La Ventafocs (pel·lícula de 1950)
Cinderella  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Wilfred Jackson, Hamilton Luske i Clyde Geronimi |
| Protagonistes | |
| Producció | Walt Disney |
| Guió | Ken Anderson, Ted Sears, Homer Brightman, Joe Rinaldi, William Peed, Harry Reeves, Winston Hibler i Erdman Penner |
| Música | Paul J. Smith, Oliver Wallace, Mack David, Jerry Livingston i Al Hoffman |
| Muntatge | Donald Halliday |
| Productora | The Walt Disney Company |
| Distribuïdor | RKO Pictures, Netflix i Disney+ |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 febrer 1950 |
| Durada | 74 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | cap valor |
| Color | en color |
| Recaptació | 85.000.000 US$ |
| Descripció | |
| Basat en | Cendrillon |
| Gènere | cinema romàntic, pel·lícula de fantasia, cinema musical i animació tradicional |
| Època d'ambientació | segle XIX |
| |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | princess.disney.com… |
         | |
La Ventafocs (títol original en anglès, Cinderella) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1950,[1] dirigida per Clyde Geromini, Wilfred Jackson, i Hamilton Lusk i produïda per Walt Disney, basada en el conte popular homònim de Charles Perrault.[2][3]
Argument[modifica]
La Ventafocs és una dolça i bella jove que després de les morts del seu pare i de la seva mare es veu obligada a fer de serventa de la seva malvada madrastra i de les seves dues malvades germanastres, que l'exploten, mentre elles malgasten la fortuna del seu difunt pare i de la seva difunta mare. Un dia, arriba una invitació a un gran ball que ofereix el príncep, el fill del rei del regne, ja que aquest cerca la seva futura esposa. La Ventafocs veu l'oportunitat de, per una vegada, sentir-se com les altres noies de la seva edat. Tanmateix, la seva malvada madrastra i les seves dues malvades germanastres no li ho posaran gens fàcil a la Ventafocs per poder assistir al ball del príncep.
Amb l'ajuda de la seva fada padrina i dels seus amics, els animals de la casa, obté un bonic vestit de princesa i una carrossa per a anar al ball del príncep. Allà, el príncep s'enamora de la misteriosa noia que marxa corrent a les dotze en punt de la nit, deixant enrere en la fugida una sabateta de cristall, que el príncep fa emprovar a totes les joves per tal de retrobar-la. Malgrat els intents d'amagar-la del príncep per part de la seva malvada madrastra i les seves dues malvades germanastres, finalment el príncep aconsegueix trobar-la i es produeix el casament esperat del príncep, el fill del rei, amb la Ventafocs.
Curiositats[modifica]
- Segons Alan Alonso, un dels directors d'animació de la pel·lícula, es va filmar aproximadament el 90% de la pel·lícula en imatge real abans de ser animada.
- Quan la Ventafocs canta mentre neteja el terra, es poden veure com tres bombolles formen el cap de Mickey Mouse i d'Alan fent un petó a la Ventafocs.
- En l'escena en què el príncep persegueix la Ventafocs es pot veure que al príncep el bloquegen diverses donzelles i una té el mateix pentinat que Wendy Darling de Peter Pan.
Guardons[modifica]
- Premis
- Festival Internacional de Cinema de Venècia (1950): Premi especial[4]
- Festival Internacional de Cinema de Berlín (1951): Ós d'Or a la millor pel·lícula i premi especial del públic.[5]
- Young Artist (1999): Premi Former Child Star Lifetime Achievement
- Nominacions
Va ser nomenada a tres Oscars: millor banda sonora, millor cançó i millor so.[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ventafocs |
- ↑ «Cinderella: Detail View». American Film Institute. [Consulta: 13 maig 2014].
- ↑ «Box Office Information for Cinderella.». The Numbers. [Consulta: 14 abril 2012].
- ↑ Planas, Justo «Disney y la zapatilla mágica». [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ «Venice Film Festival 1950». Who's Dated Who. [Consulta: 2 setembre 2013].
- ↑ «1st Berlin International Film Festival: Prize Winners». berlinale.de.
- ↑ «The 23rd Academy Awards (1951) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 19 agost 2011].
