La casa dels esperits (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLa casa dels esperits
The House of the Spirits
The House of Spirits Poster.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Bille August
Protagonistes
Producció Bernd Eichinger
Guió Bille August i Isabel Allende
Música Hans Zimmer
Fotografia Jörgen Persson
Productora Constantin Film
Distribuïdora Miramax Films
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica, Portugal, Dinamarca i Alemanya
Data d'estrena 17 octubre 1993
Durada 141 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Portugal i Lisboa
Color color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere Pel·lícula de violació i venjança, drama, cinema romàntic i adaptació cinematogràfica
Tema principal venjança i Guerra Freda
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La casa dels esperits (títol original: The House of the Spirits) és una pel·lícula dramàtica de Bille August dirigida l'any 1993, adaptat de la novel·la homònima d'Isabel Allende, publicada l'any 1982. El film conta la vida d'una jove anomenada Clara durant la dictadura militar a Xile, i el record de la seva història familiar, principalment l'ascens del seu marit, Esteban Trueba . El film va aconseguir diversos premis. Ha estat doblada al català.[1]

Els papers principals són interpretats per Jeremy Irons, Meryl Streep, Glenn Close, Winona Ryder, Antonio Banderas i Vanessa Redgrave.

El film va ser rodat en part a Dinamarca però algunes escenes han estat rodades a Lisboa i a l'Alentejo a Portugal.

Argument[modifica]

A Amèrica del Sud, Clara és una noia extraordinària, és capaç de predir el futur. El dia de la mort de la seva germana gran Rosa, està persuadida de ser culpable de la seva mort i decideix no parlar mai més. A l'edat adulta torna a agafar gust a la vida al costat d'Esteban, el ric propietari de l'Hacienda anomenada Tres Marías. Ella s'hi casa i li dóna una filla, Blanca. La vida és bella a Tres Marías, però la revolta creix entre els obrers. Blanca no és insensible a l'encant del líder, Pedro.[2]

Repartiment[modifica]

  • Meryl Streep: Clara del Valle Trueba
  • Glenn Close: Férula Trueba
  • Jeremy Irons: Esteban Trueba
  • Winona Ryder: Blanca Trueba
  • Antonio Banderas: Pedro Tercero García
  • Vanessa Redgrave: Nívea del Valle
  • Maria Conchita Alonso: Tránsito Soto
  • Armin Mueller-Stahl: Severo del Valle
  • Jan Niklas: el Comte Jean de Satigny
  • Sarita Choudhury: Pancha García
  • Joachim Martinez: Segundo
  • Hans Wyprächtiger: Dr Cuevas
  • Jane Gray: Clara jove
  • Joost Siedhoff: Pare Antonio
  • Dennys Hawthorne: el polític
  • Vincent Gallo: Esteban García
  • Teri Polo: Rosa del Valle

Diferències amb la novel·la[modifica]

  • Rosa, la germana de Clara, té un aspecte físic extraordinari amb cabells verds a la novel·la però no al film.
  • Clara no està enamorada d'Esteban des de la seva primera trobada; a la novel·la, d'altra banda diu no haver-lo estimat mai.
  • Al llibre, Clara té deu germans i germanes, mentre que al film, no té més que una germana (Rosa).
  • Al film, tot una generació és suprimida. La història de Blanca és en realitat la d'Alba, que al film és només una noieta.
  • No es menciona al film l'existència de l'oncle Marcos i de la mainadera de Clara
  • L'hacienda d'Esteban es diu "Las Tres Marías" al llibre i és una herència de família, quedarà 9 anys al llibre contra 20 al film.
  • Pancha García, la filla de la qual Esteban abusa és la germana de Pedro Segundo al llibre i és l'única mencionada al film, fins i tot després del seu matrimoni va violentar altres dones.
  • Les competències de Clara són superiors al llibre, pot igualment parlar als fantasmes.
  • Al llibre, Esteban i Clara marxen en lluna de mel després del seu matrimoni, es traslladen a una casa a la ciutat, hi tornaran definitivament un estiu.
  • Al llibre, Clara porta al món Jamie i Nicolás dos germans bessons, els dos germans s'enamoraran d'Amanda, i el seu germà Miguel s'enamorarà d'Alba. Amanda i Miguel són d'altra banda absents al film.
  • Al llibre, Pedro Segundo té el mateix nom que el seu pare, el seu fill es diu Pedro Tercero i toca la guitarra; al film, la seva cançó és reemplaçada per un poema i no toca la guitarra.
  • Al llibre, Blanca no és enviada a una escola estrangera, és simplement enviada a una institució en la ciutat, no marxa a l'estranger sinó després d'un sisme però fingeix una malaltia per retrobar-se amb els seus pares en l'hacienda.
  • Clara i Blanca tornen a la ciutat després que Clara ha estat assotada per Esteban. Al film, Clara torna a la casa dels seus pares.
  • Al llibre, Esteban talla tres dits a Pedro.
  • Blanca es casa amb el Comte Jean de Satigny al llibre, però abandona la parella embarassada després d'haver descobert la seva perversitat.
  • Al llibre, el fill il·legítim d'Esteban, Esteban García, abusa d'Alba i no de Blanca, i la besa a la força quan fa catorze anys.
  • Pedro i Blanca es tornen a veure abans la festa del referèndum.
  • Al llibre, Alba creu que el seu pare és el Comte i que el seu pare és un amic de Blanca.
  • Al llibre, Alba és una adolescent durant el cop d'estat, no una nena. Participa a manifestacions revolucionàries i es detinguda per la policia per haver estat la xicota de Miguel, i es torturada pel fill il·legitim d'Esteban, l'escena té lloc al film amb Blanca per haver estat la xicota de Pedro.
  • Blanca i Pedro marxen al Canadà sense Alba al llibre.
  • Esteban Trueba mor a la seva casa a prop d'Alba confonent-la amb Clara i Rosa, mentre que al film, mor a l'hacienda amb lànima de Clara.
  • Al final del llibre, Alba està embarassada però no sap sí és de Miguel.

Premis i nominacions[modifica]

  • Bavarian Film Awards
  • German Film Awards
  • German Phono Academy
  • Golden Screen
  • Guild of German Art House Cinemas
  • Havana Film Festival
  • Robert Festival :
    • Best Editing (Årets klipning): Janus Billeskov Jansen
    • Best Film (Årets danske spillefilm): Bille August
    • Best Guió (Årets manuskript): Bille August
    • Best Sound (Årets lyd): Niels Arild

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • El film ha estat un fracàs comercial als Estats Units, aconseguint 6,3 milions de dòlars, per un pressupost de 40 milions de dòlars.

Referències[modifica]

  1. «La casa dels esperits» (en català). esadir.cat.
  2. «The House of the Spirits». The New York Times.