La batalla de Marató

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa batalla de Marató
La battaglia di Maratona
Ac.marathon.jpg
La plana de Marató
Lloc de la Batalla de Marató
Fitxa
Direcció Jacques Tourneur
Protagonistes
Steve Reeves
Mylène Demongeot
Director artístic Mario Chiari
Marcello de Prato
Producció Bruno Vailati
Guió Ennio De Concini
Augusto Frassinetti
Bruno Vailati
Música Roberto Nicolosi
Dissenyador de so Giulio Tagliacozzo
Fotografia Mario Bava
Muntatge Mario Serandrei
Vestuari Pier Luigi Pizzi
Productora Galatea Film
Titanus
Société Cinematographique Lyre
Lux Compagnie Cinematographique de França
Distribuïdor Lux
MGM
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
França
Estrena 1959
Durada 82 minuts
Idioma original anglès i italià
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere Pèplum
Lloc de la narració Mar Mediterrània

IMDB: tt0052604 Filmaffinity: 536437 Allocine: 10843 Rottentomatoes: m/giant_of_marathon Allmovie: v151065 TCM: 76247 TV.com: movies/the-giant-of-marathon
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Marató (títol original en italià: La battaglia di Maratona) és una pel·lícula franco-italiana de Jacques Tourneur estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El 490 aC Fidipides, vencedor dels jocs olímpics, és nomenat cap de la Guàrdia Sagrada d'Atena. S'enamora d'Andromeda, la filla d'un dignatari atenès, però és promesa a Teocrit, un aristòcrata ambiciós i murri que maquina la tornada al poder del tirà Hippias refugiat amb Darios I, rei dels perses.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

  • Jacques Tourneur no ha dirigit completament aquesta pel·lícula, el seu contracte de deu setmanes va vèncer abans de la fi del rodatge. Va precisar d'altra banda:
« Per la fotografia, teníem un home extraordinari, Mario Bava, que ha fet una foto esplèndida i també maquetes excel·lents, les millors que mai no he vist. »
  • Tourneur va dirigir les principals escenes dialogades, però no algunes escenes d'acció com la carrera de Fidipedes, les escenes submarines o la batalla naval. Per no haver de continuar pagant-lo, el productor Bruno Vailati va decidir de realitzar ell mateix les escenes de la carrera i de la batalla naval, i va confiar les escenes submarines a Mario Bava.[3]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Aquesta pel·lícula va obtenir un immens èxit als Estats Units. El 1960, se situava 3a al box-office americà darrere The Apartment de Billy Wilder. Però per això, no sense incongruència. Mylène Demongeot es recorda sobretot d'un pla:
« L'heroi, el nostre Steve, és perseguit pels seus atacants. Grimpa tot dalt d'una muntanya i comença amb esforços terribles a empènyer gruixudes roques i gronxar-les sobre els seus enemics que s'han de desplomar, aixafats. Es veurà doncs en la imatge una enorme roca (de balsa, fusta molt lleugera), empesa per Steve, tot regalimant per l'esforç Baby Oil ,[4] baixar la muntanya amb un grunyit terrible, caure sobre el cap d'un soldat i...rebotar graciosament com una pilota de ping-pong! És gran![5] »

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La batalla de Marató. esadir.cat. 
  2. «La battaglia di Maratona». The New York Times.
  3. Chris Fujiwara, "Jacques Torner: the cinema of nightfall" Edició. McFarland (1998) ISBN 0-7864-0491-4 pàg. 267
  4. oli pel cos que Steve Reeves utilitzava per simular la transpiració
  5. Mylène Demongeot, Calaixos secrets, Edicions le Pré aux clercs, 2001 ISBN 2-84228-131-4