La cara del terror

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa cara del terror
The Astronaut's Wife
Fitxa
Direcció Rand Ravich
Protagonistes
Producció Mark Johnson, Donna Langley, Andrew Lazar, Diana Pokorny i Brian Witten
Guió Rand Ravich
Música George S. Clinton
Fotografia Allen Daviau
Muntatge Timothy Alverson i Steve Mirkovich
Productora New Line Cinema, Mad Chance
Distribuïdor New Line Cinema
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1999
Durada 109 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova York i Santa Monica
Color en color
Descripció
Gènere Pel·lícula de suspens
Tema principal vida extraterrestre
Lloc de la narració Nova York
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 5.0/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 4.5/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La cara del terror (títol original en anglès: The Astronaut's Wife) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Rand Ravich, estrenada el 1999. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Spencer Armacost és un famós astronauta, casat amb la bella i sensual Jillian. Durant una missió a l'espai per reparar un satèl·lit artificial, Spencer i el seu col·lega Alex Streck tenen un "accident" que fa témer el pitjor. Afortunadament, no cal preocupar-se oficialment, una tempesta magnètica ha impactat en el segment espacial on estaven, i es perden dos minuts de l'enregistrament de so de la missió, degut a les interferències.

Els dos astronautes tornen a casa, però no exactament "sans i estalvis". Si de fet, Spencer no té cap problema, Alex, al contrari té greus problemes psicològics i físics des del principi: a risc de morir en una taula d'operacions, és pres de convulsions, i violent amb tothom, la seva dona Natalie en primer lloc. Un atac més violent del que és habitual, diagnosticat com un accident vascular cerebral, resulta fatal. Poc després, Natalie es suïcida, oficialment pel dolor, amb una ràdio a la dutxa, després d’haver farfullat paraules estranyes a les orelles de Jillian.

Uns dies més tard, durant una festa per celebrar l'arribada de Spencer, Jillian anuncia que està embarassada de bessons.

Al principi tot va bé, però un dia es presenta el Dr. Sherman Reese, enginyer de la NASA que tenia grans dubtes sobre l’"accident" dels astronautes. Amb un to agitat i el que sembla una bogeria, Reeses lliura a Jillian una gravació dels dos minuts en blanc, que no és causat per una tempesta magnètica, sinó per l’atac de dos alienígenes que han pres possessió dels cossos de Spencer i d’Alex, i també, que Natalie s'havia suïcidat, no pel dolor, sinó perquè havia descobert que estava embarassada de bessons.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. La cara del terror (en català). esadir.cat. 
  2. Maslin, Janet «FILM REVIEW; After a Space Jaunt, He's Odd, but He Loves His Wife» (en en-us). The New York Times, 28-08-1999. ISSN: 0362-4331.

Enllaços externs[modifica]