La dama de l'unicorn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa dama de l'unicorn
Dama col liocorno
Lady with unicorn by Rafael Santi.jpg
Tipus quadre
Creador Raffaello Sanzio
Creació 1505 (Gregorià)
Gènere retrat
Moviment Alt Renaixement
Material pintura a l'oli
Dimensions 65 (alçària) × 51 (amplada) cm
Ubicació
Col·lecció Borghese
Galeria Borghese (Villa Borghese)
Catalogació
Número d'inventari  371
Modifica les dades a Wikidata

La dama de l'unicorn és un oli sobre fusta transferit a llenç pintat per Raffaello Sanzio el 1505. Les seves dimensions són 67 × 53 cm i actualment es troba exposat a la Galeria Borghese de Roma. El quadre mostra una jove en posició de tres quarts.

La jove transmet tanta confiança que l'unicorn reposa a la seva falda: no hi ha símbol de puresa més pregon. Ara bé, una anàlisi de rajos infrarojos va descobrir que Rafael, inicialment, va pintar-hi un senzill gosset. Sembla que ell mateix el va transformar després en unicorn, fet que explica la mida ridícula que aquí pren la bèstia mitològica.

Coetània de La Gioconda, de Leonardo da Vinci, aquesta exquisida jove hi té moltes similituds: la postura, evidentment, i la ubicació en una loggia o terrassa porticada. També comparteix amb la Mona Lisa els trets serens, que s'han identificat amb diverses dones rellevants de l'època: Lucrezia Borgia, Maddalena Doni o simplement una germana de l'artista. En definitiva, és un dels típics retrats que en el Renaixement es realitzaven com a regal de noces.

En algun moment dels segles XVI o XVII, algun il·luminat va decidir repintar el quadre. Una capa de pintura va tapar les espatlles indecoroses de la noia per convertir-la en santa Caterina d'Alexandria, amb els elements que sempre l'acompanyen: la palma i la roda del seu martiri. No va ser fins al 1937 que una restauració va posar al descobert la pintura original. De totes les hipòtesis sobre la identitat de la jove, ens inclinem per la bellíssima Giulia Farnese, amant del papa Alexandre VI, perquè l'unicorn apareix en els escuts de la seva estirp.

L'unicorn[modifica]

Tan popular avui com a símbol d'innocència i fantasia, apareix en miniatures i tapissos de l'edat mitjana associat a l'amor cortesà. En el Renaixement, en canvi, passa a ser expressió de castedat, i es presenta com un animal veloç i esquiu que només es deixa tocar per una verge, especialment si es tracta de Maria.

Referències[modifica]

  • Revista Sapiens, núm. 196, de juliol de 2018, pàg. 84, de la historiadora Montse Armengol (Dipòsit Legal B-42425-2002) (ISSN: 1695-2014)