La Vall de Bianya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Bianya
Bandera de la Vall de Bianya Escut de la Vall de Bianya
(bandera) (escut)
Localització

La Vall de Bianya situat respecte Catalunya
La Vall de Bianya situat respecte Catalunya

Localització de la Vall de Bianya respecte de la Garrotxa


Municipi de la Garrotxa
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Plaça de l'Hostalnou de Bianya.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Garrotxa
Olot
Bisbat de Girona
Gentilici Bianyenc, bianyenca
Superfície 93,68 km²
Altitud 480 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
1.305 hab.
13,93 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 454900 4673550Coord.: 42° 12′ 46″ N, 2° 27′ 13″ E / 42.21278°N,2.45361°E / 42.21278; 2.45361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

11
Santi Reixach Garriga (CiU)
Codi postal 17813 o 17858[2]
Codi territorial 172082
Festa major Festa Major de Bianya (15 de maig)
Festa Major de la Canya (1 de maig)
Festa de Llocalou i Socarrats (P. Florida)
Festa Major de la Vall del Bac (17 d'agost)
Festa Major de St. Salvador (P. Granada)
Patró/Patrons Sant Isidre
Sant Josep Obrer (la Canya)
Mare de Déu de l'Esperança (la Canya)
Web

La Vall de Bianya és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. El formen un total d'onze nuclis de població escampats entre la vall de Bianya i la del Bac, essent el cap de municipi l'Hostalnou de Bianya. El poble amb més habitants és la Canya, que està dividit entre aquest municipi i Sant Joan les Fonts. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de l'Alta Garrotxa.

La festa major del municipi, comuna a tots els pobles, es celebra el 15 de maig, en honor a Sant Isidre, patró dels pagesos, i es celebren un seguit d'actes com la sembra de confits i carmels per part dels pabordes de la festa. Altres pobles, com la Canya i la vall del Bac, celebren també les seves pròpies festes majors. A més, cada primer cap de setmana de febrer se celebra la fira del farro, producte tradicional del municipi.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom «Bianya» (també escrit «Vianya»), prové de la via romana que travessava la vall, la «Via Annia» (ara anomenada Via Romana del Capsacosta). Aquest nom («Via Annia») és d'època preromana, i prové probablement del nom de lloc cèltic «Vianna», que es conserva sota la forma «Vienne» en molts noms de poblacions franceses.[3] El nom del poble s'esmenta al segle XV com a «Biannia».[4]

Geografia i clima[modifica | modifica el codi]

Camprodon Camprodon Montagut i Oix
Sant Pau de Segúries
Sant Joan de les Abadesses
Brosen windrose-fr.svg
Riudaura Sant Joan les Fonts
Olot

El municipi el forma la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que al seu torn és formada per les rieres de Sant Ponç d'Aulina i Santa Llúcia de Puigmal. La vall que dóna nom al municipi està tancada per la serra de les Cambres a l'oest, les serres de Malforat i Sant Tomàs al nord, la costa de la Cau a l'oest, i la serra de Sant Miquel del Mont al sud. El terme, molt muntanyós, també comprèn la vall del Bac, a la capçalera de la riera d'Oix, i la capçalera i el vessant dret de la riera de Castellar. També inclou l'enclavament de la Canya, entre els municipis d'Olot i Sant Joan les Fonts.

Entitat de població Habitants (2013)
Canya, la 562
Capsec 101
Castellar de la Muntanya 12
l'Hostalnou de Bianya 105
Llocalou 175
Sant Andreu de Socarrats 46
Sant Martí del Clot 35
Sant Pere Despuig 92
Sant Salvador de Bianya 75
Santa Margarida de Bianya 77
Vall del Bac 36
Font: Municat

El municipi limita al nord (d'est a oest) amb el puig Serres Blanques, la serra de les Ginebres, i els puigs de l'Ou i el Talló; al sud, amb les serres de Sant Miquel de Mont i Sant Valentí; a l'est amb les serres de Vivers i dels Gats (entre les quals, amb la serra de Malforat al sud-est, s'estén la petita vall de Castellar); i a l'oest amb les serres de Capsacosta i de les Cambres (entre les quals, juntament amb el carenar de les Boixedes, es troba la vall de Sant Ponç).

L'enclavament de la Canya limita a l'est amb la serra d'Aiguanegra, a l'oest amb la serra de Sant Valentí, al nord amb la part de la Canya de Sant Joan les Fonts, al pla de Gibrella, i al sud, amb la part d'Olot d'aquest poble, al pla de Baix.

Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el Ripollès, al nord. El bosc, de roure martinenc, d'alzina i de pi roig i els pasturatges ocupen unes 7.000 hectàrees.

Pel que fa a l'extensió del municipi, la Vall de Bianya és el segon més gran de la Garrotxa després de Montagut i Oix, i aquesta extensió es veu en el gran nombre d'entitats de població que conté, la majoria disseminades i centrades al voltant d'una església. Els únics nuclis no disseminats són els següents pobles: l'Hostalnou de Bianya (cap del municipi), la Canya (municipi més habitat), i Llocalou.[5]

El clima de la Vall de Bianya és mediterrani de muntanya amb una certa continentalitat, amb la presència de pluges durant bona part de l'any, però especialment a la primavera, fet característic de tota la comarca de la Garrotxa. Malgrat tenir temperatures suaus, a l'hivern les glaçades són habituals, mentre que a l'estiu les nits són fresques i agradables.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
88 81 80 826 1.360 2.886 2.340 2.180 2.142 2.168
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.277 2.314 2.024 1.797 1.615 1.460 1.121 1.067 1.039 1.070
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.076 1.129 1.130 1.158 1.214 1.256 1.307 1.320 1.335 1.305
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Avellana Corba; el 1717, Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot; el 1857, Vall del Bac, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya; el 1970, Sant Salvador de Bianya.

A part de l'Hostalnou de Bianya, Llocalou, i la Vall del Bac, el municipi comprèn, a més, el poble de Capsec, que fins al 1917 donà nom al municipi, i una sèrie d'antics llocs i parròquies, algunes d'origen romànic, que havien pertangut als distints monestirs propers (Riudaura, Camprodon, Sant Pere de Besalú, Sant Joan les Fonts, Sant Joan de les Abadesses): Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí de Bianya (o de Solamal) i Sant Martí del Clot (o de Tornadissa), a la vall de Bianya; Porreres, Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i Santa Magdalena del Coll, a la vall del Bac; el poble i castell de Castellar de la Muntanya, a la vall de Castellar, el terme separat de la Canya, i el poble de Sant Salvador de Bianya.

Història i evolució del terme municipal[modifica | modifica el codi]

Almenys des del 1497, a l'actual terme de la Vall de Bianya, existien originalment onze parròquies al seu terme que es van anar agregant amb el pas del temps: Capsec, Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Porreres, Sant Andreu de Socarrats, Sant Martí de Solamal, Sant Martí del Clot, Sant Miquel de la Torre (o Avellana Corba), Sant Pere Despuig, Sant Salvador de Bianya, Santa Margarida de Bianya, Santa Maria Sacot i Vall del Bac. Totes aquestes parròquies (a excepció de la de Sant Salvador de Bianya) constituïen, almenys des de la baixa edat mitjana, el Consell General de la Vall de Bianya, a la qual enviaven un representant, i que fou creada per finalitats administratives. Aquesta entitat serà el precedent que, amb el pas del temps i degut a diverses reformes administratives, acabarà sent el municipi de Capsec. Així, el 1553 Avellana Corba s'uneix a Capsec. El 1717, després de la implantació de l'absolutisme borbònic a Espanya, es produeix una reforma municipal que en el cas de Bianya provoca la integració de les parròquies de Sant Andreu de Porreres, Sant Martí de Solamal i Santa Maria Sacot a la de Capsec. La nova Constitució Espanyola de 1869, i en aquest marc, d'una reforma de les administracions el 1870[6] va ser el que va propiciar que cinc altres parròquies s'unissin a Capsec el 1875: Castellar, Socarrats, Sant Martí del Clot, Sant Pere Despuig, Santa Margarida de Bianya i Vall del Bac.

L'actual municipi acaba per aconseguir tota la seva extensió el 1970, quan, per mitjà d'un decret, el règim franquista annexionà Sant Salvador de Bianya al ja municipi de la Vall de Bianya,[7] anomenat així des de l'any 1917, quan també va traslladar la capital municipal de Capsec a l'Hostalnou de Bianya.[8]

Economia[modifica | modifica el codi]

Gran part del municipi és ocupat per boscos d'alzines, pins vermells i roures, i camps de pastura. Hi predominen els conreus de secà, de cereals, farratges, patates i llegums, principalment. El conreu de regadiu es limita a petits sectors d'hortalisses. La ramaderia bovina és important per a la producció de llet i carn, i també la porcina.

Juntament amb les tradicionals activitats agrícoles, el municipi té una indústria diversificada, situada al sector més pròxim a Olot i Sant Joan les Fonts (entre l'Hostalnou de Bianya, Llocalou i la Canya), amb petites empreses del sector tèxtil i alimentari (embotits), empreses dedicades a l'elaboració de metall i productes plàstics, i uns laboratoris que fabriquen productes de veterinària. Fins a principis del segle XX, hi havia 11 molins fariners a les ribes dels rius.

La bellesa del paisatge i dels seus monuments històrics han afavorit l'impuls del turisme rural al municipi, amb la presència de diversos tipus d'allotjaments (càmpings, nombroses residències en masos, cases de colònies) i també restaurants, entre els que cal destacar el de Ca l'Enric, amb una estrella Michelin.[9] Durant els últims anys, l'ajuntament ha potenciat el sector turístic amb la rehabilitació d'una antiga escola com a punt d'informació turística i amb l'adequació de les diferents esglésies per poder visitar-les.[10]

La bona situació econòmica del municipi es va reflectir en un estudi en el qual va obtenir la màxima puntuació entre tots els municipis catalans, i situant-se en el vuitè lloc a nivell d'Espanya.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Bianya Modifica l'enllaç a Wikidata