La font d'eterna Joventut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa font d'eterna Joventut
Der Jungbrunnen
Lucas Cranach - Der Jungbrunnen (Gemäldegalerie Berlin).jpg
Tipus pintura sobre taula
Creador Lucas Cranach el Vell
Creació 1546
Gènere pintura mitològica
Material pintura a l'oli
fusta de til·ler (superficie de pintura)
Dimensions 120,6 (alçària) × 186,1 (amplada) cm
Col·lecció Gemäldegalerie (Berlin-Mitte)
Història
Data Historial d'exposicions
Europeana 280 Tradueix
Catalogació
Número d'inventari  593
Modifica les dades a Wikidata

La font d'eterna Joventut (1546, Oli sobre fusta, 122,5 × 186,5 cm. Gemäldegalerie, SMPK, Berlín).

Lucas Cranach el Vell (Kronach, 1472 - Weimar, 1553) es formà amb el seu pare Hans. De 1500 a 1504 restà actiu a Viena i va mantenir contactes amb el cercle d'humanistes. A partir de 1505 treballà en el palau saxó de Wittenberg, on organitzà un gran taller de pintura. A partir de 1519 fou membre del consell municipal i alcalde en diverses ocasions. Influït per l'art dels països alpins i per Albrecht Dürer, Cranach desenvolupà un nou estil pictòric, que consistia a crear un tot romàntic mitjançant la fusió del paisatge amb la representació figurativa. Mercès a aquesta concepció, fonamental per a l'evolució posterior de la pintura al sud d'Alemanya, se'l considera el fundador de l'Escola del Danubi. També rebé influències de la pintura flamenca, que conegué durant el seu viatge a Flandes el 1508.

La font d'Eterna Joventut[modifica]

Aquest tema combina la immortalitat amb l'eterna joventut. Sorgí a conseqüència de la creença mística en la força purificadora i renovadora de l'aigua. Tan sols les dones grans, com es reflecteix en aquesta obra, tenen la sort de poder gaudir d'aquesta transformació. S'introdueixen en la font dominada per Venus i Cupit, i surten de la font joves i boniques. Després gaudeixen d’una bona taula, del ball i de l'amor. Els homes, segons es diu, es rejoveneixen mitjançant el tracte amb dones joves. Cranach reduí el tema al seu aspecte merament mundà, d'acord amb el gust cortesà de l'època.

Cranach té infinitat d'obres importants com per exemple Parella amorosa desigual, La crucifixió, Descans en la fugida d'Egipte, Retrat d'una dama, Nimfa de la Font, Verge amb el Nen sota un pomer, Venus, Adam i Eva, El judici de Paris, etc.

Bibliografia[modifica]