La gran Pasqua russa
 Icona de la resurrecció de Rússia, segle XVI | |
| Títol original | Russian Easter Festival (en)  |
|---|---|
| Forma musical | Obertura |
| Compositor | Nikolai Rimski-Kórsakov |
| Llengua | sense contingut lingüístic |
| Creació | 1887-1888 |
| Publicació | 1890 (L) |
| Catalogació | opus 36 |
| Opus | 36 |
| Durada | 15 minuts |
| Dedicat a | Modest Mússorgski Aleksandr Borodín |
| Instrumentació | Orquestra simfònica romàntica |
| Moviments / Acte | |
| Lento mystico - Maestoso Andante lugubre Allegro agitato Maestoso alla breve | |
| Estrena | |
| Estrena | Sant Petersburg, desembre 1888 |
  | |
L'Obertura per al festival de Pasqua russa, opus 36 (Svetliy prazdnik, coneguda com a La gran Pasqua russa) és una obertura de concert escrita pel compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, iniciada el 25 de juliol de 1887 i completada el 20 de març de 1888, i dedicada a la memòria de Modest Mússorgski i Aleksandr Borodín, dos membres de la llegendari Grup dels Cinc. És l'últim de la sèrie del compositor de tres obres orquestrals excepcionalment brillants, precedides per Capritx espanyol i Shéhérazade. L'obra es va estrenar el 3 de desembre de 1888, a Sant Petersburg, dirigida pel mateix compositor.[1]
Origen i context
[modifica]L'obra porta un subtítol que defineix perfectament l'obra: "Obertura sobre temes de l'església russa per a gran orquestra". La festa de la Pasqua, que els ortodoxos russos celebren gairebé més que el Nadal, oferia en la seva litúrgia un ric ventall de melodies, però no es tracta de música eclesiàstica a l'ús, sinó de la plasmació d'una atmosfera, la de les esglésies russes, a través d'una música simfònica. És la descripció de l'esperança que transmet la Pasqua, de les cerimònies religioses i la barreja del so de les campanes i de les veus que resen.[1]
Anàlisi musical
[modifica]En la tradició popular russa, la Pasqua era considerada la Gran Festa. En aquesta obertura, el compositor explora una paleta orquestral especialment rica per donar vida a melodies litúrgiques vinculades a la celebració pasqual ortodoxa. El mateix compositor va definir la seva obra com "una crònica de la meva vida musical". L'obertura es basa en temes extrets de l'Obikhod, un recull de cants religiosos de l'Església Ortodoxa Russa. De fet introdueix diversos temes com rist ha ressuscitat o Aquells que l'odien fugiran davant la seva cara. Descriu una celebració eucarística en una església plena de gent de totes classes socials, en la qual diversos bisbes celebren els ritus simultàniament.[1]
El primer, Crist ha ressuscitat, apareix inicialment en un tempo lento e mistico, exposat pels instruments de vent fusta a l’uníson; la seva escriptura en mode dòric i el compàs irregular de cinc temps li confereixen un aire singular, gairebé arcaic. Progressivament s’hi afegeixen les cordes i, després d’una breu intervenció solista del violí, el conjunt adquireix una brillantor creixent; sobre els tremolos aguts, un violoncel solista introdueix el cant Un àngel va plorar. La textura es va densificant, primer amb l’entrada dels trombons, que reprenen el tema amb solemnitat, i després amb el suport de trompes i tuba. Aquest inici resplendent es trenca de manera sobtada amb l’arribada de la secció principal de l’obertura (Allegro agitato), definida per una pulsació inquieta i sincopada, que desemboca en una irrupció poderosa de trompetes i trompes.[1]
Anys més tard, el mateix Rimski-Kórsakov evocava aquest contrast en les seves memòries, La meva vida musical: «La veu solemne de la trompeta de l’arcàngel és substituïda per una recreació sonora del toc joiós, gairebé dansaire, de les campanes, alternant ara amb la lectura ràpida del diaca i ara amb el cant tradicional dels sacerdots anunciant la bona nova de l’Evangeli. El tema de l’Obikhod Crist ha ressuscitat, que forma una mena de secció secundària de l’obertura, apareix entre els tocs de trompeta i les campanes, constituint també una coda triomfal. Així, a l’obertura s’hi combinen records de l’antiga profecia, del relat evangèlic i també una imatge general de la celebració pasqual amb la seva alegria pagana. Aquest aspecte llegendari i pagà de la festa, aquest pas del vespre ombrívol i misteriós del Dissabte de Passió a l’esclat desenfrenat i religiós de joia del matí de Pasqua, és el que vaig voler reproduir».[1]