Vés al contingut

La batalla de Marató

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa batalla de Marató
The Giant of Marathon Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJacques Tourneur i Mario Bava Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Personatges
ProduccióBruno Vailati Modifica el valor a Wikidata
GuióEnnio De Concini, Bruno Vailati i Augusto Frassineti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoberto Nicolosi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Bava Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
italià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narraciómar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052604 TMDB: 18696 FilmAffinity: 536437 Allmovie: v151065 AFI: 53155 Archive.org: CCO__TheGiantofMarathon Youtube: 1LXeSZHkcAc Modifica el valor a Wikidata

La batalla de Marató (títol original en italià: La battaglia di Maratona) és una pel·lícula franco-italiana de Jacques Tourneur estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

El 490 aC Fidipides, vencedor dels jocs olímpics, és nomenat cap de la Guàrdia Sagrada d'Atena. S'enamora d'Andromeda, la filla d'un dignatari atenès, però és promesa a Teocrit, un aristòcrata ambiciós i murri que maquina la tornada al poder del tirà Hippias refugiat amb Darios I, rei dels perses.[2]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]
  • Jacques Tourneur no ha dirigit completament aquesta pel·lícula, el seu contracte de deu setmanes va vèncer abans de la fi del rodatge. Va precisar d'altra banda:
« Per la fotografia, teníem un home extraordinari, Mario Bava, que ha fet una foto esplèndida i també maquetes excel·lents, les millors que mai no he vist. »
  • Tourneur va dirigir les principals escenes dialogades, però no algunes escenes d'acció com la carrera de Fidipedes, les escenes submarines o la batalla naval. Per no haver de continuar pagant-lo, el productor Bruno Vailati va decidir de realitzar ell mateix les escenes de la carrera i de la batalla naval, i va confiar les escenes submarines a Mario Bava.[3]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Aquesta pel·lícula va obtenir un immens èxit als Estats Units. El 1960, se situava 3a al box-office americà darrere L'apartament de Billy Wilder. Però per això, no sense incongruència. Mylène Demongeot es recorda sobretot d'un pla:
« L'heroi, el nostre Steve, és perseguit pels seus atacants. Grimpa tot dalt d'una muntanya i comença amb esforços terribles a empènyer gruixudes roques i gronxar-les sobre els seus enemics que s'han de desplomar, aixafats. Es veurà doncs en la imatge una enorme roca (de balsa, fusta molt lleugera), empesa per Steve, tot regalimant per l'esforç Baby Oil ,[4] baixar la muntanya amb un grunyit terrible, caure sobre el cap d'un soldat i...rebotar graciosament com una pilota de ping-pong! És gran![5] »

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. La batalla de Marató. esadir.cat.
  2. «La battaglia di Maratona». The New York Times.
  3. Chris Fujiwara, "Jacques Torner: the cinema of nightfall" Edició. McFarland (1998) ISBN 0-7864-0491-4 pàg. 267
  4. oli pel cos que Steve Reeves utilitzava per simular la transpiració
  5. Mylène Demongeot, Calaixos secrets, Edicions le Pré aux clercs, 2001 ISBN 2-84228-131-4