La ciutat de l'alegria
| City of Joy | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Roland Joffé |
| Protagonistes | |
| Producció | Roland Joffé i Jake Eberts |
| Guió | Joe Eszterhas |
| Música | Ennio Morricone |
| Fotografia | Peter Biziou |
| Muntatge | Gerry Hambling |
| Productora | Allied Filmmakers |
| Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Regne Unit |
| Estrena | 1992 |
| Durada | 134 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català | |
| Rodatge | Estudis Pinewood |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | City of Joy (en) |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Calcuta i Índia |
| Època d'ambientació | dècada del 1980 i segle XX |
La Ciutat de l'alegria (títol original en anglès: City of Joy) és una pel·lícula franco-britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1992 i doblada al català.[1]
Aquesta pel·lícula és una lliure interpretació del llibre de Dominique Lapierre, igualment titulat La Cité de la joie, i publicat el 1985. El llibre ha venut diversos milions d'exemplars i traduït a nombroses llengües.
Argument
[modifica]Max, un jove cirurgià estatunidenc, decideix, després del fracàs d'una operació, renunciar a la seva pràctica i marxar a l'Índia. Allà, a Calcuta, davant la misèria, es nega al principi a implicar-se, però després de ser colpejat i robat, és ajudat per una família que fuig de la fam del camp. El granger (Om Puri) el porta a una clínica a la "Ciutat de l'alegria", un dispensari enmig dels barris de barraques, on malgrat els seus problemes, la seva fam i la seva misèria, els indis són tots igualment feliços de la simplicitat de les seves vides.[2]
Repartiment
[modifica]- Patrick Swayze: Max Lowe
- Om Puri: Hazari Pal
- Ayesha Dharker: Amrita Pal
- Pauline Collins: Joan Bethel
- Shabana Azmi: Kamla Pal
- Art Malik: Ashoka
Referències
[modifica]- ↑ «La ciutat de l'alegria». Ésadir.cat. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «City of Joy» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 20 desembre 2022].