La fortuna de viure

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa fortuna de viure
Les Enfants du marais
Les Enfants du marais.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Jean Becker
Protagonistes
Producció Christian Fechner
Guió Sébastien Japrisot i Georges Montforez
Música Pierre Bachelet
Fotografia Jean-Marie Dreujou
Muntatge Jacques Witta
Distribuïdor UGC Fox Distribution Tradueix
Qualitat
País d'origen França
Estrena 1999
Durada 115 min
Idioma original francès
Rodatge Lió
Color en color
Descripció
Gènere drama i pel·lícula de comèdia

IMDB: tt0167926 Filmaffinity: 477080 Allocine: 12474 Rottentomatoes: m/children_of_the_marshland Allmovie: v176714 TCM: 530724
Modifica les dades a Wikidata

La fortuna de viure (títol original: Les Enfants du marais) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean Becker, estrenada el 1999. Ha estat doblada al català.[1]

Es tracta de l'adaptació de la novel·la homònima de Georges Montforez, publicada l'any 1958.

Argument[modifica]

La història es desenvolupa l'any 1932 a França.

És la història de dos homes que s'ha fet amics per la força de les coses. Mentre que Riton viu des de sempre al marais amb la seva segona dona i els seus tres fills, Garris s'hi instal·la després haver estat desmobilitzat en la Primera Guerra mundial. En guarda una cicatriu moral profunda i irreversible. El primer és maldestre i dropo, el segon és espavilat i dinàmic.

La seva trobada és fortuïta, el seu afecte és evident. La seva unió serà la seva força en les seves petites tasques de tots els dies que els permeten de subsistir. Viuen de petites feines poc remunerades però que els garanteixen una cosa essencial: la seva llibertat. Una llibertat que se'ls enveja i qui sembla lligada al « seu » marais. El símbol d'un racó de paradís tot a la vegada fràgil i amenaçat.

Aquests dos companys tenen un altre punt en comú: la seva insatisfacció amorosa. Riton ha deixat marxar la seva primera dona i Garris veu marxar l'amor que pretén en la persona de Marie. Estan doncs junts en la recerca d'una passió, d'una gaudi de la vida que la seva vida amorosa no omple.[2]

Repartiment[modifica]

  • Jacques Villeret: Henri Pignol, anomenat Riton
  • Jacques Gamblin: Garris, l' acordionista
  • André Dussollier: Amédée, l'aficionat de jazz
  • Michel Serrault: Hyacinthe Richard, anomenat Pépé la Rainette
  • Isabelle Quadrat: Marie, la minyona d'una família burgesa
  • Éric Cantona: Joseph "Jo" Sardi, el boxador
  • Marlène Baffier: Crit-Crit, la noia d'Henri Pignol
  • Suzanne Flon: Crit-Crit vella, explica la història prop de l'Oratori
  • Jacques Dufilho: el vell de la cabana
  • Gisèle Casadesus: Madame Mercier
  • Roland Magdane: Félix
  • Élisabeth Commelin: Marthe
  • Julie Marboeuf: Émilie, la dona d'Henri Pignol
  • Jenny Clève: Berthe, la minyona de Hyacinthe Richard
  • Philippe Magnan: Laurent, el gendre de Hyacinthe Richard
  • Jacques Boudet: Tane, el conductor del tren
  • Melanie Baxter-Jones: Catherine
  • Christian Taponard: l'advocat
  • Anne El Guernec: Mireille, la companya de Jo Sardi
  • Charles Tordjman: el director del  magatzem
  • Pierre Bianco: el banquer
  • Jacques Dynam: Ferrardin, l'obrer a la torre

Esdeveniments històrics citats al film[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

El film ha estat girat a la regió Roine-Alps:[3]

Premis i nominacions[modifica]


Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La fortuna de viure». [Consulta: 21 març 2018].
  2. Holden, Stephen «A Tasting Menu of Gallic Cinema» (en en-us). The New York Times, 10-03-2000. ISSN: 0362-4331.
  3. «Les Enfants du Marais (1999), un film de Jean Becker | Auvergne-Rhône-Alpes Cinéma». [Consulta: 21 març 2018].