La cantant calba
  | |
| Tipus | obra de teatre en un acte |
|---|---|
| Autor | Eugène Ionesco |
| Llengua | francès |
| Gènere | teatre de l'absurd |
| País d'origen | França |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
La cantant calba (títol original en francès La Cantatrice Chauve) va ser la primera obra dramàtica escrita per Eugène Ionesco el 1950.
Es va estrenar l'11 de maig de 1950 al Théâtre des Noctambules, un cabaret parisenc, amb una escenografia de Nicolas Bataille. Es va representar des del 1957 i durant molt de temps al mateix teatre.[1][2]
Tot i que en un primer moment va passar desapercebuda, la peça va ser defensada per uns quants escriptors i crítics fins que va obtenir una aclamació crítica. A la dècada del 1960 ja havia estat reconeguda com un clàssic modern i una important obra del corrent literari anomenat teatre de l'absurd. Amb un nombre rècord d'interpretacions, s'ha convertit en una de les obres de teatre més interpretades a França.[3]
Gènesi de l'obra[modifica]
Mentre Eugène Ionescu intentava aprendre anglès amb el mètode Assimil li va venir la idea per escriure l'obra. Sorprès pel contingut dels diàlegs, que eren sobris i estranys i també per l'encadenament de frases sense sentit, va decidir escriure una peça absurda titulada a Anglès sense esforç. Entre altres títols que probablement el van influenciar hi havia l'obra Il pleut des chens et des chats (Plouen gats i gossos),[4] L'hora anglesa[5] i Big Ben Follies.[5]
El seu títol actual va esr el resultat d'un lapsus de l'actor Henri-Jacques Huet, que en comptes de mencionar una institutriu rossa va dir una cantant calba, el que es convertí en el títol de l'obra.[5]
Sinopsi[modifica]
Els Smith són una parella tradicional de Londres que ha convidat una altra parella, els Martin. Al seu torn, l'assistenta dels Smith ha quedat amb el cap de bombers local, que és el seu amant. Les dues famílies s'expliquen bromes sense sentit i poemes que tampoc en tenen. En un moment, la senyora Martin conversa amb al seu marit com si fos un estrany a qui acabés de conèixer. Quan el bomber acaba el torn, menciona "la cantant calba" de pas, que té un efecte inquietant en els altres. La senyora Smith contesta que "sempre es pentina de la mateixa manera". Després el cap de bombers marxa, l'obra es desenvolupa en sèries que no s'assemblen a converses normals. Acaba quan les dues parelles criden a l'uníson "No és per allà, és per aquí!" (C’est pas par là, c’est par ici!)[6] just abans que hi hagi una apagada. Quan els llums es tornen a engegar, l'escena torna a ser com al principi amb els Martin i els Smith conversant de manera absurda un moment abans que les cortines es tanquin.
Referències[modifica]
- ↑ Theatre de la Huchette. Retrieved 28 May 2016
- ↑ Playbill, 7 August 2007. Retrieved 28 May 2016
- ↑ Rosette C. Lamont. Ionesco's imperatives: the politics of culture. University of Michigan Press, 1993. ISBN 0-472-10310-5. pg. 3.
- ↑ Lovinescu, Monica. La apa Vavilonului (en romanès). Bucharest, Romania: Humanitas, 2008, p. 100. ISBN 978-973-50-2637-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 El teatre de l'absurd de Martin Esselin; p. 137
- ↑ "La cantatrice chauve de Eugène Ionesco," alalettre.com - le site littéraire