La deessa
La deessa, o L'enigma, és una escultura en marbre blanc de l'escultor Josep Clarà i Ayats, que es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i una còpia a la plaça Catalunya de la mateixa ciutat. Una altra còpia s'exposa al MNAC.[1]
Història
Realitzada durant l'estada a París de l'escultor, l'any 1909, sent un esbós, amb el nom d'Enigma va aconseguir per a Josep Clarà el títol de Soci d'honor de la National de Beaux Arts de França.
L'any 1910 participa en l'Exposició Nacional de Madrid amb l'escultura portant el nou nom de La deessa i és premiat amb la primera medalla d'escultura, a l'any següent el 10 d'abril de 1911 aconsegueix la medalla d'or a l'Exposició Internacional d'Amsterdam amb la presentació de La deessa.
Juntament amb altres escultors l'any 1927, rep la invitació de l'ajuntament de Barcelona per al projecte d'escultures a la nova urbanització de la plaça Catalunya, rep l'encàrrec de dues estàtues: la Joventut i La deessa, la qual a causa de la seva nuesa i per les pressions moralistes del moment és retirada, però la nit anterior a la inauguració de l'Exposició Internacional de 1929, va ser novament col·locada, aconseguint un gran èxit entre el públic.
L'any 1931 realitza una nova versió de l'escultura que és adquirida pel Museu dels Agustinians de Tolosa.
Per evitar la seva deterioració en estar exposada a l'aire lliure, l'any 1982 es trasllada l'escultura de la plaça Catalunya al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i es col·loca en lloc seu una còpia de l'original realitzada per l'escultor Ricard Sala.
Anàlisi
 |
 |
 |
L'escultura de La deessa s'emmarca dintre d'un esperit mediterrani noucentista, amb un gran sentit del ritme i volums llisos, trencant amb l'anècdota i amb una gran cura envers la forma cercant la bellesa junt amb la perfecció formal.[2] José Francés, al seu discurs de benvinguda a l'escultor en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid (i després narrat al seu llibre "José Clarà") refereix sobre aquesta escultura:
| « | La deessa és l'exaltació apassionadament sensual de la forma. Tota ella està com recollida en un embadaliment de bellesa, amb sa paganisme. Parla dels cànons clàssics amb paraules noves i criteris inèdits. El món antic s'endevina latent amb una gràcia dolça de l'actitud, en aquesta línia fàcil i clara que insinua i recobra les masses. Al rostre puríssim hi ha com l'abstracció d'evocacions remotes i felices; a la calma íntima, voluptuosa, amb què els membres s'uneixen sense la més petita violència anatòmica, amb la senzillesa feliç dels versos d'una estrofa perfecta, espera una futura llibertat de dansa. Al tors, fort i delicat al mateix temps mateix, amb la granada pomposa dels pits capaços d'alletar semidéus i herois, se sent circular la vida.[3] | » |
Vegeu també
Referències
- ↑ MNAC, La deessa
- ↑ Gaya Nuño, J.A., Jose Clarà, Barcelona, 1948, Galerías Layetana
- ↑ Francés, José, José Clará, 1940, Barcelona, Dirección General de Bellas Artes.