La Ventafocs (pel·lícula de 1950)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa Ventafocs
Cinderella
Fitxa
Direcció Wilfred Jackson, Hamilton Luske i Clyde Geronimi
Protagonistes
sense valor
Producció Walt Disney
Guió Ken Anderson, Ted Sears, Homer Brightman, Joe Rinaldi, William Peed, Harry Reeves Tradueix, Winston Hibler i Erdman Penner
Música Paul J. Smith, Oliver Wallace, Mack David, Jerry Livingston i Al Hoffman
Muntatge Donald Halliday Tradueix
Productora The Walt Disney Company
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 15 febrer 1950
Durada 74 min
Idioma original anglès
Rodatge sense valor
Color en color
Recaptació 85.000.000 $
Descripció
Basat en Cendrillon Tradueix
Gènere cinema romàntic, pel·lícula de fantasia, cinema musical i animació tradicional
Època d'ambientació Segle XIX


Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0042332 Filmaffinity: 807711 Allocine: 38826 Rottentomatoes: m/1004186-cinderella Mojo: cinderella1950 Allmovie: v9656 TCM: 70937 Metacritic: movie/cinderella-1950 TV.com: movies/cinderella-1950
Modifica les dades a Wikidata

La Ventafocs (títol original en anglès, Cinderella) és una pel·lícula d'animació estatunidenca de 1950,[1] dirigida per Clyde Geromini, Wilfred Jackson, i Hamilton Lusk i produïda per Walt Disney, basada en el conte popular homònim de Charles Perrault.[2][3]

Argument

La Ventafocs és una dolça i bella jove que després de les morts del seu pare i de la seva mare es veu obligada a fer de serventa de la seva malvada madrastra i de les seves dues malvades germanastres, que l'exploten, mentre elles malgasten la fortuna del seu difunt pare i de la seva difunta mare. Un dia, arriba una invitació a un gran ball que ofereix el príncep, el fill del rei del regne, ja que aquest cerca la seva futura esposa. La Ventafocs veu l'oportunitat de, per una vegada, sentir-se com les altres noies de la seva edat. Tanmateix, la seva malvada madrastra i les seves dues malvades germanastres no li ho posaran gens fàcil.

Amb l'ajuda de la seva fada i els seus amics, els animals de la casa, obté un bonic vestit de princesa i una carrossa per a anar al ball. Allà, el príncep s'enamora de la misteriosa noia que marxa corrent a les dotze en punt de la nit, deixant enrere en la fugida una sabateta de cristall, que el príncep fa emprovar a totes les joves per tal de retrobar-la. Malgrat els intents d'amagar-la del príncep per part de la seva malvada madrastra i les seves dues malvades germanastres, finalment el príncep aconsegueix trobar-la i es produeix el casament esperat del príncep, el fill del rei, amb la Ventafocs.

Curiositats

  • Segons Alan Alonso, un dels directors d'animació de la pel·lícula, es va filmar aproximadament el 90% de la pel·lícula en imatge real abans de ser animada.
  • Quan Ventafocs canta mentre neteja el terra, es poden veure com tres bombolles formen el cap de Mickey Mouse i d'Alan fent un petó a Ventafocs.
  • En l'escena en què el príncep persegueix Ventafocs es pot veure que al príncep el bloquegen diverses donzelles i una té el mateix pentinat que Wendy Darling de Peter Pan.

Guardons

Premis
Nominacions

Va ser nomenada a tres Oscars: millor banda sonora, millor cançó i millor so.[6]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ventafocs Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Cinderella: Detail View». American Film Institute. [Consulta: 13 maig 2014].
  2. «Box Office Information for Cinderella.». The Numbers. [Consulta: 14 abril 2012].
  3. Planas, Justo «Disney y la zapatilla mágica». [Consulta: 27 desembre 2016].
  4. «Venice Film Festival 1950». Who's Dated Who. [Consulta: 2 setembre 2013].
  5. «1st Berlin International Film Festival: Prize Winners». berlinale.de.
  6. «The 23rd Academy Awards (1951) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 19 agost 2011].