segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
  • Ermita de Sant Antoni, finals del segle XVII (en la partida de Sant Antoni). Anualment rep una romeria el dia de la festa del sant.
  • Ermita de la Mare de Déu del Rosari (barri del Roser, en la part central d'un dels nuclis històrics). És una de les ermites més antigues de la ciutat. Restaurada recentment.
  • Ermita de La Sagrada Família, del segle XVIII (paratge de Sant Josep). Al seu costat hi havia un ermitori, hui convertit en un centre d'informació i exposicions.

Entitats[modifica | modifica el codi]

El Centre d'Estudis Vallers http://www.centredestudisvallers.com és una entitat cultural que depén de l'Ajuntament.[9] Publica la revista Aigualit,[10] en la que destaca un especial dedicat a la Guerra Civil Espanyola.[11] A la col·lecció Fets i gent, Lleonard Mingarro. Un temps, una terra, un home...[12] i a la col·lecció Investiga, Quan les parets parlen. Aproximació a l'estudi del corpus d'escriptures exposades a la Vall d'Uixó.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, 2011
  2. Carta de Jaume I als moriscs de la Vall d'Uixó (1250)
  3. Martí de Riquer; Pròleg del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
  4. Redacció «Tania Baños, proclamada alcaldesa de la Vall d'Uixó» (en castellà). laplanaaldia.com, 13-06-2015 [Consulta: 10 juny 2017].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2017].
  6. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 22-24 [Consulta: 10 juny 2017].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - la Vall d'Uixó», 24-05-2015. [Consulta: 10 juny 2017].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. la Vall d'Uixó. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  9. El centre d'estudis vallers a la pàgina web de l'ajuntament de la Vall d'Uixó
  10. sumari de la revista
  11. «Bibliografia de Alejandro A. Núñez Silvestre» (en castellà). Bibliotecas públicas. [Consulta: 23 març 2011].
  12. "Lleonard+Mingarro.+Un+temps,+una+terra,+un+home..."&hl=ca&ei=uBiJTdOzFoeH4gaE4OzTDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q="Lleonard Mingarro. Un temps, una terra, un home..."&f=false Menció del llibre a la bibliografia del llibre "Castelló al segle XX de Rosa Montlleó (ed) ISBN 84-8021-564-X
  13. Gregori Roig, Rosa Maria. Quan les parets parlen: aproximació a l'estudi del Corpus d'escriptures exposades a la Vall d'Uixó. Centre d'Estudis Vallers, 2000. ISBN 8489383049. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Uixó Modifica l'enllaç a Wikidata