La fiebre del loco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa fiebre del loco
Fitxa
DireccióAndrés Wood Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPepe Torres
GuióAndrés Wood i René Arcos Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos Cabezas Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soMiguel Hormazábal
FotografiaMiguel Littín Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAndrea Chignoli Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWood Producciones S.A.
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Xile i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0299876 Filmaffinity: 728912 Allocine: 36815 Rottentomatoes: m/loco_fever Letterboxd: loco-fever Allmovie: v255644 TMDB.org: 44517 Modifica el valor a Wikidata

La fiebre del loco és una pel·lícula xilena de l'any 2001. Dirigida per Andrés Wood, protagonitzada per Emilio Bardi, Luis Dubó, Loreto Moya, Luis Margani, Tamara Acosta, entre altres. Tracta sobre la migració de pescadors des del nord i centre del país cap al sud de Xile per a explotar els recursos bentònics, particularment del mol·lusc boig (conchalepas conchalepas) durant la primera meitat de la dècada de 1980. Els homes de mar van crear veritables pobles a les illes meridionals, la característica principal de les quals eren els "rucos" (habitatges precaris) on es va reemplaçar les pedres i pals originals per fusta i sostres de plàstic, per a la protecció de la pluja i els vents australs. És per això que aquests nous poblats es van conèixer com a "ciutats de plàstic".[1]

El sorgiment d'aquesta activitat econòmica va mobilitzar a milers d'homes amb les seves dones és el que recrea la pel·lícula, i el curiós mercat que va sorgir al voltant dels guanys pesquers. Va haver-hi casos en què els pescadors van arribar a tancar bordells complets de Puerto Montt només per a la seva atenció exclusiva. Fins i tot arribaven compradors en helicòpters fins a Chiloé, per a portar mercaderia a llocs inaccessibles.

La majoria dels pescadors que van emigrar al sud de Xile en el que la premsa va denominar "La Fiebre del Loco" van anar des de Coquimbo i Los Vilos pel nord, fins a Quinteros, Valparaíso i San Antonio pel centre sud. Pràcticament, les seves ciutats d'origen van quedar despoblades d'homes en el període 1981 - 1986, època en què comença l'eclosió a causa de la sobrexplotación del recurs boig, que va portar a la dictadura militar a declarar reiterades vedes o prohibicions d'extracció.

Les imatges submarines i la majoria de les escenes de la cinta de Wood van ser gravades a Puerto Gala o illa Toto, s la regió d'Aysén.

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula gira al voltant dels conflictes entre prostitutes visitants i dones de pescadors en un petit poble de pescadors al sud del Xile rural que s'ha tornat cobdiciós i boig pel molusc xilè.[2] En castellà la paraula loco té el doble significat de molusc xilè i boig. El lema de la pel·lícula era "Amor y avaricia en un mundo de buzos y moluscos". Tot l'infern es desencadena quan el govern xilè aixeca temporalment la prohibició de la recollida del molusc xilè, un mol·lusc amb efectes afrodisíacs.[3]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Notes[modifica]

  1. Voluntad de realismo costumbrista, per José Vanaclocha. Publicada a Cartelera Turia, 27 de desembre de 2002
  2. (castellà)Muestra 'locuras' chilenas, access date August 9, 2008
  3. VENICE FILM FESTIVAL : A New Wave:Movies Without Borders, by Roderick Conway Morris, International Herald Tribune, August 29, 2002, access date August 9, 2008
  4. El Festival de Cine de La Habana rinde homenaje a Francisco Rabal, El País, 5 de desembre de 2001
  5. El Festival de cine latinoamericano de Biarritz recupera el filme "la fiebre del loco", 19 de setembre de 2001
  6. Premis de La fiebre del loco a eldeseo.es

Enllaços externs[modifica]