La ciutat dels nens perduts

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLa ciutat dels nens perduts
La cité des enfants perdus
Fitxa tècnica
Direcció Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet
Protagonistes
Direcció artística Marc Caro
Producció Claudie Ossard
Disseny de producció Marc Caro
Guió Gilles Adrien, Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet
Música Angelo Badalamenti
Fotografia Darius Khondji
Muntatge Hervé Schneid
Vestuari Jean Paul Gaultier
Productora Centre National de la Cinématographie (CNC) / France 3 Cinéma / Tele München Fernseh Produktionsgesellschaft (TMG) / Televisión Española (TVE) Canal+ / Eurimages
Distribuïdora UGC
Dades i xifres
País França, Alemanya i Espanya
Data d'estrena 11 d'agost de 1995 (Espanya)
Durada 112 minuts
Idioma original francès
Color en color
Pressupost 18 milions de dòlars
Temàtica
Gènere Fantàstic, Ciència-ficció
Tema principal clonació i científic boig
Més informació
IMDb Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.8/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La ciutat dels nens perduts és una pel·lícula francesa de 1995 (coproducció alemanya i espanyola) realitzada per Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet.[1][2]Ha estat doblada al català[3]

Argument[modifica]

A una època indeterminada, en una societat steampunk, a una ciutat portuària, Krank viu sobre una plataforma envoltada de mines. És un vell home producte dels experiments d'un científic desaparegut, així com els clons que l'envolten i d'altres criatures fallides. Krank està deprimit perquè no pot somiar. Aquí apareix una organització criminal («Els Cíclops») que segresten nens de la ciutat per robar-los els seus somnis. Malauradament per a ell, fins i tot quan ell s'introdueix als somnis dels nens sota la forma d'un pare Noel, no hi troba més que malsons.

Miette, una petita lladre explotada per dues germanes siameses molt cruels, s'alia amb One, un forçut de fira, amb la finalitat de trobar Denrée, el germà petit de One que Krank i els seus esbirros han segrestat.[4]

Distincions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • És l'última col·laboració del duo Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro.
  • L'actor principal de la pel·lícula, Ron Perlman no parlava francès i va haver d'aprendre i recitar fonèticament els seus diàlegs.
  • Dominique Pinon, actor fetitxe del realitzador Jean-Pierre Jeunet jugui diversos personatges: el savi "boig" genetista que esdevindrà llavors el submarinista amnèsic i els clons de la plataforma.
  • La pel·lícula empra efectes especials innovadors per l'època com l'animació realista de puces, de fum o d'una llàgrima.
  • La Ciutat dels nens perduts és un videojoc adaptat de la pel·lícula.

Referències[modifica]

  1. «La ciutat dels nens perduts a IMDb» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2016].
  2. «La pel·Lícula a Filmafinnity» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
  3. «La_ciutat_dels_nens_perduts» (en català). esadir.cat.
  4. «la cité des enfants perdues» (en anglès). The New York Times.