La cursa de la mort

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa cursa de la mort
Death Race 2000
Deathrace2000poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Paul Bartel
Protagonistes
David Carradine
Sylvester Stallone
Director artístic Beala Neel i Robin Royce
Producció Roger Corman
Guió Robert Thom i Charles B. Griffith, adaptació d'una història d'Ib Melchior
Música Paul Chihara
Fotografia Tak Fujimoto
Muntatge Tina Hirsch
Vestuari Jane Ruhm
Productora New World Pictures
Columbia Associates
Distribuïdor New World Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1975
Durada 84 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost 300.000 dòlars
Descripció
Gènere Acció, Ciència-ficció
Tema automòbil

IMDB: tt0072856 Filmaffinity: 326133 Allocine: 10049 Rottentomatoes: m/death_race_2000 Mojo: deathrace2000 Allmovie: v12891 TCM: 23983 TV.com: movies/death-race-2000
Modifica les dades a Wikidata

La cursa de la mort (Death Race 2000) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca dirigida per Paul Bartel, estrenada el 1975, inspirada en la novel·la The Racer, d'Ib Melchior, publicada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

L'any 2000, el Sr. President, cap del Partit Únic, regna com a amo sobre el conjunt de la Terra, després de la fallida mundial de 1979. El principal esdeveniment esportiu és aleshores la prova automobilística transcontinental, un joc de telerealitat on cinc bòlids que han sortit de la costa est dels Estats Units han d'arribar a "New Los Angeles", a Califòrnia, marcant el màxim de punts aixafant vianants. Cada cotxe és condecorat i és conduït per una parella pilot-navegador assortida: el toro de Midwest per Calamity Jane (Mary Woronov), el lleó romà per Neró, el coet nazi per Matilda... Els competidors més seriosos són tanmateix "Metralleta Joe Vitarbo" (Sylvester Stallone), i Frankenstein (David Carradine), supervivent multiempeltat de les carreres precedents. Aquest té justament una nova navegant, totes les altres sont mortes. Tanmateix un grup de rebels es prepara per sabotejar la carrera, i tot i que tots els cops són teòricament permesos, és estretament vigilada pel govern... i ni Frankenstein ni la seva navegant no són realment les persones que diuen ser...[2]

Comentari[modifica]

Crítica acerba de totes les derives de la societat americana que es podia imaginar un realitzador de 1975, Death Race 2000 és sovint considerada com una de les més brillants pel·lícules de sèrie B.[3] Bastant visionària, aquesta pel·lícula imagina l'entusiasme extrem de la gent per a la telerealitat, fins i tot empesa a la barbàrie. Sylvester Stallone interpretarà més tard Demolition Man, encara una sèrie B en forma de sàtira dels excessos d'una societat, però aquesta vegada sota l'angle postcyberpunk de la «distopia agradable».

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

  • Licorne d'or al Festival internacional de París de cinema fantàstic i de ciència-ficció.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]