La calle sin sol
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rafael Gil  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Enrique Alarcón |
| Guió | Miguel Mihura |
| Música | Manuel Parada |
| Fotografia | Alfredo Fraile |
| Productora | Suevia Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1948 |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Barcelona |
     | |
La calle sin sol és una pel·lícula espanyola de 1948 dirigida per Rafael Gil Álvarez sobre guió de Rafael Gil i Miguel Mihura.
La pel·lícula és un dels millors treballs de Rafael Gil, recolzat en la lleugera ironia de Mihura que va aportar un realisme i una naturalitat influenciades pel neorealisme italià, encara que cal apuntar que l'escena dels pobres reunits per a prendre cada matí l'únic raig de sol que donava al carrer sense sol, és anterior a l'escena que apareix a Miracle a Milà.[1]
En aquesta pel·lícula es pot apreciar una fotografia particular quant al joc de llums i ombres i els enquadraments. Va obtenir el premi a millor argument original per part del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics l'any 1949.[2]
Argument[modifica]
Un home arriba a Barcelona fugint de la justícia. Es refugia en una pensió del barri xino i s'enamora de Pilar, la neboda de l'amo. En cometre's un assassinat en el barri, recauen les sospites en aquest home de fosc passat. Pilar confia en la seva innocència i intenta defensar-lo buscant la veritat, però les circumstàncies semblen anar contra ell.[3]
Repartiment[modifica]
- Amparo Rivelles - Pilar
- Antonio Vilar - Mauricio
- Manolo Morán - Manolo
- Alberto Romea - Pedro
- Fernando Fernández de Córdoba
- Ángel de Andrés - José
- Irene Caba Alba - Diana
- Julia Caba Alba - Flora
- Félix Fernández - Basilio
- José Prada - Inspector
- Rufino Inglés
- Juana Mansó - Portera
- Casimiro Hurtado - Camarero
- Santiago Rivero - Camarero
- Mary Delgado - Elvira
- José Nieto - Luis
- Manuel Requena
Premis[modifica]
Miguel Mihura va rebre la Medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics al millor argument original en 1948.[4] Rafael Gil com a director va rebre 350.000 pessetes als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1948.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Galán, Diego. La calle sin sol', melodrama y testimonio social. El País, 17 d'octubre de 1982
- ↑ La calle sin sol página digital de El Mundo
- ↑ Revista de cinema filmaffinity
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1948». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 57-58
Enllaços externs[modifica]
- Noticiario nº 575 B, 22 de marzo de 1948 NO-DO Rodaje de la película nacional La calle sin sol, en los Estudios CEA (Sin sonido).
