La classe obrera va al paradís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Classe operaia va in paradiso
La classe obrera va al paradís
Classeoperaia2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Elio Petri
Protagonistes
Direcció artística Dante Ferretti i Carlo Gervasi
Producció Ugo Tucci
Disseny de producció Dante Ferretti
Guió Elio Petri i Ugo Pirro
Música Ennio Morricone
Fotografia Luigi Kuveiller
Muntatge Ruggero Mastroianni
Vestuari Franco Carretti
Productora Euro International Film
Distribuïdora New Line Cinema
Dades i xifres
País Itàlia
Data d'estrena 1971
Durada 125 min.
Idioma original italià
Lloc de rodatge Novara
Temàtica
Gènere Drama
Lloc de la narració Itàlia
Palmarès
Premis David di Donatello for Best Film
Gran Premi
Nastro d'Argento for Best Supporting Actor
Nastro d'Argento for Best Actress
Més informació
IMDB Fitxa 7.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La classe obrera va al paradís (La Classe operaia va in paradiso) és una pel·lícula italiana dirigida per Elio Petri, estrenada el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Ludovico Massa, anomenat Lulu, és un home de trenta anys amb dues famílies a mantenir i és un treballador amb 16 anys a la fàbrica, dues intoxicacions i una úlcera. Stakanovista i defensor del treball a preu fet gràcies al qual, treballant a un ritme infernal de treball, es poden permetre l'automòbil i altres béns de consum innecessari. Lulu és estimat pels caps, que l'utilitzen per determinar el ritme òptim de producció, però odiat per altres treballadors de la fàbrica pel seu excessiu servilisme. Tanmateix, no és feliç en la seva situació, els ritmes de treball són tan esgotadors que va a casa només per menjar i per anorrear-se davant del televisor, cap vida social, cap diàleg amb els seus éssers estimats, no acaba cap relació amb l'amant. La seva vida continua en aquesta alienació total, fins que un dia té un accident en el treball i perd un dit de la mà. Lulu de sobte es desperta del son de l'alienació per trobar-se amb el malson de la seva miserable vida, de la que finalment pren consciència, per la qual es posa contra el xantatge del treball a preu fet i s'adhereix a les demandes dels estudiants radicals i d'alguns treballadors de la fàbrica enfront de les posicions més moderades dels sindicats. En poc temps, l'agitació a la fàbrica augmenta i s'arriba a la inevitable confrontació amb la policia. El resultat d'aquest canvi és dramàtic: l'abandona l'amant, l'acomiaden a la fàbrica i, al mateix temps abandonat pels estudiants, que diuen que el seu és un cas individual i no de classe, i marginat, fins i tot per part dels treballadors que no fan res pel seu acomiadament. Busca, inútilment, consol en les visites a l'avi Militina (un ex company de la fàbrica) obligat a posar fi als seus dies en un hospital psiquiàtric a causa de les opinions polítiques, però l'única cosa que Lulu obté d'aquestes visites és descobrir que la seva l'alienació s'està convertint en una bogeria. Ara, quan tot sembla perdut, els seus companys, gràcies al sindicat, aconsegueixen que el readmetin a la fàbrica en una línia de muntatge on Lulu cridant, per tal de superar el soroll ensordidor, una vegada més a mercè del ritme frenètic de la producció, parla als companys d'un mur i una densa boira més enllà del qual hi ha el paradís de la classe obrera.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. La classe obrera va al paradís (en català). esadir.cat. 
  2. «La classe operaia va in paradiso». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema