La Vall de Bianya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Bianya
Bandera de la Vall de Bianya
(bandera)
Localització

La Vall de Bianya situat respecte Catalunya
La Vall de Bianya situat respecte Catalunya

Localització de la Vall de Bianya respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Olot
Bisbat de Girona
Gentilici Bianyenc, bianyenca
Superfície 93,68 km²
Altitud 480 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.316 hab.
14,05 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 454900 4673550Coord.: 42° 12′ 46″ N, 2° 27′ 13″ E / 42.21278°N,2.45361°E / 42.21278; 2.45361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

11
Santi Reixach Garriga (CiU)
Codi postal 17813 o 17858[2]
Codi territorial 172082
Festa major Festa Major de Bianya (15 de maig)
Festa Major de la Canya (1 de maig)
Festa Major de la Vall del Bac (17 d'agost)
Patró/Patrons Sant Isidre
Sant Josep Obrer (la Canya)
Mare de Déu d'Esperança (la Canya)
Web

La Vall de Bianya és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El formen un total d'onze nuclis de població escampats entre la vall de Bianya i la del Bac, essent el cap de municipi és l'Hostalnou de Bianya. El poble amb més habitants és la Canya, que està dividit entre aquest municipi i Sant Joan les Fonts. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de l'Alta Garrotxa.

La festa major del municipi, comuna a tots els pobles, es celebra el 15 de maig, en honor a Sant Isidre, patró dels pagesos, i es celebren un seguit d'actes com la sembra de confits i carmels per part dels pabordes de la festa. Altres pobles, com la Canya i la vall del Bac, celebren també les seves pròpies festes majors. A més, cada primer cap de setmana de febrer se celebra la fira del farro, producte tradicional del municipi.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom «Bianya» (també escrit «Vianya»), prové de la via romana que travessava la vall, la «Via Annia» (ara anomenada Via Romana del Capsacosta). Aquest nom («Via Annia») és d'època preromana, i prové probablement del nom de lloc cèltic «Vianna», que es conserva sota la forma «Vienne» en molts noms de poblacions franceses.[3] El nom del poble s'esmenta al segle XV com a «Biannia».[4]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Escut no oficial de la Vall de Bianya

El municipi el forma la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya. El terme també comprèn l'antic municipi de la vall del Bac, a la capçalera de la riera d'Oix, i la capçalera i el vessant dret de la riera de Castellar.

Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el Ripollès, al nord. El bosc, de roure martinenc, d'alzina i de pi roig i els pasturatges ocupen unes 7.000 hectàrees.

Entitat de població Habitants (2013)
Canya, la 562
Capsec 101
Castellar de la Muntanya 12
l'Hostalnou de Bianya 105
Llocalou 175
Sant Andreu de Socarrats 46
Sant Martí del Clot 35
Sant Pere Despuig 92
Sant Salvador de Bianya 75
Santa Margarida de Bianya 77
Vall del Bac 36
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
88 81 80 826 1.360 2.886 2.340 2.180 2.142 2.168
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.277 2.314 2.024 1.797 1.615 1.460 1.121 1.067 1.039 1.070
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.076 1.129 1.130 1.158 1.214 1.256 1.307 1.320 1.335 1.305
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Avellana Corba; el 1717, Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot; el 1857, Vall del Bac, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya; el 1970, Sant Salvador de Bianya.

A part de l'Hostalnou de Bianya, Llocalou, i la Vall del Bac, el municipi comprèn, a més, el poble de Capsec, que fins al 1917 donà nom al municipi, i una sèrie d'antics llocs i parròquies, algunes d'origen romànic, que havien pertangut als distints monestirs propers (Riudaura, Camprodon, Sant Pere de Besalú, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses): Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Bianya (o de Solamal) i Sant Martí del Clot (o de Tornadissa), a la vall de Bianya; Porreres, Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, a la vall del Bac; el poble i castell de Castellar de la Muntanya, a la vall de Castellar, el terme separat de la Canya, i el poble de Sant Salvador de Bianya.

Camprodon Montagut i Oix
Sant Pau de Segúries Sant Joan de les Abadesses Brosen windrose-fr.svg Sant Joan les Fonts
Riudaura Olot

Història i evolució del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 1842, cinc municipis formaven el que ara és la Vall de Bianya: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Martí del Clot, la Vall del Bac i Sant Salvador de Bianya, i a poc a poc, tots es van anar fusionant per formar el municipi actual.[5] Ara bé, si cerquem al Centre d'Estudis Demogràfics, es pot observar que l'actual territori consta de més localitats i nuclis que també foren independents.[6]

Concretament per al cas de la Vall de Bianya, des del 1497, existien originalment onze parròquies al seu terme que es van anar agregant amb el pas del temps: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Porreres, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí de Solamal, Sant Martí del Clot, Sant Miquel de la Torre (o Avellana Corba), Sant Pere Despuig, Sant Salvador de Bianya, Santa Margarida de Bianya, Santa Maria Sacot i Vall del Bac. El 1553 Avellana Corba s'uneix a Capsec. El 1717, després de la implantació de l'absolutisme borbònic a Espanya, es produeix una reforma municipal que en el cas de Bianya provoca la integració de les parròquies de Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot a la de Capsec. La nova Constitució Espanyola de 1869, i en aquest marc, d'una reforma de les administracions el 1870[7] va ser el que va propiciar que cinc altres parròquies s'unissin a Capsec el 1875: Castellar, Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i Vall del Bac. Finalment, el 1970, per mitjà d'un decret, el règim franquista annexionà Sant Salvador de Bianya al ja municipi de la Vall de Bianya,[8] anomenat així des de l'any 1917, quan també va traslladar la capital municipal de Capsec a l'Hostalnou de Bianya.[9]

Economia[modifica | modifica el codi]

Hi predominen els conreus de secà, de cereals, farratges, patates i llegums, principalment. El conreu de regadiu es limita a petits sectors d'hortalisses. La ramaderia bovina és important per a la producció de llet i carn, i també la porcina.

Al sector més pròxim a Olot i Sant Joan les Fonts hi ha, a prop de l'Hostalnou de Bianya, de Llocalou i de la Canya, les escasses activitats industrials: petites empreses del sector tèxtil i alimentari (embotits), i uns laboratoris que fabriquen productes de veterinària.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Bianya Modifica l'enllaç a Wikidata