La ciociara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa ciociara
TwoWomenPoster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Vittorio de Sica
Protagonistes
Direcció artística Gastone Medin
Producció Carlo Ponti
Disseny de producció Gastone Medin
Guió Alberto Moravia, Vittorio de Sica, Cesare Zavattini, adaptació de la movel·la d'Alberto Moravia La Ciociara
Música Armando Trovajoli
So Giovanni Rossi
Fotografia Gábor Pogány
Muntatge Adriana Novelli
Productora Compagnia Cinematografica Champion
Titanus
Les Films Marceau
Cocinor
Société Generale de Cinématographie
Distribuïdora Titanus
Dades i xifres
País França
Itàlia
Data d'estrena 1960
Durada 101 minuts
Idioma original italià i alemany
Color en blanc i negre
Temàtica
Basat en Two Women Tradueix
Gènere Comèdia dramàtica
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Itàlia
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La ciociara és una pel·lícula franco-italiana de Vittorio de Sica, estrenada el 1960.

Argument[1][modifica]

El 1943, una jove, vídua, decideix de fugir de Roma amb la seva filla per trobar la calma del seu poble.

El cos expedicionari francès, dirigit pel general Alphonse Juny, constituït sobretot per soldats marroquins, algerians, tunisians i senegalesos de les colònies franceses, és declarat culpable de crims de guerra als voltants de la regió de la Ciociaria a Itàlia. Destrucció de pobles, robatoris i violències, però sobretot violacions en massa (i assassinats) es multipliquen al voltant del Monte Cassino. Les xifres varien entre 700 i 2.000 dones violades, i aproximadament 800 morts. Aquests fets han rebut a Itàlia el nom de marocchinate (literalment « marroquinades »).[2] Aquests esdeveniments serveixen de tela de fons a la novel·la d’Alberto Moravia de la qual s’ha rodat aquesta pel·lícula. Una part de la història s'inspira de fets històrics reals.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominació[modifica]

Crítica[modifica]

Un projecte que en principi estava destinat a Anna Magnani i que va acabar sent un vehicle per la Loren, que va desplegar totes les seves armes interpretatives, intentant potser demostrar que no s’havia perdut amb el canvi. La realització de Vittorio de Sica va servir amb més eficàcia als interessos de l’estrella que als de la història narrada.[3]

Referències[modifica]

  1. «La ciocciara». The New York Times.
  2. (italià)Il caso delle donne italiane stuprate durante la seconda guerra mondiale al centro di nuove ricerche - La ciociara e le altre - (« el cas de les dones italianes violades durant la Segona Guerra mundial en el centre d'una nova investigació - La ciociara i altres »), La Stampa, 25 novembre 2002
  3. Calderon, pàg.171

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica]