La cour de Célimène

La cour de Célimène

Forma musical	òpera
Compositor	Ambroise Thomas
Llibretista	Joseph-Bernard Rosier
Llengua	francès
Personatges	Le Commandeur de Beaupré (en) , La Comtesse (en) , La Baronne (en) , The Chevalier de Mérac (en) i Bretonne (en)

La cour de Célimène (La cort de Célimène), també coneguda com a Les douze (La dotzena), és una opéra-comique en dos actes del compositor francès Ambroise Thomas. El llibret original en francès era de Joseph-Bernard Rosier (1804–1880). El personatge principal, la comtessa, no s'anomena, però el seu sobrenom a l'òpera, Célimène, fa referència a un personatge del drama de Molière Le Misanthrope que té un gran nombre de pretendents.

Representacions

L'estrena va tenir lloc a la segona Salle Favart l'11 d'abril de 1855. Va rebre dinou representacions, però va ser oblidada fins que Opera Rara en va publicar una gravació el 2008.

L'òpera va tornar als escenaris per primera vegada en gairebé un segle i mig el 21 d'octubre de 2011, quan va inaugurar la 60a temporada de l'Òpera del Festival de Wexford.

Rols

Rol	Tipus de veu	Repartiment de l'estrena, 11 d'abril de 1855 (Director/a: )
La Comtessa, una vídua	soprano	Marie Caroline Miolan-Carvalho
La Baronne, la seva germana, també vídua	soprano	Pauline-Désirée Dejon (Paolina Colson-Marchand)
El Comandant de Beaupré	baix	Carles Bataille
El cavaller de Mérac, un dels pretendents de la comtessa	tenor	Pierre-Marius-Victor Jourdan
Bretonne, la minyona/confidente de la comtessa	soprano
Quatre pretendents adolescents, quatre pretendents joves, quatre pretendents vells

Argumenty

Lloc: Un castell de París

Temps: 1750

Acte I

El jardí de la comtessa al vespre

Dotze admiradors de la comtessa esperen que arribi aviat. Hi ha quatre adolescents amb calçons, quatre joves i quatre vells, que ronden per allà, topant-se i jurant que cadascun és el favorit de la comtessa. Apareix amb Bretonne i les seves donzelles, i també arriba la seva germana, la baronessa. Els pretendents són acomiadats.

La Comtessa, el marit difunt de la qual era un faldiller, està decidida a trencar els cors dels seus admiradors. La Baronesa desaprova la seva immoralitat. El Comandant, que està promès amb la Comtessa, entra en escena. Es mostra afalagat per l'atenció que rep d'ella i no li molesta que flirtegi amb els seus admiradors. És feliç de viure a la finca de les germanes i ho considera beneficiós per a la seva salut.

S'anuncia un altre pretendent, un jove gascó anomenat el Cavaller, a qui la comtessa va conèixer a Ais de Provença. La Baronesa i el Comandant s'amaguen mentre la Comtessa embolica el nerviós Cavaller amb els seus encants abans de dir-li que està promesa amb el Comandant.

Els pretendents reapareixen, esgarrifats en sentir que la Comtessa no es casarà amb cap d'ells. El Cavaller i el Comandant comencen a discutir i finalment es desafien a un duel. Els dotze pretendents en seran els padrins.

Acte II

El boudoir de la comtessa .

Envoltada de cartes d'amor i flors, la Comtessa es troba en un estat d'ànim reflexiu. Imagina un amant i després un altre: cadascun pot ser prescindible, ja que sempre n’hi ha de sobra per substituir-los.

Apareix la Bretonne, que s'entusiasma quan la Comtessa li regala alguns dels rams i cartes d'amor. Arriba aleshores la Baronesa, seguida de tots els padrins dels duelistes, esgotats. Ells denuncien la Comtessa, però ella aconsegueix convèncer-los un per un que cadascun continua essent el seu favorit.

Els pretendents expliquen a la Comtessa que el Comandant ha estat greument ferit pel Cavaller. Ell entra, embenat i descurat, avergonyit d'haver perdut el duel per la Comtessa. Desitjant continuar vivint a la finca, demana la mà de la Baronesa. La Comtessa s'alarma: ¿ara estarà obligada a casar-se amb el Cavaller? Ella i el Comandant surten, i el Cavaller entra, tot lloant el Comandant com un cavaller honorable i disposat a venjar-se de la inconstant Comtessa. La Baronesa suggereix que ara podria trobar una dona més afectuosa (vol dir una Comtessa reformada), però el Cavaller interpreta que és ella mateixa qui s'ofereix i que es casarà amb ell immediatament. Encisat, desapareix per anar a recollir l'equipatge.

Quan el Cavaller torna, s'estranya de veure el Comandant agenollat davant de la Baronessa. Quan els pretendents reapareixen, el Cavaller està a punt de desafiar el Comandant a un altre duel, però la Comtessa entra i ofereix la seva mà al Cavaller. Ell la rebutja i agafa la mà de la Baronessa: es casarà amb ella després d'haver matat el Comandant!

La Comtessa admet finalment que pretenia oferir la seva mà al Comandant. Ell l'accepta amb gust, ja que així la seva posició a la finca quedarà assegurada. Els dotze pretendents es mostren decebuts: havien esperat que la Comtessa no es casés mai, per poder viure sempre amb l'esperança. La Comtessa insinua que encara poden continuar esperant, mentre segueixin adorant-la. La Baronesa i el Cavaller miren endavant amb il·lusió cap a una felicitat futura.

Enregistraments

Thomas: La cour de Célimène, Philharmonia Orchestra, Geoffrey Mitchell Choir

• Director d'orquestra: Andrew Litton
• Solistes: Laura Claycomb (La Comtesse), Joan Rodgers (La Baronne), Alastair Miles (Le Commandeur), Sébastien Droy (Le Chevalier), Nicole Tibbels (Bretonne)
• Data d'enregistrament: juliol de 2007
• Segell discogràfic: Opera Rara, ORC37 (2 CD)