La casa sota la sorra
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua | català |
| Gènere | novel·la |
La casa sota la sorra és una novel·la de Joaquim Carbó publicada per primera vegada el 1966. Ha arribat (amb unes 60 edicions i més de 180.000 exemplars venuts)[1] a generar una col·lecció d'aventures que ha enganxat diverses generacions de nois i noies.
L'obra originà una sèrie de còmics il·lustrats per Josep Maria Madorell i és una de les moltes herències perdurables que ens ha anat llegant la revista Cavall Fort.
El 2010, la companyia Egos Teatre en va fer una adaptació musical que s'estrenà al Teatre Nacional de Catalunya i on també hi apareixia un altre dels personatges de Joaquim Carbó, el detectiu privat Felip Marlot.[2][3][4]
Argument[modifica]
En Pere Vidal, un barceloní de vint-i-set anys, troba feina a partir de la lectura d'un misteriós anunci al diari. Un seguit de contactes telefònics el posaran en relació amb uns desconeguts i amb un seguit de pistes que suposaran l'inici de la seva aventura.
Després d'un accidentat i emocionant recorregut a través del Caire i les terres del Nil, el protagonista arriba a la casa sota la sorra, seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts. Aquesta organització està dirigida pel arqueòleg alemany Timoteus Wander (el senyor Ti), el qual farà tot el possible perquè en Pere Vidal no en pugui escapar.
Personatges[modifica]
El protagonista de la novel·la és en Pere Vidal (es fa passar per Peter Whitel a l'inici de la història). Com en totes les novel·les d'aventures, és un tipus d'heroi les qualitats humanes del qual evolucionen al llarg de l'aventura. Fill d'un barri obrer barceloní, el mateix autor el caracteritza com a indolent, indisciplinat, desordenat, amb ganes de fer el viu i de viure amb l'esquena dreta.
El seu company de viatge és el negre Henry Balua, el qual, contràriament als tòpics presentats en les novel·les d'aventures clàssiques, no serà l'indígena ingenu i meravellat per les qualitats de l'heroi blanc. En aquest cas, el negre és el llest, l'íntegre, el treballador i l'espavilat. Home de principis, defensor de la gent del seu país, es troba casualment amb l'heroi i hi estableix una profunda amistat, després d'aclarir les intencions d'en Pere. En Pere i l'Henry se salven la vida mútuament en diverses ocasions, però, finalment, és en Henry Balua qui guia l'heroi pel bon camí.
Els perills als quals l'heroi s'haurà d'enfrontar tenen l'origen en el personatge malèvol del senyor Ti, el cap de l'organització. És un home panxut, tèrbol, sense cap mena d'escrúpols que, per més esforços que faci i enginys que posi en joc, no arriba mai a vèncer els propòsits del Pere i de l'Henry.
Al seu voltant hi ha una extensa galeria de personatges secundaris (els indígenes, els col·laboradors del senyor Ti, la família d'en Pere, etc.) que aniran evolucionant i enriquint-se en altres novel·les de l'autor. Per exemple, Hans, l'alemany que treballa a les ordres del senyor Ti a la ciutat sota la sorra i que ja aquí s'insinua que no és del tot dolent, acabarà en successives històries com a col·laborador de les empreses de Henry i Pere.
Referències[modifica]
- ↑ «La casa sota la sorra». escriptors.cat. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 21 desembre 2009].
- ↑ «La casa sota la sorra». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ Ara. «'La casa sota la sorra' arriba al Teatre Borràs», 28-06-2012. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Torna La casa sota la sorra, ara al Teatre Borràs». [Consulta: 10 maig 2021].