La font d'eterna Joventut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa font d'eterna Joventut
Lucas Cranach - Der Jungbrunnen (Gemäldegalerie Berlin).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura sobre taula Modifica el valor a Wikidata
CreadorLucas Cranach el Vell
Creació1546 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
fusta de til·ler (superficie de pintura) Modifica el valor a Wikidata
Dimensions120,6 (alçària) × 186,1 (amplada) cm
Col·leccióGemäldegalerie (Berlin-Mitte) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
1974-1974Q86205328 Tradueix, Museu d'Art de Basilea
2016 Europeana 280 Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari593 Modifica el valor a Wikidata

La font d'eterna Joventut (1546, Oli sobre fusta, 122,5 × 186,5 cm. Gemäldegalerie, SMPK, Berlín).

Lucas Cranach el Vell (Kronach, 1472 - Weimar, 1553) es formà amb el seu pare Hans. De 1500 a 1504 restà actiu a Viena i va mantenir contactes amb el cercle d'humanistes. A partir de 1505 treballà en el palau saxó de Wittenberg, on organitzà un gran taller de pintura. A partir de 1519 fou membre del consell municipal i alcalde en diverses ocasions. Influït per l'art dels països alpins i per Albrecht Dürer, Cranach desenvolupà un nou estil pictòric, que consistia a crear un tot romàntic mitjançant la fusió del paisatge amb la representació figurativa. Mercès a aquesta concepció, fonamental per a l'evolució posterior de la pintura al sud d'Alemanya, se'l considera el fundador de l'Escola del Danubi. També rebé influències de la pintura flamenca, que conegué durant el seu viatge a Flandes el 1508.

La font d'Eterna Joventut[modifica]

Aquest tema combina la immortalitat amb l'eterna joventut. Sorgí a conseqüència de la creença mística en la força purificadora i renovadora de l'aigua. Tan sols les dones grans, com es reflecteix en aquesta obra, tenen la sort de poder gaudir d'aquesta transformació. S'introdueixen en la font dominada per Venus i Cupit, i surten de la font joves i boniques. Després gaudeixen d’una bona taula, del ball i de l'amor. Els homes, segons es diu, es rejoveneixen mitjançant el tracte amb dones joves. Cranach reduí el tema al seu aspecte merament mundà, d'acord amb el gust cortesà de l'època.

Cranach té infinitat d'obres importants com per exemple Parella amorosa desigual, La crucifixió, Descans en la fugida d'Egipte, Retrat d'una dama, Nimfa de la Font, Verge amb el Nen sota un pomer, Venus, Adam i Eva, El judici de Paris, etc.

Bibliografia[modifica]