La fera ferotge (disc)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'àlbumLa fera ferotge
Murals Espinar - Batà, Muro d'Alcoi (6).jpg
La Fera ferotge. Ovidi Montllor a Muro d'Alcoi.
Àlbum de Ovidi Montllor
Publicat 1968
Gènere folk, Nova cançó
Llengua català
Discogràfica Discophon-Discmedi[1]
Cronologia de Ovidi Montllor
La fera ferotge
(1968[2])
Gola seca
Modifica dades a Wikidata

La fera ferotge és el nom amb el qual es coneix el primer disc del cantautor alcoià Ovidi Montllor.[2] Va ser publicat el 1968, en format EP per la discogràfica Discophon. Hi conté quatre peces, de les quals La fera ferotge és la més reconeguda i la qual va esdevenir un clàssic del seu repetori, raó per la qual ha acabat designant el conjunt de l'àlbum.[3]

Es tracta d'una crítica al franquisme, especialment al sentit d'ordre del règim, i a la passivitat de les classes mitjanes.[4] La fera és la representació metafòrica de la ciutadania de l'època franquista, la qual maldava per recuperar els drets fonamentals d'expressió i manifestació però que era represaliada per fer les forces de l'ordre.[1] Malgrat aquesta crítica clara al règim, la cançó va burlar la censura de l'època.[1] Les altres tres cançons incloses són Lliçó de sumes i verbs, Cançó de les balances i Cançó de llaurador.

La cançó La fera ferotge s'inicia amb el so del mirlitó que anuncia un primer anunci de l'acalde. En aquest s'anuncia que la fera s'escaparà del «lloc que té marcat» i on està reclosa. L'alcalde intenta escampar la por entre els vilatans pel pas de la fera. A mesura que transcorre la cançó la bestiola intenta explicar que les seves intencions no són violentes, sinó que estan relacionades amb voler gaudir de llibertat. La fera vol explicar-li a l'alcalde que té fam i la gàbia és petita. La bestiola per fi és reduïda pels guàrdies i és reclosa de nou a la cel·la. I finalment, la vila ha tornat a la normalitat «gràcies a la força» i «el poble resta en pau».[1]

Llista de cançons[modifica | modifica el codi]

Núm. Títol Durada
1. «La fera ferotge»    
2. «Lliçó de sumes i verbs»    
3. «Cançó de les balances»    
4. «Cançó de llaurador»    

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bianciotto, Jordi. 501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir. Barceloma: Ara llibres, 2014, p. 78. ISBN 9788415642930. 
  2. 2,0 2,1 «La fera ferotge (disc)». Viasona.
  3. Palà, Roger «La fiera de la canción». diagonalperiodico.net/, febrer 2008 [Consulta: 2012].
  4. Rodríguez Tejada, Sergio. Zonas de libertad, vol.II. Publicacions de la Universitat de València, 2009. ISBN 978-84-370-7278-4